Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
columbofília
Història
Interès pel foment de la cria i el millorament dels coloms.
De la simple afecció a la cria de coloms, molt estesa al Principat i especialment a Barcelona, a la darreria del s XIX hom passà a la cria de coloms missatgers com a activitat esportiva El 1873, Camil Fabra, director de l’agència Fabra de notícies, utilitzà coloms missatgers per aquest mitjà comunicà a Barcelona l’arribada del rei Alfons XII, el 1875 Per iniciativa de Diego de la Llave, hom fundà a Barcelona, el 1889, la Societat Columbòfila de Catalunya, la primera dels Països Catalans i de la península Ibèrica El mateix any es fundà la revista “La Paloma Mensajera”, òrgan, des del 1904, de…
falconer
Història
Persona que s’encarregava de la cria i l’ensinistrament dels falcons de caça.
Ja des del segle XIII esdevingué un funcionari, normalment al servei del reis o de grans magnats Pere III de Catalunya-Aragó, en les seves ordinacions del 1345, establí a la cort un falconer major, que havia d’ésser un escuder expert en l’ofici, i sis falconers no generosos tenia cura de l’ordenament de les caceres, la magnificència decorativa de les quals superà, aviat, la munteria Alfons el Magnànim designà per al càrrec el poeta Ausiàs Marc 1425
Gastó V de Bearn
Història
Vescomte de Bearn, d’Oloron i de Gabardà (1154-70).
Fill del vescomte Pere I i parent d’Alfons I de Catalunya-Aragó per part de mare, era encara un infant a la mort del pare i es crià a la cort de Barcelona Mort sense descendència de la seva muller, Sança de Navarra, fou succeït per la seva germana Maria, casada amb Guillem, hereu del gran senescal de Catalunya Guillem Ramon de Montcada, cap de la línia bearnesa dels Montcada
Germana de Foix

Germana de Foix, segons Bartomeu Maura i Montaner (aprox. 1869)
Història
Reina de Catalunya-Aragó i vescomtessa de Castellbò.
Filla de Joan de Foix, vescomte de Narbona, i de Maria d’Orleans, germana de Lluís XII de França Es crià, amb el seu germà Gastó, a l’alcàsser de Mézières, però, orfes el 1492, passaren al palau reial de París Els drets al tron navarrès de Gastó havien de passar a ella en cas de morir aquell sense descendència El 1505 fou convingut als tractats de Blois el seu matrimoni amb Ferran II de Catalunya-Aragó La cerimònia se celebrà a Dueñas Castella el 1506, i després s’embarcaren, a Barcelona, cap a Nàpols, on Ferran rebé el jurament de fidelitat a ell i a la seva filla Joana El 1507, de tornada…
Pere Fages
Història
Militar
Militar i governador.
Estudià a la Universitat de Cervera El 1762 ingressà com a alferes en el segon regiment de la Companyia de Voluntaris de Catalunya El 1767, amb el seu regiment, embarcà cap a Mèxic i l’any següent fou destinat a Sonora Sota les ordres de Gaspar Portolà, participà, al capdavant de vint-i-cinc homes del seu regiment, en la gran expedició que el 1770 va descobrir la badia de San Francisco un any més tard escriví Expedición a la Bahía de San Francisco en 1770 El mateix Portolà li confià el comandament suprem dels anomenats Nous Establiments, càrrec que exercí fins el 1774 Anteriorment, Fages ja…
Borgonya

Evolució dels dominis de la casa de Borgonya del 1363 al 1477
© fototeca.cat
Història
Estat dinàstic, format pels dominis adquirits per la branca de la casa de França (Valois), que el 1363 fou investida del ducat de Borgonya.
El duc Felip l’Ardit mort el 1404 inicià el procés d’aglutinació, sota el domini dels ducs de Borgonya, de territoris feudataris del Sacre Imperi Romanogermànic i del regne de França, els quals donaren origen, al s XV, a una entitat nova, intermediària entre ambdues potències, els futurs Països Baixos El matrimoni d’aquell 1369 amb Margarida morta el 1405, filla i hereva del comte de Flandes Lluís II de Male mort el 1384, li aportà els comtats de Flandes —amb Malines i Anvers—, Borgonya, Artois, Nevers i Rethel, als quals uní per compra 1390 el comtat de Charolais Llur fill, Joan Sense Por,…