Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
conferències de Quebec
Història
Nom genèric donat a tres reunions fetes en aquesta ciutat del Canadà.
A la primera 1864 fou decidit el futur de les colònies britàniques de Nord-amèrica Fruit de la conferència fou el British North America Act 1867, pel qual fou creada la federació coneguda amb el nom de dominion del Canadà A la segona 1943 i tercera 1944, Roosevelt i Churchill discutiren l’estratègia de la guerra d’Europa, però no arribaren a cap acord definitiu
conferències de Cervera
Història
Pactes de treva tinguts a Cervera (Segarra) el 1260 per tal de planejar la pau en la rebel·lió moguda contra el rei Jaume I per Àlvar, comte d’Urgell, secundada per Ramon Folc (V), vescomte de Cardona, i Guillem de Cervelló ( conspiració de Castelló de Farfanya
).
La pau definitiva fou signada aquell mateix any a Barcelona
setmana social
Història
Cicle de conferències i reunions que aplegava els principals teòrics de l’obrerisme catòlic a l’Estat espanyol.
Les primeres setmanes socials se celebraren en 1906-12, impulsades especialment per Antoni Vicent Madrid maig del 1906, València 12-19 de desembre de 1907, Sevilla 1908, Santiago de Compostella 1-7 de juliol de 1909, Barcelona 27 de novembre — 4 de desembre de 1910 i Pamplona 21 de juny — 6 de juliol de 1912 En termes generals, mentre que la primera s’ocupà sobretot de qüestions doctrinals, les restants insistiren més en la discussió dels problemes socials al camp, amb l’excepció de la de Barcelona, que es preocupà clarament de la situació de l’obrer industrial Les principals aportacions a…
Cercle d’Estudis Històrics i Socials de Girona
Història
Centre d’estudis dedicat a l’organització de seminaris i conferències de temàtica bàsicament historiogràfica.
Fundat a Girona el 1984, el nucli inicial, constituït per Josep Clara, Pere Cornellà, Francesc Marina i Antoni Simon, ha mantingut la seu oficiosa en una tertúlia que té lloc el divendres al cafè Can Panella Els resultats de la seva activitat s’editen en forma de monogràfics a la publicació Quaderns del Cercle , que arribà al dotzè número el 1996 Des del 1991 el Cercle forma part del patronat Francesc Eiximenis de la diputació provincial de Girona
Unió Postal Universal
Història
Organització internacional encarregada de coordinar i reglamentar els serveis postals entre els diversos estats membres (gairebé tots els del món).
Creada a la convenció de Berna de l’any 1874, amb el nom d’Unió Postal General, adoptà la denominació actual a la convenció de París del 1878 Unes altres convencions importants han estat la de Lisboa 1885, Viena 1891, Roma 1906 Estocolm 1924, Londres 1929, el Caire 1934, Brusselles 1952, etc Des del 1948 constitueix un organisme especialitzat de l’ONU, amb seu a Berna Les convencions preveuen altres menes de cooperació entre els estats membres com ara l’acord interescandinau, que unifica les taxes a tots els països nòrdics Els òrgans de l’UPU són els congressos i les conferències, ambdós amb…
Manuscrits
Història
Revista d’història moderna fundada el 1985 pel departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Des de la seva aparició publica números de caràcter monogràfic i altres que tracten temes diversos d’història moderna La revista també ha promogut colloquis i conferències amb la presència de destacats especialistes francesos, italians i britànics, fonamentalment
Juli de Lamer
Història
Política
Erudit i polític.
Net de Charles-Pierre de Lamer Fou prefecte dels departaments de l’Alt Loira i dels Alts Pirineus 1881-84 Fou un dels fundadors de l’Association Polytechnique des Pyrénées Orientales, en la qual feu importants conferències de tema històric i literari
Lliga del Bon Mot
Història
Entitat fundada a Barcelona el 1909 per Ricard Aragó (Ivon l’Escop), el qual el 1908, des del «Diario de Gerona», s’havia pronunciat contra la blasfèmia i els mots grollers.
Maragall, a l’article Alerta 19 de setembre de 1908, donà impuls al moviment, i, arreu de Catalunya i les Illes, feu conferències i aplecs i publicà postals, cartells i fullets Trobà el suport de bisbes, intellectuals i autoritats civils i reuní sovint milers de persones
lliga de Nuremberg
Història
Acord de caràcter defensiu, signat a Nuremberg el 1538, entre l’emperador Carles V, els prínceps alemanys i les ciutats alemanyes per reaccionar contra els progressos del luteranisme als països nòrdics.
Fracassades les conferències de Frankfurt i de Ratisbona, esgotats tots els recursos pacífics i aprofitant la crisi del luteranisme per la mort del seu fundador, la lliga atacà els prínceps protestants reunits en la lliga d’Esmalcalda i els vencé a Mühlberg abril del 1547 L’emperador convocà aleshores la dieta d'Augsburg
Agustí Sardà i Llaveria

Agusti Sarda i Llaveria
© Fototeca.cat
Educació
Història
Pedagog i polític.
Advocat, fou secretari d’EFigueres i destacà com a defensor de causes obreres Republicà, fou diputat a corts el 1873 i senador per Tarragona els anys 1903, 1905, 1907 i 1910 Com a pedagog, fou catedràtic de les escoles normals de Pamplona 1865, Madrid 1898, que dirigí, i de l’escola superior de magisteri 1909 Publicà Estudios pedagógicos 1892 i diverses conferències sobre les Filipines i Puerto Rico
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina