Resultats de la cerca
Es mostren 500 resultats
conseller | consellera
Història
Nom donat, en algunes ciutats catalanes, als magistrats que detenien les facultats rectores i executives dels respectius municipis.
Entre aquestes poblacions hi havia Barcelona, Manresa des del 1315, Igualada des del 1381, Granollers, Vic des del 1315 o Sabadell des del 1609, Aquesta designació era equivalent a la de jurat, cònsol, paer o procurador que rebien en d’altres poblacions municipi A Barcelona, aquesta designació fou aplicada, a partir d’un privilegi de Jaume I del 1258, als vuit prohoms que assessoraven el veguer en el govern de la ciutat De vuit, foren aviat reduïts a sis 1260 i finalment a cinc el 1274 Els consellers barcelonins, a més de les funcions pròpiament executives, tenien, entre altres prerrogatives…
conseller | consellera
Història
Nom que prengueren els prohoms membres d’alguns consells municipals catalans, com els de València (Consell General de València), de Lleida, de Ciutadella, de Maó, de Vilafranca del Penedès, etc.
En d’altres consells municipals, i especialment en aquells en què els magistrats superiors eren designats de la mateixa manera, prengueren el de jurat, com a Barcelona, o conservaren el genèric de prohom, com a Perpinyà Hom designa encara com a consellers els membres dels comuns andorrans el consell de parròquia o de comú i el consell de quart
conseller reial
Història
Membre del consell reial
de la corona catalanoaragonesa.
La funció dels consellers reials, que, fora de l’assessorament, no era taxativament determinada, podia ésser permanent o circumstancial en aquest darrer cas, només exercien quan llur presència era requerida pel rei
conseller d’estat
Història
Membre del més alt organisme consultiu napoleònic, encarregat de preparar els projectes de llei.
Amb caràcter extraordinari dos consellers d’estat imperials amb el títol d' intendents els barons de Gérando i de Chauvelin foren enviats a Catalunya el 1812, a fi d’instaurar-hi una administració civil francesa
conseller de la mercaderia
Història
Membre dels antics consells de la mercaderia que regien les corporacions de mercaders i les llotges de les ciutats i de les viles mercantils catalanes fins als decrets de Nova Planta (1707-16).
Pere Martell
Història
Conseller reial.
Fill, probablement, del còmit Pere Martell Fou conseller de Jaume I en la promulgació del nucli inicial dels furs de València, tot i que sembla que no fou jurista
Jaume de Montjuïc
Història
Conseller reial.
Secretari de Jaume I, de qui fou ambaixador a Tunis el 1257 Formà part de la cort de l’infant Pere i després fou conseller i procurador d’Alfons II Aquest li encomanà 1287 que traduís al català una bíblia francesa deixà inacabada la traducció
Guillem de Cervera
Història
Conseller reial.
Senyor de Juneda i Castelldans Guillem IV de Cervera , fill de Guillem de Cervera i de Berenguera d’Anglesola Empenyorà a Poblet les honors de Verdú i de Preixana 1203 per a la preparació de la quarta croada a Terra Santa Fou marmessor del testament del comte d’Urgell Ermengol VIII, i contragué matrimoni 1212 amb la vídua d’aquest, Elvira de Subirats esdevingué, així, padrastre d’Aurembiaix, per la qual cosa hagué d’intervenir en les qüestions derivades del casament d’aquesta amb Álvaro Pérez i de llur separació, així com les causades per la pretensió de Guerau de Cabrera al comtat d’Urgell…
Arnau Batlle
Història
Conseller reial.
El 1272 fixà la residència a Perpinyà, al servei de l’infant Jaume de Mallorca, que, en esdevenir rei 1276, el nomenà conseller El 1282 era lloctinent del rei a Perpinyà El 1285 fou empresonat per Pere el Gran a causa de la rivalitat d’aquest amb el seu germà Jaume de Mallorca, però no tardà a refer la seva fortuna
Francesc Costa
Història
Conseller en cap de Barcelona.
Doctor en dret, fou procurador del braç reial a la cort del Principat convocada per Felip V a Barcelona l’any 1701 i elegit conseller en cap el 1703 S'oposà al lloctinent Velasco, i, quan acabà el mandat de conseller 1704, aquest el féu empresonar, fet que ocasionà un fort escàndol ciutadà i un enfortiment del bàndol austriacista Alliberat el 1705 en entrar a Barcelona les forces de Carles d’Àustria, fou novament procurador del braç reial a la cort del 1705 i nomenat ciutadà honrat pel rei arxiduc 1706 El 1706 fou un dels comissionats per organitzar el port franc de Barcelona, i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina