Resultats de la cerca

Nascut Charles Philip Arthur George, és fill de la reina Elisabet II d’Anglaterra  i de Felip Mountbatten , duc d’Edimburg Detingué els títols de Príncep de Galles 1958-2022, coronat el 1969, a més del de duc de Cornualla, comte de Chester i duc de Rothesay, entre d’altres El 1981 es casà amb lady Diana Frances Spencer , amb qui tingué dos fills, els prínceps Guillem i Enric Les desavinences del matrimoni produïren una crisi en la monarquia britànica Divorciat l’agost de 1996 de la princesa Diana, l’abril del 2005 es casà amb Camilla Parker-Bowles Londres, 17 de juliol de 1947 en la primera…

Nascuda princesa Elizabeth Alexandra Mary, era filla de Jordi VI  i Elisabet Bowes-Lyon , esdevingué hereva de la corona quan el seu oncle Eduard VIII renuncià 1936 en favor del seu pare, al qual succeí el 6 de febrer de 1952 Coronada l’any 1953, es casà 1947 amb Felip Mountbatten , duc d’Edimburg, amb qui tingué quatre fills Carles  1948, que la succeí, Anna 1950, Andreu 1960 i Eduard 1964 Les dificultats matrimonials del príncep hereu amb Diana Spencer i la mort d’aquesta l’any 1997 comportaren un període crític per a la monarquia britànica L’any 1992, en resposta als retrets a la seva…

Fou un dels principals caps del moviment que menà a la instauració del Commonwealth australià 1900 Fou el principal redactor de la constitució, el primer cap del govern d’Austràlia 1901-03 i, després, jutge suprem

Defensà els patriotes irlandesos després de la revolta del 1916 Succeí Cosgrave en la direcció del partit moderat Fine Gael 1944 Dirigí dos governs de coalició en 1948-51, durant el qual Irlanda se separà definitivament del Commonwealth, el 1949, i en 1954-57

Fou després governador dels territoris annexats del Transvaal i d’Orange 1902-05 Tornà a Anglaterra, i és considerat com el pare del Commonwealth modern El 1916 formà part del ministeri de guerra de Lloyd George, i fou ministre de la guerra el 1918

A la segona meitat del s XVI Anglaterra impulsà les seves expedicions comercials Muscovy Company, i durant el s XVII organitzà les grans companyies privilegiades capdavanteres de la colonització anglesa a l’Àsia, Amèrica del Nord i Àfrica British East India Company, 1600 Hudson's Bay Company, 1670 Royal African Company, 1672, etc La colonització anglesa, que, segons les teories mercantilistes del pacte colonial, aspirà més a establir bones bases comercials i estratègiques que no pas a incorporar amplis territoris, hagué de lluitar amb la competència francesa, holandesa, castellana i…

Lluità contra la colonització espanyola i la penetració nord-americana 1898-1903 Governador de Tayabas i diputat, fundà el partit nacionalista i exigí l’autonomia President del Commonwealth filipinoamericà 1935, s’esforçà per dur a terme la reforma agrària i millorà la justícia, l’administració i l’exèrcit Reelegit el 1941, davant la invasió japonesa, es traslladà amb el govern a Austràlia i després als EUA

Estudià a Oxford i fou diputat conservador per South Lanark 1931 Fou secretari de Neville Chamberlain 1937-39, sotssecretari adjunt del Foreign Office 1943-51 i ministre d’afers escocesos fins el 1955 Ministre de relacions amb el Commonwealth 1955-60, fou traspassat al ministeri d’afers estrangers 1960-63 Succeí Harold McMillan com a primer ministre 1963-64 Fou líder del Conservative and Unionist Party 1963-65 En 1970-74 ocupà novament la cartera d’afers estrangers, i des del 1977 fou president del reial institut d’afers internacionals El 1976 publicà una autobiografia

Després de l’assassinat del seu marit Salomon Bandaranaike 1959, assumí el lideratge polític del Partit de la Llibertat i assolí una gran victòria en les eleccions del 1960, cosa que li convertí en la primera cap de govern del món Reforçà el socialisme i el no-alineament iniciat pel seu espòs, cosa que determinà l’abandonament del Commonwealth i la fugida de les multinacionals del Sri Lanka Després d’un període a l’oposició 1965-70, tornà al poder, sufocà violentament dues insurreccions populars 1971 i 1974 i fou derrotada pel conservador Partit d’Unió Nacional el 1977 El nou govern li imputà…

Aquesta federació fou promoguda pels britànics amb l’esperança d’acabar amb les reivindicacions iemenites sobre aquests territoris Tanmateix, davant la resistència de la població d’Aden, les tropes britàniques evacuaren el territori el 1967, a la vegada que la Federació d’Aràbia del Sud i el protectorat d’Aden proclamaven la República Popular del Iemen del Sud, que el 1970 prengué el nom de República Democràtica i Popular del Iemen