Resultats de la cerca

Segons llur especialitat rebien també el nom de corredor de vi, de blat, de grans, de Llevant , i sobretot de corredor de canvis , designació que esdevingué equivalent a corredor d’orella també era anomenat corredor de llotja Percebien corretatge del 0,5 i de l’1 per cent Els corredors d’orella aparegueren a la baixa edat mitjana vinculats a les llotges i als consolats de mercaders, principalment a València 1392, a Barcelona 1426 i, en menor nombre, a Palma, Mallorca Eren considerats com a pertanyents a l’estament de mercaders i, com els corredors de coll, depenien dels consells…

El terme fou emprat primerament a la Gran Bretanya per a designar els corrents de pensament polític reformista del darrer decenni del s XVIII i de la primera meitat del s XIX, en part un producte de les idees, derivades de la filosofia de Jean-Jacques Rousseau, que circulaven per Europa després de la Revolució Francesa, en part, també, de les noves realitats socials provocades per la Revolució Francesa, i en part, encara, de les noves realitats socials provocades per la Revolució Industrial Dirigit, en un començament, per Cobbett i Hunt, la finalitat del moviment radical era d’assolir una…

El 1816 esdevingué, amb canvis de territoris, el gran ducat de Hessen i del Rin , que existí fins el 1918, en ésser proclamada la república

A Barcelona, l’ofici és esmentat ja el 1249 i, organitzat com a confraria, el 1257 a causa dels canvis d’armament, a partir del 1462 ja no són esmentats a les ordinacions municipals barcelonines

A Barcelona els llancers estaven units amb l’ofici d’espasers espaser, organitzat entre el 1390 i el 1400 L’ofici sembla que tingué una certa vitalitat vers la meitat del s XV, i decaigué a partir del s XVI, pels canvis produïts en matèria d’armament

Treballava la pell, el cuir i l’acer Els gremis de beiners es desenvoluparen durant els ss XIV i XV darreres ordinacions conegudes A partir del s XVI els canvis de vestit i d’armament portaren a llur substitució pels cinters, i desaparegueren totalment al s XVIII

Amb el capità italià Provana negocià el lliurament de les drassanes als revoltats, però fou víctima d’un parany que el portà al patíbul juntament amb la majoria dels complicats, després d’un procés espectacular que se celebrà a la ciutadella, al principi de juny d’aquell mateix any

Establert com a comerciant a Constantinoble, hi negocià la pau amb els turcs 1502 Durant la guerra de la lliga de Cambrai excellí en la defensa de Venècia Nomenat dux 1523, cercà una política d’equilibri entre França i l’Imperi que el portà a diversos canvis d’aliança

Comentà el Clàssic dels canvis Yijing i el Laozi i donà un nou impuls a l’especulació metafísica S'ocupà dels problemes de l’u i el múltiple, el visible i l’invisible, i les relacions entre signe i idea Són importants les seves aportacions al lèxic filòsofic xinès, com la del mot li pròpiament, la ‘vena del jade’, que significa el principi racional que determina la natura de cada cosa

Tenia relació amb la Colla de “L’Avenç” de la qual formaren part Brossa i Iglésies i amb el grup editor de la revista anarquista Ciencia Social Brossa i Coromines Brossa, Coromines i Iglésies crearen també l’organització Teatre Independent, dedicada a la representació de teatre modern i que divulgà l’obra d’Ibsen a Catalunya Es dispersaren arran de la repressió consegüent a l’atemptat del carrer de Canvis Nous 1896