Resultats de la cerca

Filla del rei Béla II i d’Agnès de Châtillon o d’Antioquia Es digué Margarida abans de casar-se 1185 amb l’emperador Isaac II Àngel, de qui fou segona muller Vídua el 1204, es tornà a casar aquell mateix any, amb el marquès Bonifaci I de Montferrat, rei de Tessalònica mort el 1207, amb qui tingué el rei Demetri de Tessalònica i encara es tornà a casar, amb Nicolas de Saint-Omer, senyor de Tebes

El 1855 s’establí a Berlín, on ensenyà i dirigí concerts Es casà amb Còssima de Flavigny, filla de Liszt, que es divorcià d’ell per casar-se amb Wagner Estrenà el Tristany i Isolda i els Mestres cantaires , de Wagner És autor de lieder , peces per a piano i poemes simfònics Obertura i marxa per al drama Julius Cäsar 1860-67, Nirvana 1866 i Fantasia-masurca per a piano , que orquestrà Franz Liszt

Enric VI de França es volgué casar amb ella, però Elisabet I ho impedí Quan Jaume VI d’Escòcia, cosí seu, ja havia cenyit la corona anglesa, Arabella volgué casar-se amb William Seymour després duc de Somerset, fill de lord Beauchamp, antic pretendent al tron anglès, però el rei s’hi oposà malgrat tot, es casaren secretament Empresonats, s'escaparen, però ella fou capturada i empresonada a la Torre de Londres, on embogí i morí

Fill de Gastó III, vescomte de Castellbò i príncep de Viana Succeí els seus avis Gastó IV de Foix i Elionor I de Navarra sota la regència de la seva mare, Magdalena d’Orleans Continuades les lluites entre els bàndols d’agramontesos i beaumontesos, Francesc I prohibí 1482 que els seus súbdits s’anomenessin d’aquesta manera Ferran II de Catalunya-Aragó volgué casar-lo amb la seva filla Joana, però la regent s’hi oposà, influïda pel seu germà Lluís XI de França, que el volia casar amb Joana de Castella la Beltraneja

Estigué sota la tutela del seu cunyat el rei Sanç III de Pamplona, marit de la seva germana gran Fou assassinat quan anava a Oviedo a casar-se amb Sança, germana de Beremund III de Lleó, que havia acordat de proclamar-los reis de Castella

Era filla de Ramon Berenguer V, comte de Provença En casar-se 1234, no fou feta hereva de Provença El 1258 Jaume I li féu donació dels seus eventuals drets sobre el territori de Provença, llevat de Montpeller i la seva senyoria, en un apèndix al tractat de Corbeil

Amb això era implícitament declarada la illegitimitat de Joana la Beltraneja, filla del monarca Hom hi acordà també que Isabel es casaria amb el consentiment del seu germà L’incompliment d’aquesta clàusula, en casar-se amb el futur Ferran II de Catalunya-Aragó 1469, portà a l’anullació de l’acord

Possiblement era filla de Sunifred II de Lluçà i d’Ermessenda de Balsareny Pel testament del seu marit, Guisla i el seu fill Guillem romanien en possessió del comtat d’Osona mentre ella no es tornés a casar, dret que perdé perquè, vídua 1035, aviat es maridà amb Udalard III, vescomte de Barcelona

Onzena filla del rei Carles IV d’Espanya Fou casada, per procuració a Barcelona i en persona a Nàpols 1802, amb el seu cosí germà el rei Francesc I de les Dues Sicílies, de qui fou segona muller Fou mare de Maria Cristina de les Dues Sicílies Vídua, es tornà a casar 1839, amb el comte Francesco del Balzo

Repudiada al cap de pocs mesos pel comte —el qual es tornà a casar amb la primera muller, Almodis—, sembla que aquest, a la mort d’Almodis el 1071, la degué reconèixer de nou per muller pel fet que, en morir, li féu una deixa de 4 000 mancusos No deixà fills, i hom n'ignora el llinatge