Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Per Borten
Història
Política
Agronomia
Enginyer agrònom i estadista noruec.
Fou cap del partit agrari 1955, que orientà vers una posició centrista El 1961 fou elegit president de l' odelsting parlament noruec, i el 1965 esdevingué primer ministre amb una coalició de centredreta, càrrec que ocupà fins el 1971, que dimití en desacord amb la proposta d’entrada del país a la CEE
Michel Rocard

Michel Rocard
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític francès.
Militant de la Section Française de l’Internationale Ouvrière SFIO, antecedent del Parti Socialiste des del 1949 i secretari general dels estudiants socialistes 1955-56, el 1958 es graduà per l’École Nationale d’Administration, i inicià una carrera com a alt funcionari El mateix any abandonà la SFIO i el 1960 fou cofundador del Parti Socialiste Unifié PSU Sota el pseudònim de Georges Servet, en fou secretari general en 1967-73 i, arran dels fets de Maig del 1968, protagonitzà una etapa marcada per l’esquerranisme que reportà escassos resultats al seu partit, malgrat aconseguir l’acta de…
Òscar Ribas i Reig
Economia
Història
Política
Empresari i polític.
Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona 1959 i cursà un postgrau de filosofia política a Friburg Suïssa Es dedicà als negocis familiars del tabac i la banca, i en aquest vessant estigué vinculat a la Banca Reig, fundada el 1956, de la qual fou nomenat conseller delegat el 1986 i, el 1996, president L’any 2002 fou nomenat president d’honor d’Andbank, l’entitat sorgida de la fusió del Banc Agrícola i Comercial d’Andorra i Banca Reig Inicià l’activitat política com a conseller general 1972-75 i 1976-79 i en 1982-84 fou el primer a ocupar el càrrec de cap de govern d’Andorra, que…
Bienni Negre
Història
Nom amb el qual és designat el període de la Segona República Espanyola comprès entre les eleccions legislatives del novembre del 1933, que donaren una majoria a la dreta, enfront d’una esquerra dividida, i les eleccions del 16 de febrer de 1936, en què triomfà el Front Popular.
El període és caracteritzat per la coalició governamental formada pels republicans d’Alejandro Lerroux i els elements majoritaris en el parlament de la CEDA, que practicà una política reformista de l’anterior legislatura de centreesquerra Algunes de les lleis promulgades anteriorment foren modificades, suspeses o anullades de fet La reforma agrària fou interrompuda, i una moderada reforma preconitzada pel ministre demòcrata-cristià, Manuel Giménez Fernández, fou combatuda pels grans propietaris agrícoles Molts salaris foren reduïts a la quantia d’abans de la proclamació de la república i…
socialdemocràcia
Història
Política
Nom amb què hom designa els moviments socialistes caracteritzats per la renúncia al marxisme, l’acceptació de les institucions liberal-democràtiques i una pràctica política de tipus moderat.
El mot féu referència, des de la fi del s XIX fins a la Primera Guerra Mundial, als partits polítics d’inspiració marxista, sobretot a Alemanya, els països escandinaus i Rússia Més tard, adoptà el signicat actual La primera tendència revisionista del marxisme fou protagonitzada per Eduard Bernstein Les premisses del socialisme i les tasques de la socialdemocràcia, 1899, que rebutjà la dictadura del proletariat i preconitzà una transformació lenta del sistema capitalista, que esdevindria socialista mitjançant un procés de reformes graduals i successives, aconseguides a través de la lluita…
Alejandro Lerroux García
Alejandro Lerroux García
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític republicà.
Fill d’un veterinari de l’exèrcit, fou redactor i director, a Madrid, d' El País , òrgan zorrillista, i després fundà i dirigí El Progreso 1897 Intentà una aproximació a certs sectors de l’exèrcit i alhora als obrers i acceptà de fer, des del seu periòdic, propaganda de la campanya revisionista del procés de Montjuïc Formà part de la candidatura comuna republicana de Barcelona —en representació dels progressistes— en les eleccions per a diputats a corts del 1901 Sorprenentment, aconseguí de guanyar i d’ésser reelegit el 1903 i el 1905, gràcies, sobretot, a la seva demagògia…
el Sis d’Octubre

Durant el Sis d’Octubre, membres d’Estat Català i del sometent són escorcollats per soldats
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què és conegut el moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d’octubre de 1934.
Cal cercar les causes llunyanes de la revolta en la dissociació política entre el govern d’esquerra de la Generalitat i els governs de centredreta de Madrid, a partir del desembre del 1933, ço que dificultava les relacions entre ambdós poders i el normal exercici de l’autonomia A dins de Catalunya, i en un període de crisi econòmica i creixents tensions socials, l’aprovació pel Parlament d’una moderada llei de Contractes de Conreu abril del 1934 suscità la immediata oposició de Lliga Catalana i dels grans propietaris, els quals, amb l’ajut del govern de Samper, aconseguiren l’…
Germans Musulmans
Història
Organització fundada a Egipte l’any 1928 pel xeic Ḥasan al-Bannā’.
Inicialment fou una organització caritativa, orientada sobretot a difondre els valors de l’islam S’estengué per tot Egipte i transmeté el seu missatge a través d’una xarxa de mesquites, que poc després es difongué fora d’Egipte Aviat es polititzà i esdevingué obertament contrària a les autoritats britàniques, i també a l’adquisició de terres del moviment sionista , motiu pel qual cap a la segona meitat dels anys trenta creà una facció armada clandestina, partidària del gihad , a desgrat de la inclinació pacífica del fundador A causa de la intensificació dels atemptats i del gran ressò…
Francesc Cambó i Batlle

Francesc Cambó
Economia
Història
Història del dret
Polític, advocat i financer.
Un dels màxims dirigents del sector de centredreta del moviment catalanista i gran propulsor de la cultura catalana Era fill d’una família de classe mitjana originària de Besalú Es llicencià en filosofia i lletres 1896 i en dret 1897 a Barcelona Afiliat al moviment estudiantil catalanista, fou elegit president del Centre Escolar Catalanista Acabats els estudis, treballà com a passant de Narcís Verdaguer i Callís Participà en la fundació de la Lliga Regionalista i en fou dirigent fins a la seva desaparició 1936 El 1901 fou elegit regidor de Barcelona, càrrec en el qual revelà uns…
Segona República Espanyola
Proclamació de la Segona República Espanyola a la Puerta del Sol de Madrid (14-IV-1931)
© Fototeca.cat
Història
Període de la història de l’Estat espanyol que comença el 14 d’abril de 1931, amb la proclamació de la República a Barcelona i a Madrid.
Acaba l’1 d’abril de 1939, data en què la Guerra Civil iniciada el 18 de juliol de 1936 finalitzà amb la victòria de Franco i del govern de Burgos i la instauració, sobre la totalitat del territori de l’estat, d’un nou règim el franquisme Cal distingir, doncs, dos períodes ben diferenciats la pau 14 d’abril 1931 — 17/19 de juliol 1936 i la guerra 17/19 de juliol 1936 — 1 d’abril 1939 Guerra Civil Espanyola La Constitució, aprovada el 9 de desembre de 1931, configurà una república amb un president, cap de l’Estat, feble una cambra única, forta i un govern nomenat pel president, però que…