Resultats de la cerca

Desenvolupats al segle XVIII, els carreters de mar s’organitzaren al marge dels bastaixos i en competència amb ells els bastaixos, però, aconseguiren d’englobar-los en llur gremi des del 1770 fins al 1797, que els carreters de mar constituïren el gremi propi Tingueren també fortes rivalitats amb els traginers de mar

Els carreters, agremiats o lliures, controlaren, fins al s XIX, una gran part del sistema de comunicacions a les terres planes, i al s XVIII viatjaren regularment entre València i Perpinyà i fins a Madrid i Cadis El 1666 fou constituït, a Barcelona, el gremi de llogaters de mules, que integrava els carreters Sovintejaren els conflictes amb els traginers i amb els mitjans privats de transport

Es distingí en les bullangues del 1836 i el 1837 Fou dissolt pel general Francisco Parreño pel maig del 1837, i els seus components foren confinats a les Balears o a Cuba Els seus membres anaven uniformats amb una brusa llarga com la dels carreters, d’on provingué el nom de la unitat

El traginer tingué un paper molt important dins la societat preindustrial com a element de relació de poblacions sovint aïllades, petit comerciant, difusor de notícies, etc A Barcelona el 1459 els foren concedides ordinacions conjuntes amb els llauradors i hortolans posteriorment se'n diferenciaren l’ofici de traginer de mar i el de llogater de mules 1661 Hi hagué gremis de traginers a Mallorca segle XIV i València també correspon al segle XIV el gremi de Manresa A Mataró es desenvolupà al segle XVIII un gremi de traginers i carreters, que obtingué una certa victòria jurídica…

Era anomenat també, a vegades, bastaix de capçana Sembla que, durant l’alta edat mitjana, aquesta activitat era encomanada a esclaus mancipia , però que ja al s XIV, i definitivament des del 1432, l’ofici fou ocupat per cristians La seva organització corporativa arrenca, a Barcelona, dels primers decennis del s XV ordinacions del 1418, del 1513 i del 1770 amb els barquers i descarregadors, tenien el monopoli del transport portuari Les condicions d’ingrés al gremi eren rigoroses drets de mestria elevats, restricció de places, situació privilegiada dels fills de mestres A partir de la segona…