Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
vil·la

Vista aèria de les parts ara vistents de la vil·la romana de Centcelles, on destaca la gran sala amb cúpula en què es conserven els famosos mosaics
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Història
Casa més o menys luxosa, situada fora de la ciutat, generalment voltada de jardí.
D’origen romà, les villes primitives eren centres d’explotació agrària, que en determinades ocasions esdevingueren residències secundàries de plaer per a gent urbana parallelament al centre agrari incloïen sovint determinades funcions industrials, de transformació de productes agrícoles oli, vi, etc, i fins indústries ceràmiques o vidrieres En alguns casos —els més coneguts i investigats— esdevingueren veritables residències senyorials, envoltades de jardins, llacs, pòrtics, terrasses i columnates, adornades amb escultures, mosaics i decoracions murals, que denoten el gran luxe i el…
francoamericà | francoamericana
Història
Dit dels canadencs de parla francesa que al s XIX s’establiren als EUA (fonamentalment a Nova Anglaterra).
Una part dels descendents dels francoamericans conserven actualment la llengua francesa i tenen una literatura pròpia
Gai Calpurni Flac
Història
Retòrica
Retòric romà, curador del temple i prefecte de les muralles de Tarragona.
Se'n conserven cinquanta-una Declamationes , que hom acostumava a afegir a l’obra de Quintilià
Barceloneta
Història
Població de Sardenya fundada per l’infant Alfons, després Alfons IV de Catalunya-Aragó, prop de Càller durant el setge d’aquesta ciutat pels catalans (1323-26), i a la qual atorgà les constitucions i els privilegis de Barcelona.
Els seus habitants es traslladaren al castell de Càller el 1327 Es conserven restes de l’església parroquial prop del santuari del Bonaire
ducat d’Alcalá de los Gazules
Història
Títol concedit el 1558 a Per Afán de Ribera (mort el 1571), lloctinent de Catalunya i virrei de Nàpols.
El tercer duc, Fernando Afán de Ribera Enríquez y Girón 1570-1637, exercí els mateixos càrrecs El títol passà després als ducs de Medinaceli, que encara el conserven
frisó | frisona
Història
Individu d’un poble germànic instal·lat des de temps prehistòrics a la costa de la mar del Nord, entre la boca del Rin i la península de Jutlàndia.
Poc fusionats amb els romans, foren influïts pels anglosaxons Malgrat llur divisió entre Holanda, Alemanya i Dinamarca, conserven actualment consciència de llur unitat i, especialment a l’àrea holandesa, la llengua frisona, amb diverses modalitats dialectals
Víbia Sabina
Història
Emperadriu romana.
Muller d’Adrià 100 dC, obtingué el títol d’Augusta 128 Malgrat les desavinences matrimonials, acompanyà l’emperador en els viatges més importants Se'n conserven diverses escultures, i la seva efígie apareix en nombroses monedes
arbre de la llibertat

Arbre de la llibertat de Llançà
Oficina de Turisme de Llançà
Història
Arbre plantat en un lloc públic com a emblema de la llibertat conquerida.
Costum iniciat a França durant la Revolució 1789, fou reprès durant les revoltes del 1830 i del 1848, i es difongué aviat per Europa i Amèrica A Catalunya actualment es conserven el d’Arbúcies 1868 i el de Llançà 1870
José de Solís y Valderrábano
Història
Militar
Militar i polític castellà.
Comte i més tard duc de Montellano Fou adelantado de Yucatán, càrrec vinculat a la seva família, i posteriorment virrei de Sardenya 1696-99 Presidí el darrer parlament sard de l’època catalana 1698-99, les actes del qual, redactades en català i castellà, encara es conserven
comtat de Floridablanca
Història
Títol concedit el 1773 a José Moñino y Redondo
.
El 1809 la Junta li annexà la grandesa d’Espanya a favor de la segona titular i neboda del primer, María Vicenta Moñino y Pontejos, la qual, en heretar el marquesat de Casa Pontejos, hagué de cedir el comtat al seu nebot José María de Castillejo y Moñino, els descendents del qual encara el conserven
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina