Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Cesare Cantù
Literatura italiana
Història
Política
Polític, historiador i literat italià.
Participà en el moviment de la Jove Itàlia i en la revolució del 1830 formà part del govern provisional de Milà durant la revolució del 1848 Diputat del parlament italià 1852-61, seguí el grup liberal catòlic de Gioberti i de Balbo Escriví Margherita Pusterla 1838, novella patriòtica, i poemes, assaigs literaris sobre els romàntics i una Storia Universale 1838-46
Cesare Balbo
Literatura italiana
Història
Polític i escriptor italià.
Els seus escrits històrics i polítics Speranze d’Italia 1844 i Sommario della storia d’Italia 1846 influïren en gran manera en el Risorgimento Liberal moderat, fou president del consell del govern de Torí 1848 i lluità en pro de la unitat italiana
Cesare Albicini
Història
Polític italià.
Ministre al govern provisional de Bolonya 1859, collaborà a l’adveniment de Víctor Manuel II com a rei Constituït el regne d’Itàlia 1861, fou ministre d’instrucció pública 1862 al govern de Farini, diputat 1865 i conseller municipal 1872 Catedràtic de la Universitat de Bolonya, de la qual fou rector 1871-18 Escriví un assaig sobre la revolta del 1831 i Politica e storia 1890
Martinengo
Història
Família comtal bresciana, probablement descendent dels comtes de Bèrgam longobards.
Els seus membres, a partir del s XIII, adquiriren fama com a estrategs i enginyers militars —Nestore 1548-~ 1630, i el seu cosí Gerolamo, constructor del bastió Martinengo a les muralles de Càndia— i condottieri — Cesare Martinengo , mort el 1461, i Francesco Martinengo Colleoni 1548-1621— al servei de Milà i de Venècia Dividida en diverses branques a la fi del s XIV, la família assolí la màxima esplendor durant el s XV
Ascanio Colonna
Història
Militar
Lloctinent d’Aragó (1602-04).
Fill de Marcantonio Colonna, primer príncep i duc de Paliano, i de Felicia Orsini, passà de molt jove a la península Ibèrica Estudià a Salamanca Per influència de Felip II de Castella fou creat cardenal 1586 per Sixt V Escriví De monarchia Siciliae publicada en 1723-25, en defensa del dret dels reis austríacs a regnar damunt Sicília en tant que hereus de la corona catalanoaragonesa, en contra de les tesis de Cesare Baronio
Emilio De Bono
Història
Militar
Política
Militar i polític italià.
Collaborà activament en l’organització del moviment feixista Amb Italo Balbo, Michele Branchi i Cesare de Vecchi formà el directori dels quadrumviri , que posà Mussolini en el poder Fou nomenat director general de seguretat, primer comandant de la milizia i ministre de colònies L’any 1935 s’ocupà de l’alt comissariat de les colònies de l’Àfrica Oriental Italiana i dirigí les operacions d’Etiòpia El 1943 votà en contra de Mussolini Jutjat com a traïdor pel tribunal de Verona, fou executat
Giovanni Sartori
Història
Politòleg italià.
Es doctorà en ciències socials a la Universitat de Florència 1946, on desenvolupà la seva carrera acadèmica fins el 1976 i, novament, del 1992 al 1994 i on fou professor de filosofia moderna, lògica i doctrina de l’estat En aquesta mateixa institució, impulsà la creació de la primera facultat de ciències polítiques d’Itàlia, la Cesare Alfieri, que presidí en 1969-71 Des del 1976 exercí la docència als Estats Units, on fou professor de les universitats de Stanford, Yale, Harvard i Columbia Fou fundador i director de la Rivista Italiana di Scienza Politica 1971-2003 i editorialista…
ducat de Popoli
Història
Títol concedit el 1577, a Nàpols, a Gian Giuseppe Cantelmo, comte de Popoli, que, no tenint fills, el deixà al seu parent Giulio Cesare Cantelmo, i aquest al seu cosí Ottavio Cantelmo, senyor de Pettorano.
Quadrineta d’aquest fou la vuitena duquessa Beatrice Cantelmo, princesa de Pettorano, que es casà amb el seu oncle Rostaino Cantelmo-Stuart , el qual el 1703 fou creat gran d’Espanya
Ramon Muntaner

Il·luminació d’un còdex del segle XIV de la Crònica de Ramon Muntaner conservada a la Biblioteca d’El Escorial. Se suposa que l’escriba de la il·luminació és Ramon Muntaner redactant la Crònica
Cronologia
Història
Militar
Historiografia catalana
Cronista, funcionari i soldat.
Vida i obra Fill de Joan Muntaner i d’una dama del llinatge Sesfàbregues, a la casa del seu pare s’albergaren el 1271 Jaume I i Alfons el Savi i la seva muller Violant Acompanyà l’infant Pere a França el 1276, probablement en el seguici de Roger de Lloria, a qui fou sempre molt afecte Vers la fi de gener del 1281 era a Montpeller, potser al servei de Jaume II de Mallorca Arran de la destrucció de la seva vila natal per la invasió francesa de Felip Ardit, el juny del 1285, no tornà a Peralada A partir de l’abril del 1286, sembla anar i venir de l’estol de Roger de Lloria a València, trametent…
, ,
