Vida i obra
Filla d’Alfons III de Catalunya-Aragó, el Benigne, fou promesa el 1325 a Jaume III de Mallorca en un intent de solució del conflicte amb el regne mallorquí; el matrimoni se celebrà el 1336. Fou retinguda des del 1342 pel seu germà Pere III de Catalunya-Aragó a Barcelona i després a Girona i a Montblanc.
Se li atribueix una delicada i correcta dansa inspirada per l’enyorament del marit absent, coneguda per Cançó de la reina de Mallorques —Eu am tal que és bo e bel—. Aquesta composició, conservada al Cançoner Vega-Aguiló (Biblioteca de Catalunya, ms. 7), tingué molta difusió, i els tretze versos inicials foren incorporats, com a anònims, a la traducció catalana del Decameró feta el 1429.
Morí poc temps després de reunir-se amb el seu marit a Montpeller. Deixà dos fills, Jaume (IV) i Elisabet.
Martí de Riquer, però, proposà com a autora de l’esmentada composició la segona muller de Jaume III de Mallorca, Violant de Vilaragut.
Bibliografia
- Massó i Torrents, J.: “Poetesses i dames intel·lectuals”. Estudis Universitaris Catalans, 21, 1936.