Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
credencer del general
Història
Comptabilitat
Oficial de la diputació del general o generalitat de Catalunya encarregat del control comptable de la casa del general de Barcelona.
Atorgava les autoritzacions de càrrega i descàrrega de mercaderies al port de la ciutat i n'ordenava el dipòsit a la duana si el mercader no en pagava prèviament els drets
decurió
Història
A les províncies romanes, membre de les assemblees municipals que s’encarregava de l’administració a canvi d’un impost, l’aurum coronarium
.
No era, però, un càrrec personal, sinó una condició social que hom adquiria per herència o fortuna i que esdevingué obligatòria quan pertànyer al consell municipal deixà d’ésser un honor i esdevingué una càrrega
Dió de Siracusa
Història
Polític siracusà, deixeble i protector de Plató.
Gaudí de la confiança de Dionís I el Vell i, en morir aquest, féu anar Plató a Siracusa perquè es fes càrrec de l’educació de Dionís II el Jove Més tard fou desterrat al Peloponès on organitzà un cos expedicionari amb el qual ocupà Siracusa 357-356 aC i destronà Dionís el Jove Topà amb l’hostilitat dels poderosos, que havia allunyat del poder, i del poble, que havia de suportar una feixuga càrrega d’imposts Morí assassinat pel cap del partit popular
Guillem Moragues i Rullan
Història
Política
Polític.
Oïdor 1796-1824 i magistrat 1822-24 de l’Audiència de Mallorca, fou soci de la Societat d’Amics del País des del 1797 D’un liberalisme temperat, participà en les corts de Cadis 1810 i en les liberals de 1820-21 Retirat a Orient en l’època absolutista, sota la regència de Maria Cristina fou sotsdelegat de Foment de les Balears 1833 i governador civil 1834-35, càrrec des d’on impulsà la política de comunicacions illenques, intentà d’alleugerir la càrrega fiscal i secundà la creació de l’Institut Balear
Aleix I Comnè
Nomisma d’or amb les efígies del’emperador Aleix I Comnè (anvers) i de Jesucrist (revers)
© Fototeca.cat
Història
Emperador de Bizanci (1081-1118).
Fill del curopalata Joan Comnè i nebot de l’emperador Isaac I Amb els seus germans, oposats als Ducas, arribà a imposar-se en la revolta del 1081, que portà Aleix al tron Obtingué la submissió de Bitínia 1081 lluità contra el normand d’Apúlia, Robert Giscard, que envaí l’Epir, i contra el fill d’aquest, Boemond I, príncep d’Antioquia a la Tràcia, contra els petxenegs 1091, i a l’Àsia Menor, ajudat pels primers croats el 1096, contra els turcs seljúcides Pactà amb Venècia i Pisa, fet que inicià la prosperitat de les repúbliques italianes per l’Orient Mitjà, on els bizantins anaven perdent la…
senyoria
Història
Terme genèric comprensiu de diverses situacions de domini per part d’un poderós, generalment noble o gran propietari (senyor), sobre un àmbit territorial o un grup de població que hi resideix (serfs, vassalls).
La noció de senyoria, filla de l’estructuració economicosocial i política originada al Baix Imperi i desclosa obertament als segles medievals, presenta una natura múltiple, bé que no sempre perfectament delimitada La senyoria personal significava el domini sobre uns homes subjectes al senyor per uns vincles de patrocini o encomanació personal, amb l’obligada càrrega d’uns obsequis o unes prestacions d’índole vària La dominical o alodial es basava en la propietat de les terres conreades per serfs colons, pagesos, etc i comportava nombrosos drets sobre llurs conreadors, generalment adscrits al…
la Querimònia

la Querimònia Ratificació d’Alfons IV realitzada el 1328 (el document original del 1313 es troba perdut des d'antic i des de sempre s’ha considerat la ratificació de 1328 com la veritable Querimònia)
Xarxa d’Arxius Comarcals
Història
Privilegi concedit el 1313 per Jaume II a la Vall d’Aran, en retornar al domini de la corona catalanoaragonesa després del llarg segrest de la vall per França i pel rei de Mallorca, per tal d’assegurar el domini de la vall, mitjançant una compilació escrita dels costums i usos consuetudinaris, i, a la vegada, recompensar l’adhesió que li feren els aranesos acompanyant-los d’importants franqueses i nous privilegis.
S’hi confirmà la lliure i franca possessió pels aranesos de llurs muntanyes, sense servitud reial, subvenció, precari, vegueriment ni absolució de domini, amb la llibertat dels pasturatges extensiva als prats i camps no acotats el lliure aprofitament dels boscs, de l’aigua tant per a regar com per a moure molins i la llibertat de pescar i de caçar l’exempció de tot dret de barra i l’obligació per part del rei de mantenir-los si havien de seguir-lo per més d’un dia Hom els reconeixia el règim econòmic familiar tradicional de la convinença i el retracte gentilici dit torneria Concedia, a més,…
dret de bagatge
Història
Dret
Càrrega personal que grava tan sols aquells ciutadans que són posseïdors de mitjans de transport.
Ja a Roma, els paisans eren obligats a la prestació de vehicles de transport o de cavalleries quan l’exèrcit es traslladava o feia una expedició militar Teodosi el Gran i Valentinià II generalitzaren aquesta prestació, sense excloure'n els eclesiàstics ni els membres de la família imperial Una altra constitució del mateix Teodosi, amb Arcadi i Honori, féu extensiu el dret de bagatge o angaria al transport de les annones per als exèrcits A l’edat mitjana persistí arreu la prestació de bagatge A Catalunya, fou en forma de tragines tragina per a les hosts, i fou exigida també a utilitat pròpia…
albarder | albardera
Història
Menestral que feia o venia albardes, selles, basts i altres guarnicions de les bèsties de càrrega.
L’ofici d’albarder apareix a partir del s XV Era anomenat, també, baster
cabotatge
Història
Transports
Navegació de port a port seguint la costa i orientant-s’hi.
La distinció entre el cabotatge i la navegació d’altura té origen i finalitat essencialment fiscals Així, tradicionalment, molts d’estats reserven el dret a la navegació de cabotatge als vaixells que arboren llur bandera A Europa, amb un litoral relativament curt, aquesta restricció és poc aplicada, llevat en alguns estats, com és ara el cas de l’Estat espanyol, on és regulat per lleis especials que distingeixen entre el gran cabotatge, d’abast internacional, i el cabotatge nacional , limitat al tràfic efectuat entre ports de la Península Ibérica o entre aquests i els del Marroc, on hi ha…