Resultats de la cerca

Els estats que formaven part d’aquesta lliga estaven vinculats a Esparta, però eren lliures entre ells Els espartans es comprometeren a respectar les fronteres de llurs aliats en canvi que aquests no intervinguessin en els problemes interns de Lacedemònia, és a dir, en les freqüents i greus rebellions dels ilotes messènics La lliga del Peloponès, que fou en tot moment un instrument polític eficaç i perdurable, es mantingué fins al triomf militar d’Epaminondes sobre Esparta l’any 371 aC

De fet, representà una iniciativa nord-americana contra l’imperialisme japonès Hi fou signat el tractat de Washington, entre els EUA, la Gran Bretanya, França, Itàlia i el Japó, en el qual s’acordà de limitar els armaments navals al Pacífic Hi fou signat també el pacte de les Quatre Potències, entre els EUA, la Gran Bretanya, França i el Japó, en el qual els signataris es comprometeren a celebrar consultes mútues en qualsevol qüestió que sorgís en aquella zona Un altre acord féu referència a la situació de la Xina

El primer triumvirat fou, de fet, una coalició política privada, de caràcter illegal, conclosa el 60 aC entre Pompeu, Cèsar i Cras, els quals es comprometeren a mancomunar esforços i influències per tal de satisfer llurs ambicions i dominar l’anarquia l’acord fou renovat el 56 a Lucca Desaparegut Cras, esclatà entre Cèsar i Pompeu la guerra civil, guanyada per Cèsar El segon triumvirat fou format per Octavi, Antoni i Lèpid el 43 aC aquest cop es tractava d’una missió oficial, d’una nova magistratura collegiada amb poders illimitats tres uiri reipublicae constituendae L’aliança fou renovada…

Es casà amb Joana de França, filla de Lluís XI Durant la minoritat de Carles VIII fou un dels caps de l’oposició nobiliària Empresonat el 1488 i alliberat el 1491 pel rei, lluità al costat seu en l’expedició a Itàlia 1494-95 i n'aconseguí la successió 1498 El seu regnat representà el reforçament de la monarquia autoritària segons el model renaixentista així, neutralitzà les ambicions de la noblesa per la seva atracció cap a un tipus de vida cortesana i afalagadora Reformà l’administració, però inicià el costum de modificar els imposts sense consultar cap organisme representatiu Les seves…

Es desenvolupà ensems amb la institució de la pau de Déu, encaminada a la tutela de persones i béns contra els depredadors, promoguda per l’Església Les primeres normes de la treva foren formulades en el sínode de Vic del 1033 convocat pel bisbe Oliba, quan els cavallers es comprometeren, sota penes pecuniàries, a no guerrejar durant l’advent i la quaresma, amb els respectius complements de les setmanes fins després de l’octava de l’Epifania i de després de Pasqua, i també en els períodes de preparació a l’Ascensió fins a la vuitada de Pentecosta i de les Quatre Témpores, a més…

Era fill dels comtes Roger I el Vell de Carcassona i d’Adelaida El seu pare li llegà participació en els comtats i una sèrie d’abadies i béns eclesiàstics a Carcassona, Rasès, Foix i Coserans El 1010, a instàncies de la seva germana Ermessenda de Carcassona , muller del comte Ramon Borrell I de Barcelona, Girona-Osona, fou elegit bisbe de Girona Devia ésser encara molt jove, puix que fins el 1019 és anomenat Petronus Tot el seu pontificat va acompanyat per la presència abassegadora de la seva germana Ermessenda, que li feu importants llegats per a la seva església, els quals li permeteren de…

Successora de l’Assemblea Legislativa, era composta per 749 diputats electes Encarregada de redactar una nova constitució, proclamà la Primera República Francesa el mateix 21 de setembre Pel desembre de 1792 obrí un procés contra Lluís XVI, que fou condemnat a mort Aquest judici oposà definitivament els dos partis predominants, els girondins i els muntanyencs, que es disputaven per aconseguir els diputats independents, anomenats “els de la plana” Les primeres victòries franceses sobre els aliats afavoriren els girondins, però la derrota de Neerwiden març de 1793, la retirada de Bèlgica i la…

Serví l’exèrcit papal, però molt aviat es decantà vers la diplomàcia Secretari dels legats pontificis de la Valtellina, Ferrara i Milà, actiu intrigant en el conflicte per la successió de Màntua 1628-30 i negociador de la pau de Cherasco 1631, féu coneixença de Richelieu, que, adonant-se dels seus dots polítics, el protegí decididament i l’introduí a la cort de França Nunci extraordinari a París 1635 i padrí de Lluís XIV, s’establí a França el 1640, on fou creat cardenal 1641 i ministre d’estat En morir Richelieu, restà com a cap del consell, formà part del consell de regència 1643 i aviat…