Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Auguste Mariette
Història
Egiptòleg francès.
Entrà a formar part del Louvre el 1849, i l’any següent fou enviat a Egipte a cercar manuscrits coptes En realitat es dedicà a excavar, i el seu èxit més ressonant fou el descobriment del Serapeum de Memfis 1851 El 1858 fou nomenat director d’antiguitats, i inicià una campanya de protecció dels monuments d’Egipte i de l’antiga Núbia Fundà un museu, nucli de l’actual museu del Caire
Ramon Roca i Puig
Història
Cristianisme
Hel·lenista i sacerdot.
Fou canonge de Barcelona Autor de texts didàctics de la llengua grega i traductor de llibres bíblics, s’especialitzà en l’estudi dels papirs Obra seva és la Fundació Sant Lluc Evangelista, de Barcelona, que posseeix una important collecció de papirs, de la qual publicà texts clàssics d’autors com ara Homer fragments ptolemaics, del segle III aC, de la Ilíada i de l' Odissea , bíblics grecs fragment de l' Evangeli de Mateu , del segle II i coptes del segle III i del IV, literaris cristians, etc Posteriorment, publicà, entre d’altres, Anàfora de Barcelona i altres pregàries Missa…
art dels francs
Història
Art desenvolupat pel poble franc.
De la mateixa manera que amb l’art dels visigots, hom ha reconegut a l’art de l’època dels francs una vinculació essencial amb l’art romà tardà, amb manifestacions pròpies del poble que encarregà les obres que avui ens el conserven Les opinions sobre l’origen dels seus motius decoratius són diverses, i hom manté encara la vella lluita entre els partidaris d’una inspiració oriental i els occidentalistes Tot plegat, la solució no és en absolut tan simplista, i cal matisar en cada cas el pes de les influències orientals, bizantines, coptes i occidentals, del vell fons cèltic i del…
àrab
Caravana de camellers àrabs a Mali
© Fototeca.cat
Història
Individu d’un poble de llengua semítica originari de la península Aràbiga.
Per extensió, el terme és aplicat als individus dels pobles que han adoptat la llengua i la cultura àrabs El mot semític ' arab fou emprat per a designar tota contrada desèrtica i d’aquí passà a denominar els nòmades que l’habitaven A l’Alcorà, àrab sempre és sinònim de nòmada, mai de ciutadà Més tard, hom estengué el nom a tots els habitants de la península A l’època preislàmica el poble àrab, nòmada beduí o sedentari, formava un conglomerat de clans i de tribus sovint en lluita entre elles mateixes Llur cèllula social era la família, de tipus patriarcal, únic lligam veritable de cada…