Resultats de la cerca

Es distingí de John Wesley per un calvinisme predestinacionista més rígid Predicà també a l’Amèrica del Nord

El 1913 s’establí a Buenos Aires, on s’involucrà, a partir de 1917, en la premsa catalanista de la ciutat, formant part del consell de redacció i collaborant en la revista catalana Ressorgiment En tornar, el 1920, fou dirigent nacionalista a Balaguer 1922 i difongué el seu ideari en el setmanari Flama  i altres publicacions, com La Branca  i Pla i Muntanya  1925-35, setmanari del qual fou cofundador amb Domènec Carrové Collaborà també en La Humanitat  i La Campana de Gràcia Cofundador d’Esquerra Republicana de Catalunya 1931, des del 1932 en fou membre del consell…

Accentuadament esquerrà, fou cofundador de la Junta Democrática 1975 Els resultats desfavorables en les primeres eleccions 4 escons, l’empenyeren a la integració al PSOE el 1978

Fundà, amb Oriol Anguera de Sojo, la Unió Jurídica de Catalunya Representà Catalunya en congressos de minories nacionals Cofundador 1930 i director del Diari de Vic , formà part del consell del Partit Catalanista Republicà

Fou cofundador de l’hospital de Santa Maria, del qual fou primer regidor 1454 Intervingué en els actes revolucionaris del desembre del 1460, amb motiu de la detenció del príncep Carles de Viana En esclatar la guerra contra Joan II 1462, fou membre destacat de la prohomenia de guerra i fou designat diputat de la generalitat 1464

Cofundador del partit popular italià 1919 fou elegit diputat i ocupà la sotssecretaria d’indústria i comerç 1922-23, però es retirà de la política 1927 fins que començà la Segona Guerra Mundial Fou ministre d’indústria i comerç 1944-46 i president de la cambra de diputats 1948-55 i de la República italiana 1955-62

Propietari i agricultor, fou cofundador de la Unió de Rabassaires, que presidí el 1930 Alcalde de Martorell 1930, fou elegit diputat del Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana Formà part de les comissions parlamentàries de justícia i dret, contractes de conreu, diputació permanent, govern interior, treball i reforma del reglament, i es preocupà sobretot per temes agraris i defensà el dret dels rabassaires

Monjo benedictí de Maredsous Bèlgica, expert en història monàstica, patrologia i litúrgia, fou cofundador de la Revue Bénédictine 1884 Entre les nombroses obres seves, tenen una importància especial les edicions crítiques dels sermons d’Agustí d’Hipona i de Cesari d’Arle Tingué una gran difusió la seva obra d’espiritualitat L’idéal monastique et la vie chrétienne des premiers jours 1917, traduïda al català 1924

Fou cofundador i dirigent del moviment rexista des del 1935 i collaborà amb els alemanys des del 1940, quan ja havia perdut el seu prestigi polític Organitzà la Legió Valona, que combaté contra l’URSS i perseguí els resistents Condemnat a mort en rebellia el 1945, es refugià a Espanya, on obtingué la nacionalitat espanyola i on es mantingué vinculat a cercles neonazis i ultradretans

Cofundador del Labour Party elegit cap del partit el 1911, ho fou dels dos primers governs laboristes 1923-24 i 1929-31 i participà activament en la Societat de Nacions El 1931, quan el seu govern sucumbí davant la crisi econòmica mundial, acceptà de presidir un govern de concentració, amb conservadors i liberals, que li valgué l’expulsió del Labour Party Dimití el seu càrrec de primer ministre el 1935