Resultats de la cerca

Limitada, a l’E, pel Pont i, a l’W, per la Bitínia, és constituïda per una regió costanera i per una plana separades per una cadena montuosa, plena de boscs al vessant marítim La localitat més important és l’actual Kastamonu Els grecs hi fundaren s VII establiments comercials, que cediren a les escomeses dels cimmeris El s VI la regió caigué a les mans dels lidis 546 aC i, més tard, dels perses Alexandre el Gran se n'emparà 334 aC, però els seus habitants assoliren la independència vers el 281 aC Dioclecià la reorganitzà i la convertí definitivament en província de l’Imperi s III

Fill de Ramsès I, hom li deu la recuperació de les possessions egípcies a Palestina, perdudes en el període d’Al-Amārna Hi dugué a terme tres campanyes en la primera 1318 sotmeté Palestina i Fenícia, en la segona 1317 prengué Kadeš i la zona costanera d’Amurru, i en la tercera conquerí part de Síria, ja que sotmeté Qatna i Tunip Posteriorment perdé, sembla, el S de Síria, a causa de la pressió hitita, però conservà Fenícia i Palestina A l’W d’Egipte conduí una victoriosa campanya contra els libis A l’interior explotà les mines de turqueses de Ṣerābīt al-Khādīm Sinaí i les d’or…

Rebé aquest nom pel fet que els eolis, veïns dels aqueus, s’hi establiren sXI aC davant la invasió dels doris, que els expulsaren de Tessàlia cap al Peloponès i l’Àsia Menor Fou una regió agrícola, de la qual es destacaren les ciutats de Cime, Esmirna i Mitilene A partir del sIX aC l’Eòlia decaigué, en benefici de la Jònia, però esdevingué un important centre cultural i poètic Formà part del regne de Pèrgam fins a l’annexió d’aquest a l’imperi Romà 133 aC

Fill de Tuthmosis II, estigué sota el domini de la seva tia i madrastra Hatšepsut del 1504 al 1482 A partir de la desaparició d’aquesta, però, demostrà ésser un dels sobirans més capaços d’Egipte No sols fou un bon administrador, sinó que, a més, la seva política exterior tingué una gran brillantor, i el país arribà al punt culminant del seu poder Seguint la política expansionista de Tuthmosis I, conquerí nous territoris a Síria-Palestina, i refermà el control sobre les possessions que Egipte ja hi tenia en el decurs de disset campanyes, quatre de les quals són molt importants en 1483-82…

Membre d’una família kurda installada a Síria al servei dels zengites, succeí el seu oncle Sīrkuh com a lloctinent de Nūr al-Dīn, atabeg de Damasc Després de successius avenços de poder durant la seva campanya a Egipte, on acudí per palliar l’amenaça dels croats, a la mort del califa al-'Ādid 1171 abolí el califat fatimita i s’hi proclamà soldà Així mateix, en morir Nūr al-Dīn, vencé tots els seus rivals, s’emparà de Síria 1174 i de bona part de Mesopotàmia, i inicià una política expansionista que constituí una forta amenaça per al regne llatí de Jerusalem Balduí IV de Jerusalem victòria de…

A la mort del comte Salomó 869-870 de Cerdanya-Urgell, Guifré I obtingué el govern d’aquests comtats però al Conflent, pagus que havia estat també sota el domini de Salomó encara que tradicionalment pertanyia al comtat de Rosselló, Miró exercí el govern d’una manera autònoma A partir del 876 inicià, ajudat pel seu germà Guifré, el clergue i monjo Sunifred i el vescomte Lindoí de Narbona, una guerra aferrissada contra el potent Bernat de Gòtia, marquès de Septimània, envaint i saquejant els comtats de Rosselló i Narbona Severament reprès per aquesta feta pel papa Joan VIII, que en aquell temps…

Derrotats per Ramsès III, els filisteus ocuparen, llavors, la regió costanera de Palestina nom que deriva de filisteu compresa entre el Carmel i Gaza Aquest territori, pres als cananeus, fou organitzat en una confederació de cinc ciutats estat Gaza, Ascaló, Asdod, Gath i Accaró, cadascuna governada per un seran sobirà Llur història, íntimament lligada amb la dels hebreus, tingué tres fases una d' expandiment s XI aC cap a l’interior, en detriment dels israelites, governats per jutges, una d' apogeu darreria del s XI aC, assolit durant el regnat de Saül, derrotat per ells a…

Hom no coneix amb exactitud llur lloc d’origen, bé que és gairebé segur que procedien de l’àrea de l’Anatòlia i la mar Egea Els seus moviments han pogut ésser determinats per l’arqueologia i, sobretot, per les fonts egípcies, car en el decurs d’uns cinquanta anys els faraons hagueren d’afrontar-ne dues invasions La primera fou el 1232 aC, sota Merenptah, quan els aqueus, els etruscs, els sículs, els licis i els sards s’aliaren amb els libu , kehek i maswas de Líbia per penetrar a Egipte, però foren batuts per Merenptah Entre el primer intent i el segon en el regnat de Ramsès III aquests o…

Bé que d’origen desconegut, sembla que hom pot identificar la primitiva cultura germànica amb una certa civilització del bronze final que, partint d’un nucli situat al sud d’Escandinàvia, emigrà cap a la zona costanera compresa entre l’Oder i el Weser, ocupà la gran plana europea i es posà en contacte amb el món mediterrani, on la conquesta romana en limità l’expansió En època d’August, el límit meridional de poblament germànic era constituït pel curs del Danubi fins a la conca pannònica Fins a l’època de Marc Aureli el món germànic romangué en una relativa estabilitat, però a la…