Resultats de la cerca

Formà part del primer cos dels Mossos d’Esquadra, el qual lluità a les ordres de Pere Anton Veciana contra els guerrillers austriacistes, un cop acabada la guerra de Successió Fou caporal d’esquadra a Vila-rodona 1721, cap dels homes destinats a l’Arboç i al Vendrell 1723, comandant de fusellers 1728 i caporal a Valls, seu central de les esquadres 1729

El 1827 era caporal de l’esquadra de l’Arboç El 1842 es destacà en foragitar del Bruc una partida revoltada contra Espartero que impedia el pas d’aquest cap a Barcelona El 1866, durant uns avalots a Barcelona, ordenà que les seves forces disparessin contra la multitud, fet pel qual fou destituït per les autoritats en esclatar la Revolució de Setembre del 1868 Publicà una Historia de las escuadras de Cataluña

Obtingué el grau d’alferes de l’acadèmia de cavalleria de Valladolid Lluità com a voluntari al Marroc i hi fou ferit tres vegades Més tard fou destinat a Barcelona i a Vilafranca del Penedès, ja com a capità El 1930 ingressà al cos de mossos d’esquadra, del comandament del qual es féu càrrec, amb l’adveniment de la República, fins que el substituí Enric Pérez i Farràs Romangué al cos com a capità caporal i fou ajudant del president Macià Durant els fets del Sis d’Octubre del 1934 li fou encarregada la comissaria general d’ordre públic, per abandó del titular Intentà la defensa…

Amb la reorganització militar del vescomte de Turenne adquirí una categoria semblant a la de general