Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
buc
Història
Militar
Protecció del bust o caixa del cos, usada pels guerrers als ss XIII i XIV.
Solia ésser de cuir, amb llaunes embotides
beiner
Història
Fabricant de beines per a espases i dagues.
Treballava la pell, el cuir i l’acer Els gremis de beiners es desenvoluparen durant els ss XIV i XV darreres ordinacions conegudes A partir del s XVI els canvis de vestit i d’armament portaren a llur substitució pels cinters, i desaparegueren totalment al s XVIII
pugilat
Esport
Història
Lluita esportiva en la qual dos contendents miren de colpir-se amb els punys.
A l’antigor clàssica fou considerat d’un gran valor educatiu i saludable Practicat pels etruscs, fou també molt popular a Roma La tècnica comportava l’ús del caestus armadura feta de tires de cuir i trossos de plom que protegia mans i avantbraç i la subjecció a algunes regles era castigada l’occisió premeditada L’esport modern és anomenat boxa
casc

Casc de guerrer
© Corel
Història
Militar
Peça de l’armadura antiga o medieval que cobria i resguardava el cap.
El casc de cuir precedí el de metall i coexistiren tots dos llargament A l’antic Egipte era utilitzat el casc de bronze de forma cònica o esfèrica, o el de joncs entreteixits, destinat als soldats A Caldea i a Assíria hom en troba també de ferro, moltes vegades de forma punxeguda Els pobles mediterranis crearen un casc més resistent, de dos tipus el beoci , de visera llarga i recta, i el frigi , amb un frontal en comptes de visera El romà fou generalment molt simple, hemisfèric El dels oficials era de tipus frigi, amb cresta i cimera reduïdes, mentre la gàlea o casc de gladiador…
alforrat | alforrada
Història
Militar
Dit del cavaller i del cavall protegits amb peces de cuir.
En les prestacions d’homes o cavalleries per a la guerra, al s XIV hom distingia entre els armats i els simplement alforrats
llitera

Llitera
© Fons Goscons / Eduardo Santos Perales
Història
Vehicle que consisteix en una caixa de cotxe amb dos pals horitzontals al davant i dos al darrere per a ésser portat a pes de braços o per dues haveries.
En l’antiguitat fou una mena de llit portàtil —recobert, a vegades, amb un baldaquí, coronat per un sostre de cuir o de vela i sostingut amb quatre pals que eren una prolongació dels petges destinat al transport de persones ancianes o malaltes, i també de persones econòmicament potents Existents ja a l’antic Egipte i a Grècia, a Roma les lliteres, portades per quatre esclaus o més lecticarii , foren, segons els escriptors llatins, signe de distinció i de riquesa i títol de privilegi per a determinades persones A l’edat mitjana foren utilitzades pels personatges de rang en llurs…
pelta
Història
Militar
Escut el·líptic truncat, molt reduït i lleuger, de fusta revestida amb cuir.
brigola
Història
Militar
Mena de fona de cuir composta d’una banda plegada per la meitat.
almogàver

Expedició dels almogàvers a Orient
© fototeca.cat
Història
Militar
Guerrer d’ofici que als regnes cristians hispànics servia, des del segle XIII, per a fer incursions a les terres musulmanes.
A la corona catalanoaragonesa, els almogàvers es mantenien allunyats dels recintes urbans És probable que procedissin de la serra de Conca Lluitaven en cossos d’infanteria, sota el comandament dels adalils i almugatens ells mateixos es proveïen d’aliment i d’armes en un sarró portaven el pa per a una o dues jornades Anaven armats amb coltell, llança i dards vestien una gonella o camisa molt curta, polaines i avarques de cuir Pere II de Catalunya emprà els almogàvers en les seves empreses militars en reclutà de la frontera de València i de Múrcia en emprendre la conquesta de…
escut
Història
Arma defensiva consistent en una làmina de metall, cuir o fusta, que hom portava al braç esquerre.
Els escuts grecs eren circulars, mentre que els romans eren rectangulars Al començament de l’edat mitjana eren de fusta amb el centre de metall Les illustracions revelen que a Catalunya, a l’època comtal, eren usades dues menes d’escut el rodó, adequat per a lluitar a peu, i el d’ametlla guerrers de la Bíblia de Rodes i dels segells eqüestres dels comtes de Barcelona, propi per a la lluita a cavall Ambdues modalitats persistiren al segle XIII, en què aparegué també el de forma ogival les corretges amb què l’escut era subjectat al braç ja rebien llavors el nom de maniple Al s XIV les…