Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
soviet
Història
A la Rússia tsarista, cadascun dels consells obrers creats durant la revolució del 1905.
Malgrat la repressió, renasqueren el 1917 Organitzats a escala local, es dotaren d’un comitè executiu central que coordinava l’actuació dels diversos soviets de diputats obrers, soldats i camperols El soviet més important fou el de Petrograd, creat pel setembre del 1917 Malgrat l’existència del govern, els soviets detingueren el poder real i crearen una situació de doble poder Controlats pels bolxevics i sota la direcció de Trockij, que pel setembre del 1917 fou elegit president del consell executiu suprem, esdevingueren les cèllules bàsiques de la revolució i en possibilitaren…
regidor
Història
Dret administratiu
Càrrec de l’administració municipal castellana, implantat als països de la corona catalanoaragonesa per Felip V, després de la guerra de Successió.
Els regidors, en nombre habitualment de vuit, excepte en les capitals a Barcelona eren vint-i-quatre, formaven l'ajuntament i eren presidits obligatòriament per un corregidor gairebé sempre un militar en absència d’aquest els regidors havien de reunir-se sota la presidència del seu tinent o alcalde major o, en darrera instància, del més antic dels regidors regidor degà Els regidors eren elegits per les autoritats filipistes o, en els llocs de jurisdicció senyorial, almenys controlats per elles Sovint tenia caràcter honorífic i vitalici regidor perpetu Amb la reforma dels ajuntaments, al s…
flequer | flequera
Història
Menestral que es dedicava a pastar, a coure i a vendre el pa.
Ja des de l’edat mitjana els flequers constituïen normalment confraria amb els forners forner a Barcelona, des del 1368 formaven amb aquests un sol gremi La fabricació, la venda i el preu del pa eren rigorosament controlats pels consells municipals a Barcelona, a partir del 1537 els consellers es feren càrrec directament de la confecció del pa i obligaren flequers i forners a pastar als forns municipals o pastim, cosa que feren alternativament, segons les circumstàncies de cada moment, ja a compte de la ciutat, ja a compte propi D’altra banda, podien fer pa lliurement per als…
descartelització
Història
Política de descentralització i desintegració de les grans concentracions industrials (càrtel, konzern), imposada a Alemanya en acabar la Segona Guerra Mundial.
Els principis en què havia de basar-se foren establerts pels acords de la conferència de ©Potsdam 1945 Després, les normes pràctiques depengueren de la potència que dominava cada sector i, malgrat els acords de Potsdam, molt aviat hom notà discrepàncies en llur aplicació En el sector encomanat a l’URSS hom procedí a desmuntar totalment les fàbriques, que foren traslladades i muntades novament a l’URSS, en concepte de compensacions de guerra Aquests trasllats en massa acabaren el 1947, i l’actitud soviètica anà canviant a mesura que la República Democràtica Alemanya anava essent integrada al…
gremi
Història
Corporació professional de menestrals, obligatòria, exclusiva i privilegiada, reconeguda oficialment pels poders públics, municipals o reials.
Fou un element característic de la societat estamentària des del s XIII fins al XIX, que conservà els trets bàsics sota una pluralitat de formes i de terminologia oficis, collegis, confraries, arts, etc El sistema gremial fou un fenomen essencialment urbà, que només assolí un desenvolupament extens a les capitals i les ciutats importants L’origen és relacionat amb el desenvolupament de l’autonomia municipal i la revifalla de l’artesania i del comerç, a partir del s XII Era basat alhora en la comunitat de treball i en els factors religiosos i assistencials Les ordinacions evolucionaren cap a…
mercat
El mercat del dijous a la Porxada de Granollers, un dels més importants que encara es fan al Vallès Oriental
© Fototeca.cat
Economia
Història
Reunió de mercaders en un lloc públic per tal d’efectuar l’intercanvi comercial.
Des dels temps més antics, la progressiva divisió social del treball donà lloc a la celebració de reunions de mercaders amb una certa periodicitat, normalment setmanal, per tal d’oferir llurs productes Des de l’imperi Romà el desenvolupament dels mercats obligà a la intervenció de l’estat o d’altres organismes públics per tal de controlar els intercanvis i d’evitar els abusos en els pesos i les mesures emprats Amb la decadència de l’imperi Romà i el procés de feudalització que experimentà l’Europa occidental des de les invasions fins al segle XI els intercanvis…