Resultats de la cerca

Depenia dels consells municipals a Barcelona, a través del Trentenari, que en delimitaven estrictament les atribucions i el nombre Exercia alhora l’ofici de crida i de trompeter, encarregat de la difusió d’avisos i de disposicions oficials A Barcelona, les primeres ordinacions dels corredors decoll són del 1346, les quals foren renovades el 1599 i el 1632 les darreres ordinacions són del 1817 i del 1836, quan el gremi era reduït ja a tres persones

Als Països Catalans, l’ofici és esmentat ja al s XIII, tant a Barcelona 1257 com a València 1283 A partir del s XIV hom distingí diverses classes de corredors segons les mercaderies i segons les formes de venda, classes que poden ésser agrupades en la de corredor de coll i en la de corredor d’orella i, eventualment, com a grup a part, la de corredor d’animals Les corredories, fins als decrets de Nova Planta 1707-16, depengueren dels consells municipals, els quals limitaven les places i fixaven els corretatges Els corredors que intervenien en subhastes, pignoracions i altres negocis dependents…

Segons llur especialitat rebien també el nom decorredorde vi, de blat, de grans, de Llevant , i sobretot decorredorde canvis , designació que esdevingué equivalent a corredor d’orella també era anomenat corredorde llotja Percebien corretatge del 0,5 i de l’1 per cent Els corredors d’orella aparegueren a la baixa edat mitjana vinculats a les llotges i als consolats de mercaders, principalment a València 1392…

Era la que les classes humils vestien gairebé exclusivament, car el cost de la roba, nova o vella, era molt alt en relació amb els altres productes necessaris per viure i per tant s’aprofitava bé Les subhastes de robes dels difunts, que solien seguir els òbits, fornien el mercat Hom podia comprar peces de roba bé en aquestes subhastes, que dirigia un corredorde pella dit també corredordecoll, bé, sempre que es volia, a un peller