Resultats de la cerca

Lluità al costat de Sulla El 71 aC reprimí la revolta dels esclaus dirigits per Espàrtac, la qual cosa li permeté de recollir una gran fortuna Fou qüestor 81 aC i pretor 71 aC Elegit cònsol juntament amb Pompeu 70 aC, formà part 60 aC, juntament amb Pompeu i Cèsar, del primer triumvirat L’any 55 aC li fou concedit el domini de Síria per cinc anys hi organitzà una expedició contra els parts, els quals derrotà, però fou assassinat quan negociava uns tractats amb llurs generals

El primer triumvirat fou, de fet, una coalició política privada, de caràcter illegal, conclosa el 60 aC entre Pompeu, Cèsar i Cras, els quals es comprometeren a mancomunar esforços i influències per tal de satisfer llurs ambicions i dominar l’anarquia l’acord fou renovat el 56 a Lucca Desaparegut Cras, esclatà entre Cèsar i Pompeu la guerra civil, guanyada per Cèsar El segon triumvirat fou format per Octavi, Antoni i Lèpid el 43 aC aquest cop es tractava d’una missió oficial, d’una nova magistratura collegiada amb poders illimitats tres uiri reipublicae constituendae L’aliança…

D’origen traci, fou venut com a esclau i convertit en gladiador L’any 73 aC, juntament amb altres gladiadors, es revoltà i incità els nombrosos esclaus dels latifundis de la Itàlia meridional a seguir llur exemple Després de vèncer les tropes que intentaren de reduir-lo, marxà amb 30000 homes cap al nord per fugir d’Itàlia i derrotà el procònsol de la Gàllia Cisalpina, Cassi Longí Varus, prop de Mòdena aquesta victòria i l’esperit de revolta social dels seus companys el decidiren a tornar al sud, amb un exèrcit format ja per 100000 homes Acampat a Rhegion Reggio di Calabria amb l’intent de…

Fill de Gneu Pompeu Estrabó Sulla li confià l’expedició contra els partidaris de Mari a Sicília i Àfrica 82-80 aC, que li valgué el títol de Magne Mort Sulla 78 aC, favorejà la repressió contra el moviment de restauració constitucional de M Emili Lèpid, obligant-lo a fugir a Sardenya, on morí, i enviant M Perpenna contra Sertori, a Hispània Nomenat procònsol 77 aC, anorreà els seguidors de Mari, que Sertori havia reorganitzat a Hispània Assassinat Sertori 72 aC i suprimit Perpenna 81 aC, tornà a Roma, a temps de prendre part en l’última fase de la guerra contra els esclaus d' Espàrtac i de…

Tribú 55 aC, proposà la lex Trebonia , que assignà durant cinc anys la província d’Hispània a Pompeu i la de Síria a Cras Dives Legat de Cèsar a la Gàllia i a Britània, durant la guerra civil conquerí Marsella 49 aC i dirigí les tropes a Hispània 48 aC Nomenat cònsol sufecte 45 aC, s’uní a la conjura contra Cèsar 44 aC Fou assassinat per C Dolabella

Qüestor de Cras en la seva campanya contra els parts 52 aC, el 49 aC esdevingué tribú de la plebs Durant la guerra civil fou prefecte de la flota pompeiana Després de Farsàlia es reconcilià amb Juli Cèsar, però fou un dels caps principals en la conspiració que en preparà l’assassinat, en el qual participà personalment 44 aC Fou després governador de Síria S'alià amb Brut contra el triumvirat A Filip fou vençut, i, ignorant la victòria de Brut, es féu matar per un llibert

Fou un aventurer sense escrúpols i alhora un patrici aferrat a la tradició i als prejudicis del seu estament assedegat d’ambició, confià cegament en la Fortuna i es féu proclamar Felix Sulla estrateg i polític de talla, se serví, sense avergonyir-se'n, de la perfídia i de la sevícia quan li convingué Noble descabalat, però lligat per la seva quarta muller, Cecília Metella, amb els Metelli, es distingí el 107 aC quan, com a qüestor, s’uní a l’exèrcit de Mari, el qual havia estat desposseït per Q Cecili Metel de la direcció de la guerra contra Jugurta, i ocupà el primer reng durant la guerra…

Mancat del poder personal suficient per a atacar Catilina abans que aquest es comprometés definitivament, pronuncià la primera Catilinària — que comença amb el famós Quousque tandem — al senat el 8 de novembre, i induí Catilina a fugir de Roma La segona fou pronunciada el 9 de novembre al fòrum per informar el poble La tercera, pronunciada el 3 de desembre també al fòrum, explica la detenció dels conjurats que havien restat a Roma La quarta, pronunciada el 5 de desembre al senat, decidí la condemna a mort dels conjurats Retocades pel mateix Ciceró, foren publicades el 60 aC i figuren entre…

Convencionalment, hom n’estableix els límits temporals entre el 753 aC data de fundació de la ciutat segons la tradició llegendària i el 476 dC, any de la deposició de Ròmul Augústul, darrer emperador romà d’Occident En la seva màxima expansió, el territori dominat i colonitzat pels romans circumdava la Mediterrània, des de l’estret de Gibraltar fins a la mar Roja, incloent-hi totes les illes, les penínsules Ibèrica, Itàlica bressol de la seva expansió i Balcànica, i el litoral del N d’Àfricà Vers el N, el domini romà arribà fins als dos terços meridionals de l’illa de la Gran Bretanya i, al…