Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
George Whitefield
Història
Cofundador del metodisme
.
Es distingí de John Wesley per un calvinisme predestinacionista més rígid Predicà també a l’Amèrica del Nord
Joan Sauret i Garcia

Joan Sauret i Garcia
Història
Periodisme
Polític i periodista.
El 1913 s’establí a Buenos Aires, on s’involucrà, a partir de 1917, en la premsa catalanista de la ciutat, formant part del consell de redacció i collaborant en la revista catalana Ressorgiment En tornar, el 1920, fou dirigent nacionalista a Balaguer 1922 i difongué el seu ideari en el setmanari Flama i altres publicacions, com La Branca i Pla i Muntanya 1925-35, setmanari del qual fou cofundador amb Domènec Carrové Collaborà també en La Humanitat i La Campana de Gràcia Cofundador d’Esquerra Republicana de Catalunya 1931, des del 1932 en fou membre del consell…
Partido Socialista Popular
Història
Nom que adoptà el 1974 el Partido Socialista del Interior, creat el 1968 entorn d’Enrique Tierno Galván
.
Accentuadament esquerrà, fou cofundador de la Junta Democrática 1975 Els resultats desfavorables en les primeres eleccions 4 escons, l’empenyeren a la integració al PSOE el 1978
Francesc Maria Masferrer i Vernis
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Fundà, amb Oriol Anguera de Sojo, la Unió Jurídica de Catalunya Representà Catalunya en congressos de minories nacionals Cofundador 1930 i director del Diari de Vic , formà part del consell del Partit Catalanista Republicà
Bernat Gralla
Història
Política
Polític, ciutadà honrat i paer de Lleida (1453 i 1461).
Fou cofundador de l’hospital de Santa Maria, del qual fou primer regidor 1454 Intervingué en els actes revolucionaris del desembre del 1460, amb motiu de la detenció del príncep Carles de Viana En esclatar la guerra contra Joan II 1462, fou membre destacat de la prohomenia de guerra i fou designat diputat de la generalitat 1464
Giovanni Gronchi

Giovanni Gronchi
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític italià democratacristià.
Cofundador del partit popular italià 1919 fou elegit diputat i ocupà la sotssecretaria d’indústria i comerç 1922-23, però es retirà de la política 1927 fins que començà la Segona Guerra Mundial Fou ministre d’indústria i comerç 1944-46 i president de la cambra de diputats 1948-55 i de la República italiana 1955-62
Francesc Riera i Claramunt
Història
Política
Sindicalista i polític.
Propietari i agricultor, fou cofundador de la Unió de Rabassaires, que presidí el 1930 Alcalde de Martorell 1930, fou elegit diputat del Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana Formà part de les comissions parlamentàries de justícia i dret, contractes de conreu, diputació permanent, govern interior, treball i reforma del reglament, i es preocupà sobretot per temes agraris i defensà el dret dels rabassaires
Léopold-Germain Morin
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit francès.
Monjo benedictí de Maredsous Bèlgica, expert en història monàstica, patrologia i litúrgia, fou cofundador de la Revue Bénédictine 1884 Entre les nombroses obres seves, tenen una importància especial les edicions crítiques dels sermons d’Agustí d’Hipona i de Cesari d’Arle Tingué una gran difusió la seva obra d’espiritualitat L’idéal monastique et la vie chrétienne des premiers jours 1917, traduïda al català 1924
Léon Degrelle
Història
Política
Polític belga.
Fou cofundador i dirigent del moviment rexista des del 1935 i collaborà amb els alemanys des del 1940, quan ja havia perdut el seu prestigi polític Organitzà la Legió Valona, que combaté contra l’URSS i perseguí els resistents Condemnat a mort en rebellia el 1945, es refugià a Espanya, on obtingué la nacionalitat espanyola i on es mantingué vinculat a cercles neonazis i ultradretans
James Ramsay Macdonald

James Ramsay Macdonald
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític britànic.
Cofundador del Labour Party elegit cap del partit el 1911, ho fou dels dos primers governs laboristes 1923-24 i 1929-31 i participà activament en la Societat de Nacions El 1931, quan el seu govern sucumbí davant la crisi econòmica mundial, acceptà de presidir un govern de concentració, amb conservadors i liberals, que li valgué l’expulsió del Labour Party Dimití el seu càrrec de primer ministre el 1935