Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
concòrdia
Història
Dret català
Conveni entre el rei i les autoritats eclesiàstiques sobre qüestions de jurisdicció i d’interessos comuns; són considerats com a font de dret.
Ha tingut vigència fins al s XX la concòrdia signada entre Jaume II i el bisbe de Barcelona sobre l’execució de causes pies La concòrdia de la reina Elionor , que tingué vigència fins als s XVIII-XIX, fou signada el 1374 entre aquesta reina, lloctinent general de Pere III de Catalunya-Aragó, i el cardenal Bertran de Comenge i establí un procediment per a decidir la competència entre les jurisdiccions reial i eclesiàstica en cas de dubte i tractar especialment dels processos de sometent i de pau i treva respecte als eclesiàstics, llur bandejament i l’ocupació de llurs…
concòrdia
Història
Dret català
Contracte pel qual hom perdonava les pensions degudes en els censos.
El cas més conegut fou el de l’anomenada concòrdia de Barcelona , signada en aquesta ciutat entre Palma i els seus creditors censalistes barcelonins Contracte Sant
concòrdia
Història
Sistema pel qual a Palma eren nomenats per sorteig (entre una llista de persones idònies feta i renovada cada tres anys pel governador i els jurats) els 63 consellers que havien d’elegir els jurats.
Tenia aquest nom perquè així participaven en la juraderia les dues faccions rivals des Call i de l’Almudaina El sistema durà del 1440 al 1444
concòrdia
Història
Entesa entre diverses poblacions reials o senyorials per tal de fer cara, amb una sola organització de milícia, a bandolers, lladres i altres malfactors.
Les concòrdies o unions unió sovintejaren molt i foren l’arma més eficaç durant els s XVI i XVII, al Principat de Catalunya, per lluitar contra els bandolers
concòrdia de Torrellas
Història
Pacte signat entre les corones catalanoaragonesa i de Castella (agost del 1304), en aquesta població aragonesa.
S'hi estipulava la fi de les hostilitats entre catalans i castellans pel Regne de Múrcia i atribuïa a Jaume II de Catalunya-Aragó la possessió definitiva de Guardamar, Elx amb el port de Santa Pola, Elda, Novelda i Oriola, amb llurs termes, dependències i annexos, i també la ciutat de Cartagena renunciada poc després per Jaume II a canvi del castell d’Alarcón per al seu gendre, l’infant Juan Manuel La concòrdia configurà definitivament el País Valencià llevat d’algunes rectificacions posteriors i suposà l’anullació del tractat d’Almirra del 1244 La imprecisió del text de la…
concòrdia de Segòvia
Història
Sentència arbitral dictada a Segòvia el 15 de gener de 1475 que fixava les responsabilitats respectives d’Isabel I i de Ferran I, marit seu, quant a la corona de Castella.
Isabel fou proclamada reina de Castella per un sector de la noblesa a la mort del seu germà Enric IV, al desembre anterior, i Ferran era ja aleshores rei de Sicília Fou redactada pel cardenal Pedro González de Mendoza i per l’arquebisbe de Toledo Alfonso Carrillo La reina es reservava l’absoluta competència quant a la distribució de favors, càrrecs i rendes respecte a la intitulació de documents i a l’administració de la justícia, Ferran aconseguí d’ésser anomenat en primer lloc i tenir tribunal propi si se separava de la seva muller Quant als títols i les armes a utilitzar per la cancelleria…
concòrdia d’Alcanyís
Història
Acord signat a la vila d’Alcanyís, pels delegats del parlament català i de l’aragonès, pel qual posaven la qüestió de la successió en mans d’uns jutges o compromissaris.
Aquest pacte preparà el compromís de Casp
concòrdia de Guisando
Història
Acord entre Enric IV de Castella i la seva germana, la futura Isabel I (1468), que posà fi a la guerra civil, i en la qual Isabel era reconeguda com a hereva de Castella.
Amb això era implícitament declarada la illegitimitat de Joana la Beltraneja, filla del monarca Hom hi acordà també que Isabel es casaria amb el consentiment del seu germà L’incompliment d’aquesta clàusula, en casar-se amb el futur Ferran II de Catalunya-Aragó 1469, portà a l’anullació de l’acord
concòrdia de Morvedre
Història
Tractat de pau signat entre Pere III de Catalunya-Aragó i Pere I de Castella, després del fracàs d’aquest en el setge de València (1363).
Fou pactada una pau perpètua entre Catalunya i Castella, basada en vincles matrimonials Pere el Cruel es maridaria amb Joana, filla del rei català, i el primogènit de Pere III, Joan, amb la filla gran del rei castellà Aquest, però, no trigà a rompre l’acord, allegant que el rei català s’hi havia compromès a fer assassinar Enric de Trastàmara i l’infant Ferran d’Aragó i no ho havia complert
concòrdia de Monteagudo
Història
Pacte signat a Monteagudo (Sòria) entre Jaume II de Catalunya-Aragó i Sanç IV de Castella, el 29 de novembre de 1291, per tal de posar fi a l’estat de guerra entre ambdós sobirans.
Jaume II, encara inexpert en matèria de diplomàcia, mostrà massa interès a assegurar la pau a fi de poder resoldre el conflicte de Sicília, i el rei castellà obtingué la confirmació de les fronteres entre els dos regnes fet que tallava la futura expansió peninsular dels dominis catalans i la promesa d’ajut català a Castella en cas de guerra contra els musulmans com s’esdevingué més tard a Tarifa Hom establí també el matrimoni entre Jaume II i Isabel, filla de Sanç IV i de Maria de Molina
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina