Resultats de la cerca

Els cavallers salvatges exercien, a vegades, unes altres funcions, com les d’herald s XIV No se sap si foren autors o recitadors A la corona catalanoaragonesa apareixien ja citats a les constitucions de pau i treva del 1234 El poema català Facet s XIV els cita com a hàbils a enganyar la gent amb llurs paraules Foren sovint representats com a figures decoratives en tapissos i com a element heràldic Llur primera representació gràfica sembla ésser en una miniatura de la Bíblia de Sant Pere de Rodes

Aportà capital per a l’expedició de Sebastià Cabot al riu de la Plata 1526 i el 1536 encapçalà els donatius ciutadans per a la construcció de l’edifici de la Universitat de Barcelona amb una aportació de 500 lliures i una renda de 100 lliures anuals Amic d’Ignasi de Loiola, acollí els primers jesuïtes que s’establiren a Barcelona el filòsof Rafael Mambla el cità entre les personalitats catalanes benefactores de les lletres 1540 Parent del bisbe de Barcelona Jaume Caçador, fou diverses vegades procurador de béns episcopals

Amic de Joan Boscà, del matrimoni del qual fou testimoni 1539, assistia regularment a les tertúlies literàries a casa seva i fou recordat afablement per Garcilaso de la Vega i per Diego Hurtado de Mendoza en llurs poesies Amic de l’almirall Ferran de Cardona-Anglesola, duc de Somma, i de la seva muller, actuà de mitjancer en les petites rivalitats entre aquests i el lloctinent de Catalunya Francesc de Borja És pare del poeta  Galceran Durall i d’Aguilar El catedràtic Rafael Mambla el cità entre els personatges influents de Barcelona 1540

Iniciat a la cort de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1304 fou enviat per Jaume II al rei Robert de Nàpols per tal de fer-li conèixer el repertori joglaresc El 1322 portà al rei Jaume el Sermó de Ramon Muntaner aquest l’elogià com el millor cantor de Catalunya El 1328, encara participà, a Saragossa, en les festes de la coronació d’Alfons el Benigne El seu nom se cita en la Crònica de Ramon Muntaner, testimoni d’aquesta cerimònia Segons el text, després del banquet que seguí la coronació, celebrat al palau de l’Aljafería, els comensals passaren a una sala on s’assegueren al voltant…

Vinculat a la ciutat de Terrassa on arribà de jove per estudiar enginyeria tèxtil, Alfons Sala Argemí li sufragà els estudis a l’Escola Industrial de Terrassa Durant la Segona República féu costat a l’oposició monarquicoalfonsina Es convertí en un dels màxims experts en hidrocarburs durant la dictadura de Primo de Rivera —fou nomenat sotsdirector de CAMPSA i director general de CEPSA als anys trenta— Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola passà a la zona dominada pels sollevats i ingressà a la Falange Española 1936, accedint a la Comisión de Industria y Comercio de la Junta de Defensa…

Fill d’un militar suís al servei de l’exèrcit espanyol, ingressà a 16 anys als franciscans observants El 1789 fou nomenat catedràtic de la Universitat de Mallorca Durant la guerra del Francès fundà a Palma el Semanario Cristiano Político , de caràcter antiliberal i d’extremada crítica a l’obra de les corts de Cadis, cosa que li valgué ésser empresonat tot i això, continuà dirigint el Semanario i traduí l' Histoire du clergé pendant la Révolution , de Barruel Nomenat bisbe de Vic el 1816, la implantació del règim liberal el 1820 féu aviat evident la seva incompatibilitat amb aquell règim Pel…

Fou un dels magnats beneficiats en la redistribució d’honors que Carles el Calb dugué a terme entre el 862 i el 865, quan es produí la revolta del poderós marquès Unifred Per la fidelitat personal i del seu llinatge a la causa de la monarquia rebé el comtat de Rasès, potser vers el 864, i el de Carcassona, segurament a Servais durant la pasqua de 865 Home benvist a la cort, sembla que a l’assemblea d’Attigny de l’estiu del 870 propugnà la candidatura del seu cosí germà, el comte Guifré el Pelós, per succeir el comte Salomó d’Urgell-Cerdanya-Conflent La política d’encomanacions territorials…

De localització difícil, ha estat identificat amb els bergistans, o amb un grup dels bergistans, i hom creu que ocupà la Garrotxa i que podria ésser un precedent del comtat de Besalú

Vida i obra Cursà estudis de llatí a les aules de la seu de València A catorze anys es matriculà en la Facultat de Filosofia de la Universitat de València L’any 1784 ja treballava a la llibreria del seu pare, Manuel Fuster i Membrado , al carrer de la Corregiria, que esdevingué centre de reunió del nucli illustrat valencià creat al voltant dels germans Maians i Siscar — Gregori i Joan Antoni —, dins el qual hi havia  Francesc Vicent Pérez i Baier ,  Francesc Xavier Borrull i Jaume Villanueva i Astengo , entre d’altres Ben aviat demostrà una gran afecció a la bibliografia, i en concret per la…

Vida i obra Fill de Paulí Valls i Martí, notari de Rupià, i de Narcisa Geli, el 1763 es doctorà en teologia a la Universitat de Gandia Després de prendre els ordes religiosos fou rector, consecutivament, a Santa Cristina d’Aro, Borgonyà i Aiguaviva Una vegada abolit l’ensenyament dels jesuïtes, el 1769 fou cridat pel bisbe de Girona Lorenzo de Taranco per a ocupar la càtedra de retòrica al collegi tridentí i fou afavorit alhora amb un benefici a la catedral El 1777 deixà la càtedra en mans d’un substitut adduint raons de salut però, l’any següent, fou nomenat qualificador del Sant Ofici de la…