Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Unió del Centre de Catalunya
Història
Partit polític sorgit el 1978 de la fusió de Centre Català, Lliga de Catalunya, Partit del Poble Català i altres col·lectius i grups menors de caire democratacristià, liberal i socialdemòcrata.
Presidit per Carles Güell i de Sentmenat ingressà en la coalició Centristes de Catalunya-UCD , per la qual obtingué dos diputats 1979, però, a darrera hora, el gros del partit abandonà el procés d’unificació del centrisme català per la seva excessiva dependència de Madrid i el 1981 s’integrà en els rengles de Convergència Democràtica de Catalunya
Léon Gambetta

León Gambetta
© Fototeca.cat
Història
Polític francès.
Advocat, fou elegit diputat el 1869 i dirigí els republicans radicals, oposat a Napoleó III Elaborà un programa radical basat en el sufragi universal, la supressió de títols, l’elecció de funcionaris, la supressió de l’exèrcit, l’abolició dels monopolis, etc El 1870 proclamà la Tercera República i maldà per salvar París dimití com a protesta per la cessió d’Alsàcia i de Lorena Reelegit pel juliol del 1871, féu costat a Thiers contra els monàrquics i dirigí la unió republicana basada en la petita burgesia, però més tard s’alià amb els centristes i votà la constitució del 1875…
Leopoldo O’Donnell y Jorris
Història
Militar
Militar castellà d’origen irlandès.
Fill del tinent general Carlos O'Donell y Anethan, que fou governador militar de València, i nebot del primer comte de la Bisbal Ingressà en el cos d’infanteria Durant la primera guerra Carlina lluità en el bàndol liberal el 1836 ja era general i el 1837 lluità a Hernani i a Hondarribia Defensà Sant Sebastià, derrotà els carlins a Oiartzun 1838 i a Lucena 1839 —fet que li valgué el títol de comte de Lucena i la capitania general de València— i, en collaboració amb Espartero, foragità els carlins del Maestrat Partidari dels moderats, el 1841 s’aixecà contra Espartero i participà en el complot…
Eduard Punset i Casals

Eduard Punset i Casals
Economia
Història
Política
Advocat, economista, polític i divulgador científic.
Es llicencià en dret per la Universitat de Madrid i posteriorment obtingué un màster en ciències econòmiques per la Universitat de Londres Fou director econòmic de The Economist 1967-69, alt funcionari del Fons Monetari Internacional 1969-73 i assessor financer de grans empreses espanyoles Incorporat a Centristes de Catalunya-UCD , fou conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya provisional 1980, diputat al Parlament de Catalunya i ministre per a les Relacions amb la CEE 1980-81 Desvinculat de CC-UCD, es presentà com a independent a les llistes de Convergència i Unió , per…
Unió Democràtica de Catalunya
Reunió del comitè de govern d’Unió Democràtica de Catalunya
© AVUI/M. ANGLARILL
Història
Partit polític català, fundat el 7 de novembre de 1931 com a partit catalanista i democràtic d’inspiració cristiana, però no confessional.
De la fundació a la fi de la Guerra Civil Espanyola La major part dels seus membres fundadors o incorporats en els primers moments procedien del tradicionalisme, del qual havien sortit perquè aquest no permetia la propaganda a favor de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, o d’ Acció Catalana Republicana , quan aquesta donà la seva aprovació als articles de la constitució de la República considerats lesius per a la llibertat religiosa d’altres procedien de la Lliga Regionalista i fins i tot d’ Esquerra Republicana o no havien actuat fins llavors en cap organització política Tingué un diputat a…
socialisme
socialisme Congrés del Partido Socialista Obrero Español, a Madrid (1976)
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Sociologia
Conjunt de doctrines que, en oposició a l’individualisme, propugnen una reforma radical de l’organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció, de canvi i de distribució (col·lectivisme, col·lectivització).
Bé que el terme fou emprat per primera vegada a la premsa francesa cap al 1832, per a qualificar els seguidors de Saint-Simon saintsimonisme, i també a Anglaterra, designant els deixebles de Robert Owen, la idea socialista tenia una llarga història en la tradició utòpica anterior, des de Plató als anabaptistes i des de Thomas More als Levellers, passant per Francis Bacon o Rousseau Ja dins el segle XX, el socialisme utòpic, esperonat per la revolució industrial anglesa i per la Revolució Francesa, es desenvolupà a França, representat per Saint-Simon, Fourier, Louis Blanc, Proudhon, Cabet,…