Resultats de la cerca

Capitanejà la revolta popular 1381 contra les exaccions fiscals i el poder senyorial, que s’estengué pels comtats de Kent, Essex i l’Ànglia de l’est Al capdavant dels camperols armats tyleristes , entrà a Londres, obtingué importants concessions de Ricard II i es retirà a Smithfield, on fou mort en el curs d’una entrevista amb el rei La revolta, mancada del seu cap i sense cohesió, fou durament reprimida, i les concessions foren anullades El moviment tylerista s’inscriu en el conjunt de conflictes socials que es desencadenaren a l’interior dels països participants…

Els nord-americans hi feren de mitjancers Suposà un seguit de concessions russes als japonesos, entre les quals es destacà la del protectorat de Corea

Pels tractats d’Estocolm 1719-20 Suècia cedí Bremen i Verden a Hannover, Stettin i la Pomerània al sud del riu Peene a Prússia i Slesvig a Dinamarca, a més de les concessions fetes a Rússia pel tractat de Nystad 1721

Succeí el seu pare, Frederic I, i hagué de vèncer els partidaris del seu cosí Cristià II 1536 El mateix any introduí el protestantisme a Dinamarca i legalitzà la successió del seu fill Frederic II en canvi de certes concessions a la noblesa

En ésser proclamada la independència de Mèxic 1821 obtingué del govern mexicà vastes concessions de territori i establí una colònia nord-americana Fou empresonat 1833-34 per les seves activitats nacionalistes texanes Alliberat 1835, demanà ajut als EUA La intervenció nord-americana féu que Texas aconseguís la independència 1836

El Japó imposà la independència de Corea sota la seva influència, i obtingué les illes de Formosa i Pescadors, beneficioses concessions comercials i una indemnització considerable Les pressions russes el feren renunciar a la península de Liaodong, que la Xina ja li havia cedit, i així s’inicià una rivalitat que ocasionà la guerra russojaponesa 1904

Tercer fill de Maximilià II d’Àustria Fracassà com a governador dels Països Baixos 1578-81, però no com a governador d’Àustria 1593-1606, on impulsà la Contrareforma i la lluita contra els turcs armistici de Zsitvatorok, 1606 Atesa la feblesa de poder del seu germà, es féu seves les corones d’Hongria, Moràvia, Àustria 1608 i Bohèmia 1611, en canvi d’importants concessions als protestants Succeí el seu germà, Rodolf II, en la corona imperial

Net de Guillem I i fill del comte Esteve de Blois i Chartres i d’Adela d’Anglaterra Educat pel seu oncle, el rei Enric I, ocupà el tron en lloc de Matilde, filla d’aquest, casada en segones noces, amb el comte Jofre V d’Anjou Les concessions que hagué de fer foren aprofitades pels escocesos, els gallesos i els angevins per a envair Anglaterra i Normandia, fet que provocà la guerra civil 1139 Fou vençut per Enric, duc de Normandia, fill de Matilde, el qual fou reconegut hereu de la corona Enric II

Com el portatge i el pontatge dret de barra, tenia el doble caràcter de pagament per un servei i de tribut a l’erari reial o senyorial Els ingressos eren aplicats a la conservació i millora del servei, però el tresor públic o senyorial n'obtenia un gran benefici, generalment mitjançant l’arrendament de concessions en exclusiva Modernament perdé importància amb la construcció de ponts, i finalment fou abolit amb els altres drets similars A l’Estat espanyol, com a dret senyorial desaparegué el 1813, amb l’abolició de les jurisdiccions senyorials, i també com a recurs del tresor…

D’origen franc, era gendre de Carlemany, de qui obtingué el primer comtat com a successor de Guillem I de Tolosa Amic i conseller de l’emperador Lluís el Piadós, l’acompanyà a la presa de Barcelona 801 i en portà la nova a Carlemany Cal atribuir-li, com a comte de Tolosa, la reconquesta de Pallars i de Ribagorça En annexionar-se la regió, obrà amb independència, cosa que explica que ell i els seus successors donessin concessions en forma de preceptes diplomàtics anàlegs als dels reis francs Fou el restaurador del monestir d’Alaó a Ribagorça i del de Saint-Maur-des-Fossés a París