Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
requetè
Història
Política
Grup de combatents carlins.
Rebé aquest nom, durant la primera guerra Carlina, el tercer batalló de Navarra i, en la tercera guerra Carlina, la guàrdia de minyons que tenia el fill del pretendent Però hom coneix amb aquest nom, sobretot, els grups armats carlins que durant la monarquia alfonsina i la Segona República es preparaven militarment i que, organitzats en terços terç, participaren en la guerra civil de 1936-39
trabucaire

Gravat que representa dos trabucaires
Història
Nom donat a bandolers, facciosos o combatents (generalment carlins), al segle XIX, pel fet que solien anar armats amb trabucs.
Les guerres del segle XIX n’afavoriren la presència a les muntanyes dels Països Catalans molts eren mers bandolers d’altres, guerrillers carlins que, privats de mitjans de subsistència i contraris a integrar-se a l’exèrcit liberal, es dedicaven al bandolerisme Fou especialment intensa llur activitat al Rosselló els anys 1840-45, al Principat després de la primera guerra Carlina i, amb menys intensitat, al País Valencià durant la Restauració
Vicente González Moreno
Història
Militar
Militar andalús.
Governador de Màlaga, reprimí a traïció la revolta liberal de Torrijos 1831 El 1835 s’uní als carlins i succeí Zumalacárregui en el comandament de les tropes carlines del nord S'oposà al conveni de Bergara, i fou assassinat per uns voluntaris carlins
tercera guerra Carlina
tercera guerra Carlina El cap carlí Francesc Savalls, al centre, amb els seus col·laboradors (1872)
© Fototeca.cat
Història
Guerra civil (1872-76) iniciada pels partidaris de Carles Maria dels Dolors de Borbó, pretendent carlí (Carles VII).
Aquest, hereu 1868 dels drets del comte de Montemolín, aprofità la situació d’interinitat sorgida de la Revolució de Setembre del 1868 i el fracàs dels candidats carlins partidaris de la via legal a les eleccions convocades per Práxedes Mateo Sagasta abril del 1872, i féu pública a Ginebra una declaració de guerra 15 d’abril Els escenaris de la guerra foren, com a les anteriors, el País Basc anomenat el Nord i el Principat de Catalunya secundàriament, el Maestrat anomenat oficialment el Centre , i d’una manera esporàdica, Galícia, Lleó, Castella i fins i tot Andalusia Al Nord,…
Francisco Serrano y Cuenca
Història
Militar
Militar castellà.
Pare de Francisco Serrano y Domínguez Es destacà en la defensa de Cadis durant la guerra del Francès Perseguit pel règim absolutista de Ferran VII, lluità més tard a Catalunya contra els carlins Nomenat capità general de Catalunya 1836-37, establí, amb l’ajut econòmic del banquer Jaume Safont i la Junta d’Armament i Defensa de Barcelona, un pla per a exterminar els carlins, que no reeixí
conveni de Bergara
Història
Nom amb el qual és conegut el pacte acordat per Espartero i Maroto, caps respectius de l’exèrcit cristí i carlí, a Oñati.
El conveni fou signat a Oñati i ratificat per ambdós caps a Bergara 31 d’agost de 1839 Implicava el reconeixement d’Isabel II com a reina legítima, la conservació dels furs bascs compatibles amb la Constitució del 1837, la promesa d’una amnistia i el respecte a la graduació dels militars carlins El pacte fou rubricat amb l’abraçada dels dos exrivals Abrazo de Vergara El conveni de Bergara no fou reconegut pel rei carlí Carles V ni pels carlins catalans, ja que Cabrera continuà la guerra 1840, bé que, perseguit per l’exèrcit liberal, hagué de retirar-se a França
accions de Peracamps
Història
Fets d’armes ocorreguts als congosts de Perecamps, durant la primera guerra Carlina.
En la primera acció, el general Ramon de Meer assolí de vèncer els carlins i els obligà a evacuar la ciutat de Solsona abril-maig del 1837 En la segona, els carlins intentaren de tallar el pas al general Antonio van Halen, que duia un comboi per a socórrer Solsona abril del 1840 Aquest sabé evitar l’emboscada del general carlí Sagarra i s’apoderà del poble en successius atacs destruí la resistència carlina, fet que contribuí a llur retirada definitiva Per aquest motiu el general van Halen obtingué com a recompensa el títol de comte de Peracamps
Ramon de Nouvilas i de Ràfols
Història
Militar
Noble i militar.
Lluità a favor d’Isabel II a la primera guerra Carlina Hagué d’exiliar-se 1841-43 per la seva oposició a Espartero Ascendit a general 1845, combaté els republicans i els carlins a Catalunya, i defensà Girona dels atacs de Cabrera Esdevingué antimonàrquic, i fou desterrat a les Canàries 1866 en triomfar la revolució del 1868 fou capità general de Catalunya 1868-69 i de Castella la Vella Lluità novament contra els carlins a Catalunya, i fou ministre de la guerra 1873 Durant la restauració fou confinat a les Canàries 1876-79 i a Madrid 1879-80 Publicà obres de tema…
Ramón de Meer y Kindelán
Història
Militar
Militar d’origen flamenc.
Baró de Meer i primer comte de Gra 1845 Vers el 1830 serví, a Barcelona, a les ordres del comte d’Espanya Liberal, lluità contra els carlins a Navarra, i el 1837 fou nomenat capità general de Catalunya durant el seu mandat es decantà a favor dels moderats i reprimí amb duresa els progressistes reorganitzà l’administració militar, protegí l’activitat econòmica i tendí a considerar el Principat com una unitat administrativa fet que molestà el govern de Madrid, que s’esforçava a fer efectiva la recent divisió en províncies Dugué a terme campanyes victorioses contra els carlins…
carlisme

Caricatura del clergat vist com a còmplice del carlisme armat, publicada en el setmanari liberal La Flaca (Barcelona, 14-8-1869)
© Fototeca.cat
Història
Política
Moviment polític sorgit el 1833 entorn del plet dinàstic plantejat en la successió a la corona d’Espanya a la mort de Ferran VII.
Origen i evolució Defensà els drets del germà d’aquest, l’infant Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents a ocupar el tron i, alhora, canalitzà un corrent d’opinió antiliberal, amb programes inspirats en les institucions de l’Antic Règim monarquia absoluta i manteniment de la preponderància de l’Església, resumits en el lema Religió, Rei i Furs El problema successori tenia origen en l’anomenada llei Sàlica, la qual excloïa la successió femenina a la corona, feta aprovar per Felip V 1713 Les corts de 1789 i Carles IV havien derogat aquesta llei, però mai no en fou publicat l’acord…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina