Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
telegrama Zimmermann
Història
Telegrama tramès pel ministre alemany d’afers estrangers Arthur Zimmermann (1864-1940) a l’ambaixador alemany a Mèxic, el 19 de gener de 1917.
S'hi proposava una aliança germanomexicana i oferia el reconeixement alemany a una futura ocupació mexicana de Nou Mèxic, Texas i Arizona El telegrama fou interceptat pels britànics i comunicat al president Wilson, que li donà publicitat Aquest incident diplomàtic deteriorà les relacions dels EUA amb Alemanya i creà un clima hostil contra aquest país, que facilità l’entrada en guerra dels EUA
maccarthisme
Història
Nom donat a la campanya anticomunista organitzada als EUA pel senador Joseph R. McCarthy
.
Tingué lloc els anys 1950-54 en un moment de fortes tensions derivades de la guerra freda, i fou concebuda per a descobrir i inhabilitar professionalment els sospitosos d’ésser comunistes o simpatitzants, o contraris a la política nord-americana La campanya, que afectà sobretot intellectuals i artistes, produí un clima de pànic però pocs resultats concrets i fou portada a la pràctica sobretot pel Comitè d’Activitats Antiamericanes Destacaren, com a fets importants, el procés d’Alger Hiss i l’execució dels esposos Rosenberg
indoeuropeu | indoeuropea
Història
Individu d’un poble, d’origen obscur (bé que actualment alguns historiadors el consideren oriünd de les estepes asiàtiques).
Per raons de clima i per motius socioeconòmics, efectuà diverses migracions vers el Danubi, els Balcans, la vall del Rin, l’altiplà de l’Iran i el nord de la península indostànica segle XIII aC, i també, posteriorment ~segle XI aC, vers el nord d’Alemanya, les Illes Britàniques, França, la península Ibèrica i Itàlia Coneixedors de la metallúrgia del bronze i de la del ferro, els indoeuropeus s’imposaren damunt els pobladors primitius de les diverses regions amb llurs costums i llur civilització
Girard de Rosselló
Història
Personatge llegendari basat en les persones de Girard, comte de Viena (?-877), i Girard I, comte de Rosselló (1102-13).
Comparsa de la Cançó de Rotllan , protagonitzà una cançó de gesta no conservada, composta vers el 1115 N'hi ha una versió coneguda, redactada en francoprovençal a mitjan s XII Els autors d’ambdues versions, amb la intenció de donar-los un clima català, hi multipliquen els topònims i antropònims catalans i esmenten el gentilici catalans i potser el corònim Catalunya , llavors poc difosos fronteres enllà Guerau de Cabrera, el rei Martí, la crònica Flos mundi i Jeroni Pujades conegueren els poemes o texts derivats d’ells
Alexandre Moreau de Jonnès
Geografia
Història
Militar
Geògraf i militar.
Durant la Revolució Francesa lluità a Toló contra els aliats Més tard passà a les Antilles Fet presoner pels anglesos, en tornar a França serví en les oficines d’estadística dels ministeris de marina i de comerç Això el féu familiaritzar amb l’ús de l’estadística en el coneixement històric i geogràfic Publicà una Statistique de l’Espagne 1834, que fou traduïda pel seu amic Pascual Madoz i publicada a Barcelona el 1835 i a València, traduïda per JGarriga, aquell mateix any També publicà obres sobre el clima de les Antilles, i d’estadística sobre França i altres països d’Europa
Mikhail Illarionovič Kutuzov
Història
Militar
Mariscal rus, conegut també per Goleniščev-Kutuzov.
Príncep Smolenskij Gran estrateg, fou un dels fundadors de l’art militar modern rus i participà en quasi totes les campanyes de l’època El 1811 derrotà els turcs i els féu signar el tractat de pau de Bucarest En la guerra contra Napoleó mostrà una gran habilitat, tant militar com diplomàtica després de la batalla de Borodino lliurà Moscou a Napoleó per salvar l’exèrcit i tallà la retirada vers el sud de les tropes franceses, que obligà a tornar per les terres que abans havien devastat, sota un clima inhòspit i l’atac constant de l’exèrcit i els guerrillers russos
Francesc Pallarès
Història
Alt funcionari municipal.
A mitjan s XV residia a Barcelona El 1449 fou elegit administrador del pes de la farina i de les places del Blat i del Vi Elegit el 1461 conseller segon de la ciutat, en un clima de preguerra civil, l’any 1462, acusat de reialista i de conspirar a favor de Joan II i de Joana Enríquez, fou desposseït de la gramalla, i dut a la presó comuna amb altres acusats de conspiració No foren respectats els privilegis inherents al seu càrrec i, llegit el llarg procés a la diputació i al Consell de Cent, fou condemnat a mort i ofegat a l’interior de la presó
el Terror
Història
Període de la Revolució Francesa que va des del setembre del 1793 al juliol del 1794, durant el qual els jacobins, dirigits per Robespierre, imposaren un règim dictatorial a tot el país, a través de l’actuació del Comitè de Salvació Pública.
Un precedent fou l’anomenat “primer Terror”, pel setembre del 1792, quan es produí una matança indiscriminada de presoners contrarevolucionaris, en un clima d’excitació per la invasió estrangera del territori francès La primera onada, per l’octubre del 1793, fou provocada pel perill militar contra la Convenció fou el moment de l’execució de Maria Antonieta i de nombrosos girondins La segona onada el Gran Terror, els mesos de juny i juliol del 1794, fou impulsada per Robespierre per tal de mantenir-se en el poder El Tribunal Revolucionari de París en fou el gran instrument…
Berenguer Oller
Història
Cap de la revolta del poble de Barcelona contra els prohoms de la ciutat, el bisbe i els oficials reials.
Adquirí prestigi i posseí facilitat de paraula per a arrossegar les multituds i dominar la situació algunes setmanes pel març del 1285 Els compromesos en la revolta, que sorgia en el moment dramàtic de la invasió francesa, eren una trentena uns probables ciutadans honrats o mercaders, un notari, uns menestrals i altres sense menció d’ofici i amb cognoms molt populars L’arribada del rei Pere el Gran amb una escorta desféu la revolta Oller amb set dels seus foren penjats d’una olivera a Montjuïc, mentre la gent compromesa, unes sis-centes persones, fugia de la ciutat abans de l’arribada de l’…
la Crema de Convents
Història
Nom amb el qual és coneguda la bullanga ocorreguda en algunes poblacions catalanes pel juliol del 1835, centrada en l’incendi de residències religioses i en l’assassinat de religiosos.
S'inicià a Reus el 22 de juliol de 1835, com a represàlia per l’assassinat d’uns presoners liberals comès per una partida carlina, capitanejada per un religiós foren incendiats dos convents i foren assassinats uns quants religiosos Al cap de pocs dies, eren incendiats i saquejats els monestirs de Poblet i de Santes Creus, i el convent de recollectes de Riudoms A Barcelona, el dia de Sant Jaume 25 de juliol, una multitud excitada pel fracàs d’una correguda de bous a la plaça de la Barceloneta, incendià els principals convents barcelonins Santa Caterina, Sant Francesc, Sant Josep, Sant Agustí,…