Resultats de la cerca
Es mostren 316 resultats
Albert I de Prússia
Història
Primer duc a Prússia (1525-68) i darrer gran mestre de l’orde dels cavallers teutònics (1511-25).
Fill del marcgravi Frederic I de Brandenburg-Ansbach-Kulmbach Es convertí a la Reforma protestant i, aconsellat per Luter, secularitzà Prússia i la convertí en un ducat hereditari, sota la sobirania de Polònia 1525 El 1544 fundà la Universitat de Königsberg Prússia Oriental
dret de flassades
Història
Impost municipal de Barcelona, creat el 1330, per fer cara a les despeses originades per la guerra contra Gènova i que després es convertí en permanent.
Afectava la venda de totes les teles gruixudes, tant de qualitat baixa com de superior, burells, barragans i draps de senyals, bancals, casaques de pell de moltó, estopa, filasses de lli i cotó, etc
Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya
Història
Nom que adoptà el 1974 el grup polític que, sorgit del Moviment Socialista de Catalunya, es convertí, el 1976, en el Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament)
.
Bellesguard
La residència Bellesguard
© Fototeca.cat
Història
Antiga residència reial construïda el 1408 a l’antiga torre de Vallblanc, de Sant Gervasi de Cassoles (Barcelona), en ésser adquirida pel rei Martí.
Intervingué com a escrivà Bernat Metge, a qui fou degut probablement el nom de Bellesguard El rei hi celebrà les noces amb Margarida de Prades 1409, beneïdes pel papa Benet XIII, i la convertí en la seva residència d’estiu Mort el rei Martí, Bellesguard inicià la decadència, bé que continuà com a possessió reial, fins que fou lliurada a mans particulars 1422 Antoni Gaudí en convertí les ruïnes en una residència privada 1900-09, que no conserva gairebé cap rastre de l’obra antiga Tanmateix, Gaudí hi introduí alguns elements del gòtic inspirats en l’original i…
Cristina I de Suècia
Història
Reina de Suècia (1632-54).
Filla de Gustau II Adolf, succeí el seu pare a sis anys, i el consell de regència fou presidit per Axel Oxenstierna El 1650 fou coronada reina de Suècia, i sota el seu regnat Suècia es convertí en la primera potència bàltica El desori administratiu, el luxe i les tendències catòliques de Cristina l’enfrontaren amb els protestants i l’obligaren a dimitir 1654 a favor del seu cosí Carles X Viatjà per Europa, es convertí al catolicisme i conspirà contínuament per assolir el tron de Nàpols, el de Suècia 1660 i el de Polònia 1667 Establerta definitivament a Roma, combinà…
Pere Antoni Ribera
Història
Bandoler.
Frare augustinià S'oferí al lloctinent general de València Pedro Manuel Colón de Portugal, duc de Veraguas, per capturar el bandoler mossèn Senent en canvi de l’indult del seu germà, també bandoler, i acceptada la proposició, es convertí en cap de quadrilla i aconseguí de capturar el bandoler Senent Deixà aleshores l’hàbit i es convertí ell mateix en bandoler i es féu temible sota el nom d' el Frare Capturat a l’Horta de València i empresonat a la torre dels Serrans, el governador de València Josep de Castellví i d’Alagó el processà i féu garrotar malgrat la…
Sargon II d’Assíria
Història
Rei d’Assíria (722-705 aC).
General i germà de Salmanassar V , acabà la conquesta de Samaria 721 i en deportà la població, cosa que significà la fi del regne d'Israel Convertí els territoris conquerits en províncies de l’imperi assiri, trencant així la pràctica de limitar-se a cobrar-ne un tribut Sotmeté Síria i Palestina tret del regne de Judà, prengué Hamat actual Ḥamà, baté els egipcis a Qarqar i a Ràfia 720, annexà Karkamiş i ocupà l’illa de Xipre A Anatòlia, derrotà 714 una coalició integrada per Mita de Muški, Rusa I d’Urartu i Ambaris de Bit-Barutaš o Tabal regne que convertí en…
col·libert
Història
A l’alta edat mitjana, membre d’un grup social constituït, segons que sembla, pels esclaus afranquits i llurs descendents, la condició jurídica dels quals, variable segons les regions, cal situar entre la dels serfs i la del darrer estament dels homes lliures.
Al s XII aquest terme es convertí en sinònim de serf
alardo
Història
Militar
Antigament, revista que el rei passava a tots els qui gaudien de terres de concessió reial a fi de comprovar si mantenien, a canvi, el cavall i les armes per anar a la guerra.
Posteriorment es convertí en una exhibició militar per a conèixer l’estat de les tropes
batalla de Calatañazor
Vista del castell de Calatañazor
Patronato de Turismo de Soria
Història
Militar
Batalla que tingué lloc el 30 de juliol de l’any 1000 prop de Calatañazor (al nord de la vall del Duero, dins l’actual província de Sòria) entre les forces del comte castellà Sanç Garcia (coalició de tropes navarreses, lleoneses i castellanes) i les musulmanes d’al-Manṣūr.
El comte castellà sofrí una derrota greu, però la llegenda la convertí en una desfeta musulmana