Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
congrés d’Aquisgrà
Història
Congrés celebrat a Aquisgrà el 1818 pels plenipotenciaris de la Gran Bretanya, Prússia, Àustria i Rússia, els quals decidiren de retirar de França llurs tropes d’ocupació i signaren un protocol secret que renovava la Quàdruple Aliança.
En ésser invitada a adherir-s’hi, la França de Lluís XVIII ingressà en el concert de les potències de la Restauració
Primer Congrés d’Història del País Valencià
Història
Reunió científica organitzada al País Valencià per la Universitat de València i celebrada en aquesta ciutat, a Castelló de la Plana i a Alacant del 14 al 18 d’abril de 1971.
Hi participaren prop de 700 congressistes, que tractaren, sovint en català, diferents aspectes històrics, geogràfics i historiogràfics del País Valencià en un conjunt de prop de 400 comunicacions El congrés, coordinat per l’historiador Emili Giralt i Raventós com a secretari general, fou ocasió d’interessants actes culturals la representació escènica de Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, un concert de música valenciana dels segles XV-XVIII i una representació extraordinària del Misteri d’Elx, a Elx mateix
el Tancament de Caixes

L’exemplar de La Campana de Gràcia del setembre de 1899 il·lustra la vaga fiscal impulsada pels comerciants en el Tancament de Caixes
Història
Nom amb el qual és conegut el moviment de protesta de comerciants i industrials barcelonins (1899) davant els increments tributaris establerts pel ministre de finances, Fernández Villaverde, per tal de fer sortir el govern del malpàs econòmic que patia per la pèrdua de les darreres colònies, l’any anterior.
Malgrat les esperances suscitades inicialment pel govern Silvela-García Polavieja cristallitzades en la formació de la Junta Regional d'Adhesions al Programa del General Polavieja , l’actuació del ministre era la negació de les reformes promeses, i singularment del concert econòmic a què hom aspirava campanya del Concert Econòmic per tal de posar terme a l’exagerada contribució catalana a les despeses de l’Estat espanyol, abusivament administrat pel centralisme madrileny La Lliga de Defensa Industrial i Comercial convocà un míting gener del 1899 que inicià el…
Leopold I

Leopold I.
© Fototeca.cat
Història
Emperador romanogermànic, rei de Germània i de Bohèmia i arxiduc d’Àustria (1658-1705) i rei d’Hongria (1655-1705).
Segon fill i successor de Ferran III , tendí a ampliar, en detriment de Turquia, els dominis patrimonials a l’àrea danubiana, per tal de compensar la pèrdua d’autoritat a Alemanya derivada dels tractats de Westfàlia i mantenir un lloc preeminent dins el concert europeu, lloc que li negava la França de Lluís XIV En la lluita amb l’imperi Otomà, després de la derrota del formidable exèrcit turc que el 1683 assetjà Viena Leopold I pogué ocupar la plana hongaresa i Transsilvània Intervingué, també, en els conflictes suscitats per Lluís XIV, contra el qual promogué l’Aliança de la…
Albert Rusiñol i Prats
Albert Rusiñol i Prats
© Fototeca.cat
Història
Fabricant i polític.
El seu germà Santiago li confià la direcció dels afers familiars filatures Rusiñol Germans de Manlleu Fundador i president de l’Associació de Fabricants del Ter, el 1899 fou elegit president del Foment del Treball Nacional S’enfrontà al govern Silvela-Polavieja, però mantingué una actitud conciliadora durant el Tancament de Caixes Encapçalà una campanya a favor del concert econòmic i fou vicepresident de l’Assemblea de Cambres de Comerç d’Espanya i delegat del govern a l’Exposició Universal de París del 1900 Diputat liberal per Vic 1893, l’any 1901 formà part de la candidatura…
Junta Regional d’Adhesions al Programa del General Polavieja
Història
Organisme fundat a Barcelona pel novembre del 1898 després de fet públic el manifest de Polavieja de l’1 de setembre i d’uns primers contactes entre Joan Sallarés (president del Foment del Treball Nacional) i Lluís Domènech i Montaner (de l’Ateneu Barcelonès).
Formada per més de 30 membres, la majoria fabricants cotoners, en fou president LFerrer i Vidal i secretari FAgulló La base de l’acord es féu entorn dels punts següents concert econòmic per a la tributació directa, reorganització de la vida municipal, creació de diputacions regionals amb atribucions per a la direcció de la vida econòmica, foment de l’ensenyament, especialment, professional i tècnic, i respecte a les institucions jurídiques catalanes Fou seguit d’un missatge a la reina regent signat 14 de novembre pels presidents de la Societat d’Amics del País BRobert, el Foment…
fets del Palau

Pamflet que repartí Cristians Catalans
Història
Incidents entre les autoritats franquistes i l’oposició catalanista clandestina que es produïren a conseqüència de l’acte d’afirmació catalanista del 19 de maig de 1960 al Palau de la Música Catalana.
El govern espanyol, després de la victòria aconseguida per l’oposició catalana al franquisme en l’ afer Galinsoga , muntà l’“Operación Cataluña” per tal de calmar els ànims dels catalans El general Franco anà a Barcelona maig del 1960 per tal de celebrar diversos actes, inauguracions i un consell de ministres El mateix mes l’Orfeó Català tenia programat un concert d’homenatge a Joan Maragall en el centenari del seu naixement, i el govern civil prohibí la interpretació d’ El cant de la senyera El grup de Jordi Pujol decidí d’anar-hi en bloc i reclamar a crits la seva…
descolonització
Història
Política
Procés que tendeix a la independència o a l’autodeterminació política dels països colonitzats.
El colonialisme europeu, obligat pels moviments d’alliberament nacional i per la nova correlació de forces, amb el sorgiment dels estats socialistes, ha hagut de donar la independència política a la gran majoria de les seves colònies El corrent descolonitzador, iniciat al començament del s XX i avivat en el període d’entreguerres, adquirí una gran força d’ençà de la Segona Guerra Mundial, amb la creació de l’ONU i l’extensió dels moviments d’alliberament nacional al decenni dels seixanta L’impuls donat per la Carta de San Francisco 1945 a favor de l’autodeterminació i l’interès de les…
Constitució del 1845
Història
Constitució de la monarquia espanyola signada per Isabel II el 23 de maig de 1845.
Després de la caiguda de la regència d’Espartero 23 de juliol de 1843 i havent estat establerta, anticonstitucionalment, la majoria d’edat d’Isabel II 8 de novembre de 1843, el 4 de juliol de 1844 havia estat aprovada per les corts convocades per Narváez, amb la facultat de reformar la Constitució del 1837 Recollint els principis fonamentals del “liberalisme doctrinari”, la constitució responia a un concert entre les voluntats del monarca i les corts, les dues institucions històriques bàsiques de l’estat Eliminà els articles radicals de la constitució del 1837 restabliment de la…
basquisme
Història
Política
Afermament i defensa de les peculiaritats etnicoculturals del poble basc.
En aquesta actitud han coincidit diversos moviments polítics que propugnen l’autonomia més o menys àmplia del conjunt territorial habitat pel poble basc Les regions basques, cadascuna pel seu cantó, des dels temps medievals i fins a la Revolució Francesa, reeixiren en llur defensa aferrissada dels furs autonòmics, que equivalien a una quasi plena independència Però, malgrat que el poble basc des de temps remots ha tingut consciència de la seva peculiaritat ètnica, el conreu literari de l’èuscar s’inicià tardanament, al segle XVI, i la tendència a la unitat i el procés de conscienciació…