Resultats de la cerca

Reclamat per les institucions catalanes des del segle XVI, les seves funcions foren exercides de fet per l’ audiència reial , creada per Ferran II el 1493 El Tribunal de Contrafaccions té l'origen en les Corts de 1701-1702 convocades per Felip V d’Espanya  i ratificades en les de 1705-1706, convocades per  Carles VI Tot i les dificultats sorgides arran de la guerra de Successió , funcionà fins a l’abolició de les institucions catalanes, però la major part de la documentació fou destruïda després de la derrota del 1714, molt probablement per les autoritats…

Desterrat ja el 1652, igualment com el seu rival Artal d’Alagó, marquès de Villasor, i acusat el 1656 d’homicidi en una escomesa contra aquest i els seus partidaris, estigué vuit anys reclòs a la torre calleresa de l’Elefant A les corts convocades pel lloctinent, marquès de Camarasa, dirigí l’oposició a la concessió d’un subsidi de 70000 escuts a la corona si abans hom no obtenia que només els sards fossin habilitats per als càrrecs civils i eclesiàstics de Sardenya, i negocià, bé que sense èxit, com a diputat de les corts, prop de la cort de Madrid La dissolució de les corts pel…

Fill de Beremund II i net per part de mare de Garcia I de Castella El 999 succeí el seu pare sota una regència durant la qual es produí la batalla de Calatañazor 1002 El 1008 morí el regent, i Alfons fou considerat major d’edat El seu regnat no fou fàcil Mentre els comtats de Castella i de Barcelona i el regne pamplonès es refeien de les expedicions d’al-Manṣūr, Alfons hagué de lluitar contra el rei de Castella, que ajudava els magnats lleonesos rebellats també contra els normands 1016, que envaïren el regne astur-lleonès l’any següent, però, Alfons aconseguí d’expulsar-los La reorganització…

Vida i obra Fill segon d’Arnau III d’Erill i de Pallars, senyor de Selgua A la mort de Pere III fou encarregat de vigilar els passos fronterers dels Pirineus per tal d’evitar una possible fugida de la reina Sibilla 1387 Participà en la guerra contra Pere el Cruel de Castella al costat del vescomte de Rocabertí, Bernat de So i Jaume Marc  Fou promotor de negocis de la cort conseller reial justícia i sobrejunter de Barbastre, Sobrarb i Ribagorça 1391 lloctinent i reformador d’Albarrasí i justícia d’Osca 1394 Essent justícia i lloctinent de Fraga, lluità contra les tropes del comte de Foix,…

Fou obra del bisbe d’Osca Vidal de Canelles Després d’algunes compilacions d’observances, perdudes, la primera coneguda és la de Jaume d’Hospital mort el 1400, seguida per la de Martín Díez de Aux, feta per manament de la cort d’Aragó del 1428 i acabada el 1437 Dels furs i de les observances medievals hom féu una edició, en llatí, en 1476-77 i una altra el 1496, però la més important és l’ordenada per la cort del 1547, que fou impresa el 1552 i reorganitzà en forma sistemàtica el material legislatiu Comprèn tres parts la dels furs, la de les observances i la dels furs en desús Se'n feren més…

Després de la caiguda de la regència d’Espartero 23 de juliol de 1843 i havent estat establerta, anticonstitucionalment, la majoria d’edat d’Isabel II 8 de novembre de 1843, el 4 de juliol de 1844 havia estat aprovada per les corts convocades per Narváez, amb la facultat de reformar la Constitució del 1837 Recollint els principis fonamentals del “liberalisme doctrinari”, la constitució responia a un concert entre les voluntats del monarca i les corts, les dues institucions històriques bàsiques de l’estat Eliminà els articles radicals de la constitució del 1837 restabliment de la…

Aquest tipus d’assemblea constitueix una institució que es donà, amb característiques semblants, en tots els estats de l’Europa occidental en aquesta època, bé que rebé noms diferents, entre els quals el de parlament L’opinió més generalitzada en situa l’origen en la cúria règia  plena o extraordinària de l’alta edat mitjana, en la qual participaven els alts dignitaris i magnats del clericat i de la noblesa, assessorant el monarca L’accés de l’estament popular a través dels representants de viles i ciutats de dependència reial en aquesta cúria la transformà i la convertí en corts La primera…

Aquest, hereu 1868 dels drets del comte de Montemolín, aprofità la situació d’interinitat sorgida de la Revolució de Setembre del 1868 i el fracàs dels candidats carlins partidaris de la via legal a les eleccions convocades per Práxedes Mateo Sagasta abril del 1872, i féu pública a Ginebra una declaració de guerra 15 d’abril Els escenaris de la guerra foren, com a les anteriors, el País Basc anomenat el Nord i el Principat de Catalunya secundàriament, el Maestrat anomenat oficialment el Centre , i d’una manera esporàdica, Galícia, Lleó, Castella i fins i tot Andalusia Al Nord, la primera…

Principals càrrecs i dirigents N’han ocupat el càrrec de primer secretari Joan Reventós i Carner fins el 1983, Raimon Obiols i Germà 1983-96,  Narcís Serra i Serra 1996-2000,  Josep Montilla i Aguilera 2000-11, Pere Navarro i Morera  2011-14 i Miquel Iceta  2014-21 Des del 2021 ocupa el càrrec Salvador Illa La presidència del partit ha recaigut en Joan Reventós i Carner 1983-96, Raimon Obiols 1996-2000, Pasqual Maragall i Mira 2000-07 i Isidre Molas 2008-11 Després d’uns anys vacant, el càrrec passà el 2014 a Àngel Ros  i el 2021 a Miquel Iceta Fins els anys noranta el seu òrgan de premsa…