Resultats de la cerca

Vida i obra Filla d’ Alfons III de Catalunya-Aragó , el Benigne , fou promesa el 1325 a Jaume III de Mallorca en un intent de solució del conflicte amb el regne mallorquí el matrimoni se celebrà el 1336 Fou retinguda des del 1342 pel seu germà Pere III de Catalunya-Aragó a Barcelona i després a Girona i a Montblanc Se li atribueix una delicada i correcta dansa inspirada per l’enyorament del marit absent, coneguda per Cançó de la reina de Mallorques — Eu am tal que és bo e bel— Aquesta composició, conservada al Cançoner Vega-Aguiló Biblioteca de Catalunya, ms 7, tingué molta difusió, i els…

Les més importants foren celebrades poc abans de la Revolució Francesa el 1787 per discutir la reforma fiscal de Calonne i el 1788 per regular la composició dels estats generals

Era escrivà reial i, després, secretari des del 1352 Intervingué amb alguna composició seva en la correspondència poètica bescanviada entre Guerau de Queralt, el rei Pere, l’infant Joan i Pere Marc el 1374

Capità d’infanteria, residí molt temps fora de Barcelona És autor d’una Sentencia poética , en castellà, d’un certamen celebrat a Barcelona el 1618, que inclou una interessant composició seva de lloança a Barcelona Publicà també altres poemes celebrant la canonització de diversos sants

Els més importants eren els decemvirs sacris faciundis , o sacerdots encarregats d’interpretar els llibres de les sibilles, els decemvirs litibus judicandis , o jutges pròpiament dits, i, sobretot, els decemvirs legibus faciundis , magistrats constitucionals als quals fou encarregada 451 aC la composició de la llei de les Dotze Taules

Fou filipista com el seu pare, Rafael de Cortada i de Cabanyes, el qual succeí en els títols Felip V el nomenà capità del regiment del Rosselló el 1717 fou nomenat algutzir major de Catalunya Havia estat membre de l’Acadèmia Desconfiada, a la qual presentà una composició poètica 1703 Germà de Jaume de Cortada , fou avi de Rafael d’Amat i de Cortada , cinquè baró de Maldà i Maldanell

Abandonà el partit gibellí i s’ensenyorí del poder a la ciutat de Pisa, on instaurà un règim de terror Víctima d’una conspiració, fou empresonat amb els seus fills, a la torre de Gualandi, on morí de fam, després d’haver intentat, segons la llegenda, d’alimentar-se dels seus propis infants Dante Alighieri s’inspirà en aquest episodi per a la composició d’un dels seus cants més famosos Infern , XXXIII

Fill hereu de Joan de Ponsic i de Monjo El 1735 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou secretari durant vint anys Hi presentà nombrosos treballs sobre història antiga i, en català, Regles per a practicar la virtud —amb nombroses citacions clàssiques— i la composició L’anyorança de l’aimat Fou regidor perpetu hereditari de Barcelona des del 1743 El 1746 fou agraciat amb el privilegi de noble del Principat

El 1486, essent notari, fou elegit conseller de la ciutat de València, càrrec que també ocupà el 1509 Participà en el certamen poètic valencià del 1474 amb la composició  A vós per lohar, dels àngels senyora , i en el del 1498, celebrat igualment a València, amb les composicions Canbi paràs contral Sathan qui us postra i Mayor de tots creats de una pasta Bibliografia Miquel i Planas, Ramon Cançoner satírich valencià dels segles XV i XVI Barcelona, Fidel Giró, 1911

El 1920 es retirà de la vida política i es dedicà a l’art Residí a Buenos Aires 1921-25 i a París 1926-36, on formà part de l’escola de París Les seves pintures tenen influència de les nabís, a causa de la seva amistat amb P Bonnard Els seus colors són molt brillants, i hom hi troba la influència d’H Anglada i Camarasa La composició de les seves teles tendeix a l’horitzontalitat Fou pintor de temes populars del seu país, com Duel a la pampa i Dansa criolla