Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Psammètic II
Història
Faraó de la dinastia XXVI (595-589 aC) Fill de Nekao II, realitzà una important expedició contra el regne de Kuš, amb seu a Napata.
L’exèrcit, compost d’egipcis i de fenicis, jueus i grecs, arribà fins a la tercera cascada i baté els cuixites 593 aC
Asà
Història
Rei de Judà, fill i successor d’Abies.
Fortificà el territori de Judà i refusà els atacs dels cuixites i dels israelites Pactà amb Benhadad, rei de Damasc, i meresqué, per això, la reprovació del profeta Hananí Lluità per abolir la idolatria
meroític
Història
Dit del segon període del regne de Kuš iniciat (~300 aC) amb el trasllat de la capital de Napata a Meroe i que finí el 350 dC en ésser presa aquesta ciutat per Ezana d’Axum.
En el pla cultural, aquest període significà l’afirmació de la personalitat cuixítica i la preponderància dels elements africans sobre els egipcis, encara importants, els grecs i els romans En el pla polític, durant aquest període fou controlat quasi sempre el territori comprès entre la sisena cascada del Nil i el Dodacasqué, i foren mantingudes bones relacions amb els Ptolemeus 323-30 aC i amb els romans 30 aC — 395 dC, tret de quan foren atacats —expedicions de Ptolemeu II 283-246 aC i de Ptolemeu VI 158 aC— o atacaren submissió del Dodecasqué per Arkamon o Ergàmenes 218-200 aC, per…
regne de Kuš
Història
Entitat territorial formada cap a mitjan segle VIII aC i que durà, aproximadament, fins el 350 dC, els límits de la qual anaven des de la primera cascada del Nil fins més amunt de la sisena (regió de Sennar), bé que en ocasions la Baixa Núbia (des de la primera a la segona cascada) escapà del seu domini.
Designada així pels especialistes perquè el nucli del seu territori corresponia a l’antic Kuš dels egipcis, abastava, doncs, una bona part del Sudan actual Això explica el caràcter africà de la seva cultura, que, encara que molt influïda per la faraònica la seva divinitat principal era Amon i d’ací l' amani de molts noms reials l’escriptura jeroglífica egípcia fou l’única emprada fins al segle II aC, etc, presenta una sèrie de característiques pròpies en diversos camps mode de successió dels reis, paper important de la dona en la casa regnant, alguns motius artístics, llengua meroítica, etc…