Resultats de la cerca

Des de l’edat mitjana el cors fou àmpliament utilitzat en les guerres entre els estats marítims Els grans estols estatals es reunien amb molta dificultat i eren molt costosos generalment feien només una campanya de tres o quatre mesos cada any i s’encarregaven de les grans operacions contra els estols o les costes enemigues per contra, la persecució de la marina mercant enemiga, l’hostilització de les costes, etc, eren a càrrec de vaixells armats en cors, que s’esforçaven en llur tasca pel guany considerable que obtenien amb el botí i no pesaven sobre les finances…

Antigament no existia la patent de cors i calia només la simple ruptura de les hostilitats, perquè tots els vaixells mercants d’un estat poguessin dedicar-se al cors Els perjudicis que això reportava donaren origen al lliurament d’una patent de cors per a distingir els corsaris dels pirates, car als primers calia tractar-los com a belligerants i a aquests com a malfactors L’any 1356 Pere III de Catalunya-Aragó donà unes Ordinacions sobre certes regles que es deuen tenir en los armaments de corsaris particulars La navegació al cors era…

El 1372 amb tropes catalanes ocupà Còrsega, tret de Bonifaci i de Calvi, places fortes genoveses, i la comarca del Cap Cors, i es proclamà comte de Còrsega En 1378-80 derrotà els governadors de la Maona, addictes a Gènova Les hostilitats amb els genovesos es renovaren el 1391 Arrigo els derrotà en qualitat de lloctinent de Joan I el 1393, però per manca de reforços els genovesos recuperaren el control de l’illa el 1398 Morí, segons sembla, emmetzinat El seu fill natural Francesco no seguí la seva política i se sotmeté a Gènova El partit català a Còrsega fou capitanejat llavors…

Metge de professió, es distingí entre els rebels al domini de Gènova, de la qual depenia Còrsega des del 1559 Collaborà estretament amb Teodor de Neuhof, nomenat rei dels corsos Després d’haver intentat en va un arranjament amb els genovesos, dirigí la lluita contra ells i obtingué, el 1753, el poder absolut per a la nació corsa Fou assassinat, amb la complicitat dels genovesos

Partidari de la corona catalanoaragonesa durant el període de protecció francesa sobre Còrsega, rebé ajut del futur rei de Nàpols Alfons el Magnànim i intentà la resistència a l’illa fins el 1434, que fou empresonat i decapitat

Assassinat Gaffori 1753, el 1755 esdevingué general en cap i deturà l’atac genovès a l’illa Quan aquesta passà als francesos —tractat de Versalles, 1768—, els féu la guerra, però fou vençut a Pontenuovo 1769 i fugí a la Gran Bretanya El 1790 la França revolucionària el féu governador de Bàstia intentà 1793 de recuperar la independència corsa, però fracassà i s’exilià de nou a la Gran Bretanya 1795

Diputat als estats generals 1789, sostingué l’annexió de Còrsega a França Membre de la Convenció, més tard es féu partidari de Napoleó, que li confià diversos càrrecs Ministre de la policia i de guerra 1806-08 a Nàpols, hi perseguí l’oposició antinapoleònica