Resultats de la cerca

Enmig de retòriques invocacions a la regeneració del sistema polític i de totes les estructures de l’estat, el programa contenia només una demanda concreta la derogació de la llei de jurisdiccions la resta era un conjunt d’imprecises reivindicacions d’autonomia municipal i regional en matèries d’ensenyament, beneficència i obres públiques, però sense precisar-ne l’abast ni el contingut Aquesta ambigüitat programàtica era obligada conseqüència de l’interclassisme i de l’heterogeneïtat ideològica del moviment solidari, però permeté d’assolir l’esclatant triomf electoral del 21 d’…

S'originà en l’artesania hispanomusulmana A València, l’ofici es desenvolupà durant els ss XV-XVII, sense arribar a constituir gremi d’una manera concreta A Barcelona, l’ofici és citat ja el 1316 El 1539 la ciutat concedí les ordinacions fundacionals Els guadamassilers formaven un petit gremi, unit amb els batifullers i els oripellers, en el si de la confraria dels esteves freners, fins que se'n separaren el 1600 Malgrat llur escàs nombre, es produïren algunes temptatives de separació durant els ss XVII i XVIII L’ofici es regia per successives ordinacions dels anys 1581, 1614,…

Membre d’una família d’origen valencià lligada a l’aparell polític i financer del franquisme, i també al capitalisme nord-americà, des del 1970 assumí la crítica del règim des d’una òptica de dreta liberal, postura que concretà successivament en la Sociedad de Estudios Libra 1974, el Partido Demócrata 1975 i la Federación de Partidos Demócratas y Liberales 1976, que presidí i amb la qual s’integrà en UCD el 1977, encapçalant-ne l’ala liberal Diputat el 1977 i el 1979, fou ministre d’obres públiques i urbanisme 1977-79 i ministre sense cartera 1979-80

Bé que els sobirans podien concedir la noblesa però no la hidalguía puix que no podien transformar la qualitat de les generacions anteriors d’una persona concreta, a l’època moderna concediren, de fet, privilegis d' hidalguía Aquesta no es perdia per l’exercici dels oficis dits vils, i hom la posseïa quan, pacíficament i sense reclamació, era inscrit als padrons municipals de distinció d’estats amb tal qualificació, en les localitats que els tenien, o quan, en les localitats que no tenien aquests padrons, gaudia dels privilegis corresponents Per provar la hidalguía , si aquesta…

Fill i successor de Leopold II i de la infanta Maria Lluïsa d’Espanya Conseqüent amb la seva actitud política conservadora i antireformista, prengué part en diverses coalicions europees contra la Revolució Francesa i hagué de cedir territoris considerables en les paus de Campoformio 1797, Lunéville 1801, Bratislava 1805 i Viena 1809 L’abdicació de la corona imperial 1806 posà fi a la història de l’imperi Romanogermànic, però aconseguí de salvar la monarquia austríaca casant la seva filla Maria Lluïsa amb Napoleó, el qual després vencé a Leipzig 1813 i a Waterloo 1815 A l’interior la seva…

Seguidor de Mazzini, entrà a la vida política activa el 1848, que fou elegit diputat Fundà el diari “Il Diritto” Prodictador de Sicília 1860, més tard fou líder de l’esquerra, com a dirigent de la qual arribà a presidir un govern 1876-78 Polític hàbil, evolucionà en les seves posicions i, gràcies a una actitud més moderada, fou un altre cop president del govern 1878-79 i 1881-87 Aquesta actitud més moderada es concretà en la tàctica parlamentària coneguda per transformisme , que, de fet, pretenia d’estabilitzar el poder en una tendència centrista El 1882 integrà Itàlia a la Triple Aliança,…

El seu camp d’acció és el Principat de Catalunya, si bé cerca la coordinació amb altres centrals dels Països Catalans Present a l’Organització Internacional del Treball des del 1964 i membre de la Confederació Mundial del Treball des del 1959, alguns dels seus membres, juntament amb independents, crearen el curs 1964-65 l’Escola Professional del Clot, a Barcelona, la primera dels Països Catalans Nacionalista i socialista autogestionària, però independent de qualsevol opció política concreta, ha tingut com a secretari general Xavier Casassas i Miralles, i una implantació considerable en el…

La localització més concreta fou donada per Estrabó, que el situà entre el Xúquer i Cartagena i l’identificà amb Dénia, versió que ha estat seguida amb unanimitat des del Renaixement La majoria d’investigadors moderns ha suposat, també, que fou una ciutat fundada durant el període primerenc de la colonització grega s VI aC i que desaparegué aviat Davant la manca de troballes arqueològiques a Dénia que poguessin confirmar-ho, alguns investigadors han proposat altres localitzacions veïnes, com Xàbia o el penyal d’Ifac Ara per ara és un problema no resolt, complicat pel fet que les…

Es concretà a l’entorn del Spartakusbund ‘Lliga d’Espàrtac’, grup dissident del partit socialdemòcrata alemany davant l’actitud que aquest havia pres de cooperació amb el poder durant la guerra El nom procedia d’una publicació clandestina, “Spartakusbriefe” ‘Lletres d’Espàrtac’, dirigida per Karl Liebknecht Aquest i Rosa Luxemburg, que hi collaborava, influïren sobre el desenvolupament del grup, que esdevingué una fracció independent del partit socialdemòcrata 1916 i que passà al partit socialdemòcrata independent 1917 La Revolució Russa d’aquest any dugué els espartaquistes a preconitzar la…

El 1882 obtingué la càtedra de filosofia a la Universitat de Praga, i es distingí tant pel rigorisme moral en política com per l’humanitarisme sociològic i demòcrata d’origen positivista Fou un dels fundadors 1900 i l’ideòleg del partit popular txec que lluitava per l’autonomia contra l’imperi austrohongarès Organitzà diversos contingents militars txecs que participaren en la guerra civil russa al costat de l’exèrcit blanc Desenvolupà a l’estranger una intensa obra de propaganda per a la consecució d’un estat txecoslovac independent, i del 1918 al 1935 fou president de la república Afavorí el…