Resultats de la cerca

L’aparició d’aquest tipus d’institució dita també curia de mar és generalitzà a la Mediterrània a partir del s XI, inicialment a les costes italianes Els primers cònsols de mar coneguts als Països Catalans són els de Barcelona, esmentats ja el 1282, bé que l’erecció del consolat d’aquesta ciutat no degué ésser gaire anterior, perquè l’anomenada Carta consulatus riparie Barchinone Universitat de Prohoms de Ribera és del 1258 El consolat de mar de Barcelona fou seguit pels de València 1283 i de Mallorca 1326, els quals es regiren pels costums marítims de Barcelona, primer nucli del futur…

Bé que els primers nomenaments foren fets pels reis el 1253 consta ja l’existència d’un alfòndec i d’un cònsol de catalans a Tunis, Jaume I concedí a Barcelona el 1266 el privilegi ampliat el 1268 de designar, entre els mercaders de la ciutat, anualment, els cònsols amb jurisdicció sobre tots els catalans compresos amb aquesta designació tots els súbdits de la corona si aquests no restaven al port per al qual havien estat designats tot el període, podien deixar-hi un lloctinent El càrrec era molt cobejat, per tal com el dret de consolat o consolatge representava una renda important Al…

Tenien atribucions i drets polítics definits i eren institucionalitzats en les capitals catalanes d’una manera parallela a la formació dels consolats des del 1283 a València i a Barcelona, durant el s XV a Mallorca, Tortosa, Perpinyà i Girona A Lleida, la matrícula de mercaders fou establerta per privilegi de Joan II a Perpinyà, la reforma del 1449 establí una matrícula de mercaders i els adjudicà les places de conseller terç i quart, la qual cosa creà una situació que es mantingué fins a la Revolució Francesa A Mallorca, aglutinats entorn del Collegi de la Mercaderia des del…

Segons llur especialitat rebien també el nom de corredor de vi, de blat, de grans, de Llevant , i sobretot de corredor de canvis , designació que esdevingué equivalent a corredor d’orella també era anomenat corredor de llotja Percebien corretatge del 0,5 i de l’1 per cent Els corredors d’orella aparegueren a la baixa edat mitjana vinculats a les llotges i als consolats de mercaders, principalment a València 1392, a Barcelona 1426 i, en menor nombre, a Palma, Mallorca Eren considerats com a pertanyents a l’estament de mercaders i, com els corredors de coll, depenien dels consells…

Era format per uns quants diputats de comerç, que actuaven conjuntament amb l’alcalde major La diputació de comerç d’Alacant, que fou reformada el 1783, conjuntament amb el consolat de València segons el model del de Barcelona, esdevingué consolat el 1785 Desaparegueren amb el codi de comerç del 1829

La lletra de canvi, que hom estén en paper imprès i timbrat, de la classe i la categoria que corresponguin, ha de complir i ha de fer constar uns requisits determinats ha de detallar la data i el lloc en què és lliurada, la data de pagament quan hi consta també el lloc hom parla de lletra domiciliada , així com la identificació de tots els subjectes implicats en la lletra i la signatura del lliurador Pot ésser nominativa o al portador, i el terme de venciment pot ésser variable, bé que breu por ésser girada a la vista, a un terme vista, a una data, a un terme data, etc El titular de la lletra…

A l’edat mitjana, des de la fi del segle V, el terme ciutat civitas fou aplicat gairebé exclusivament a les poblacions emmurallades importants des de l’època romana, en les quals s’installà una seu episcopal A partir de la dominació visigòtica els factors determinants per a tenir consideració de ciutat foren la presència del bisbe —que al Baix Imperi absorbí les funcions de l’antic defensor civitatis — i probablement, també, la del comte, com a capital del pagus corresponent Al començament del segle VIII, al territori que després constituiria els Països Catalans, tenien categoria de ciutat…

Les bases per a la seva independència foren, d’una banda, l’expansió comercial i marítima de la ciutat, en augment constant després de la depressió ocasionada per les incursions sarraïnes del 931, el 934 i el 935, i, de l’altra, l’expansió territorial per la costa lígur i per les valls interiors Durant el s XI Gènova s’enfortí en la lluita contra els musulmans a les mars de Còrsega i de Sardenya 1016, a les costes nord-africanes 1087 i hispàniques 1092-93, en collaboració amb Pisa, i creà un àmbit segur per als seus vaixells La primera croada 1096-99 donà un gran impuls a la seva marina i al…

A la Roma republicana, el municipium era la ciutat subjecta a Roma, obligada a certes contribucions, que no participava dels drets polítics de l’urbs Però, amb motiu de la concessió de la ciutadania als aliats itàlics 90 aC, el règim municipal s’estengué a les ciutats federades A l’època imperial, mentre es feu la fusió dels municipis pròpiament dits i les colònies sota el nom comú d’ universitates , l’autonomia municipal decaigué progressivament i augmentà la ingerència del poder central Aquest despotisme imperial tendí a disminuir arran de la concessió de la ciutadania romana a tots els…

Bisbat fins el 1964, fou erigida per la butlla Laeta animo en arquebisbat sense sufragànies, subjecte directament a la Seu Apostòlica L’arquebisbe continua assistint, però, a les reunions episcopals de la província eclesiàstica Tarraconense El 1118 els termes del bisbat, reflex d’un estat molt anterior, seguien al nord la línia que va des de Caldetes fins a Sant Marçal de Montseny —sensiblement la mateixa que separava els comtats de Barcelona i de Girona— a l’interior, la de Sant Marçal a la Brufaganya, passant per les línies de crestes de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat —el límit,…