Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
batalla de Garigliano
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a la vora del riu Garigliano (Laci, Itàlia) el 28 de desembre de 1503 entre l’exèrcit catalanoaragonès comandat per Gonzalo Fernández de Córdoba (el Gran Capità) i l’exèrcit francès, en la guerra sostinguda per l’adquisició del regne de Nàpols.
El Gran Capità, ajudat pels condottieri Bartolomeo d’Alviano i Prospero Colonna, aconseguí d’atacar per sorpresa gràcies al mal temps i de desbaratar l’exèrcit francès Victòria estratègica més que no tàctica, representà, després de la de Cerignola batalla de Cerignola i amb la ulterior caiguda de la fortalesa de Gaeta 1 de gener de 1504, el pas definitiu del regne de Nàpols sota el poder de Ferran el Catòlic
Martinengo
Història
Família comtal bresciana, probablement descendent dels comtes de Bèrgam longobards.
Els seus membres, a partir del s XIII, adquiriren fama com a estrategs i enginyers militars —Nestore 1548-~ 1630, i el seu cosí Gerolamo, constructor del bastió Martinengo a les muralles de Càndia— i condottieri — Cesare Martinengo , mort el 1461, i Francesco Martinengo Colleoni 1548-1621— al servei de Milà i de Venècia Dividida en diverses branques a la fi del s XIV, la família assolí la màxima esplendor durant el s XV
mercenari | mercenària
Història
Militar
Soldat d’una tropa que serveix un govern estranger per una certa paga.
L’ús de tropes mercenàries fou molt difós a l’antiguitat entre els fenicis, els perses i, en menor grau, entre els grecs El primer estat que se serví a gran escala dels mercenaris fou Cartago També Roma contractà mercenaris sobretot a partir de Mari, que posà els fonaments d’un exèrcit professional romà Durant el Baix Imperi la major part de les fronteres eren defensades per mercenaris A l’edat mitjana, sobretot a partir de la guerra dels Cent Anys, la importància dels mercenaris augmentà considerablement i nasqueren les grans companyies, el paper de les quals fou preponderant en les guerres…
Cèsar Borja
Història
Cristianisme
Cardenal, duc de Valentinois.
Fill del cardenal Roderic de Borja, després papa Alexandre VI, i de Vannozza Catanei Fou inicialment destinat a la carrera eclesiàstica, i gràcies a les influències del seu pare obtingué, ben d’hora, diverses prebendes importants fou protonotari apostòlic 1482, gaudí de canongies i benifets a Xàtiva, a València i a Cartagena fou bisbe de Pamplona 1491, etc El 1492 Alexandre VI el nomenà arquebisbe de València, i l’any següent cardenal, tot i que només era un simple tonsurat Fou ordenat de diaca el 1494 A la mort del seu germà Joan, segon duc de Gandia assassinat per instigació del mateix…