Resultats de la cerca

Fill i hereu del cavaller Joan Bertran de Barcelona i de Constança Margarit, senyora del Castell d’Empordà, d’una branca de l’important llinatge d’aquest nom que estigué al costat de Joan II en les lluites civils catalanes A partir del 1478 estigué vinculat a la vida cortesana, on s’inicià com a patge El 1485 entrà al servei de Ferran II Prengué part en la guerra de Granada 1490-91 Fou algutzir de la inquisició a Saragossa 1490 Es casà 1488 amb Maria Carrillo, dama d’Isabel I Acompanyà Colom en el segon viatge a Amèrica 1493,…

Fill del noble Felip de Margarit i Sunyer, senyor de Castell d’Empordà, i de Beatriu de Biure, senyora de la baronia de Vallespinosa Hereu de la mare, també fou conegut com a Josep de Biure De jove fou bandoler, probablement relacionat amb el seu parent Francesc Margarit i del Pont Aviat es manifestà contrari a Felip IV de Castella i, en iniciar-se la guerra dels Segadors, reclutà homes per a combatre’l Hostilitzà les forces del marquès de Los Vélez per tal de retardar l’atac d’aquest a Barcelona Més tard, lluità al camp de Tarragona i reconquerí Valls…

Fou president de les joventuts de la UFNR a Arenys de Mar, on treballava en una fàbrica Establert a Barcelona, milità en els moviments obrers fou membre del comitè sindicalista de l’Assemblea de València 1916 i, sense ésser anarquista, dirigent del Comitè Regional de la CNT a Espanya A proposta de Salvador Seguí, fou administrador de “Solidaridad Obrera” quan Àngel Pestaña n'era el director, i fins n'assumí un quant temps la direcció Juntament amb Lluís Companys, Salvador Seguí i d’altres dirigents sindicalistes, fou tancat al castell de la Mola, de Maó 1920, on passà setze mesos…

Milità a Lliga Catalana, de la qual fou secretari de la junta directiva Fou collaborador i marmessor de Francesc Cambó Després del 1939 intervingué en l’organització del mutualisme laboral i fou director de la Caixa de Jubilacions i de Subsidis de la Indústria Tèxtil 1946-69 Fou president del Club de Futbol Barcelona 1968-69, de la Caixa de Pensions 1972 i de l’Instituto Catalán de Cultura Hispánica 1966, tinent d’alcade de Barcelona 1960 i procurador del terç familiar per Girona a les Corts Espanyoles 1967-71

Lletrat de la diputació de Barcelona i poc després notari 1894, presidí l’Acadèmia de Dret de Barcelona i formà part en diverses ocasions de la directiva de l’Acadèmia de Jurisprudència Intervingué en l’Assemblea de Manresa del 1892, posteriorment s’adherí a la Lliga Regionalista i el 1904 passà a l’Esquerra Catalana, des d’on collaborà a El Poble Català Actuà llavors dins el Centre Nacionalista Republicà i el 1907 fou elegit diputat solidari per Torroella de Montgrí Després, anà a la UFNR, però aviat es retirà de la vida política activa

Casada 1806 amb L Fitz-Gerald, tinent irlandès del regiment d’Ultònia, en iniciar-se la guerra del Francès es distingí com a comandant de la companyia femenina de Santa Bàrbara, durant els setges de Girona El seu germà, Manuel Jonama i Bellsolà la Bisbal segle XVIII — segle XIX, fou alcalde de Guatemala i ministre de la guerra de la República de Guatemala 1850-53

Fou casada amb el comte Hug V d’Empúries 1262 Per desavinences amb el seu fill, el comte Ponç V d’Empúries, el 1280 vengué els seus féus de Milany, Vallfogona, Llaers i Puigmal al seu parent Dalmau de Palou, el vescomtat de Bas i els castells de Monells, Castellfollit de la Roca, Montagut i Mont-ros al rei Pere el Gran i drets i rendes a Monells, Ullastret, Castell d’Empordà i Corçà, que constituïen el dot concedit pel seu marit, als bisbes de Girona

Prengué part en les reunions de Cassà de la Selva i Amer 1485, preparatòries de la sentència de Guadalupe 1486 Fou un dels síndics remences més destacats durant les converses sostingudes a Castella amb Ferran II de Catalunya-Aragó i, en ésser signada l’esmentada sentència, en fou un dels executors La seva actuació només és coneguda en la fase de negociacions que seguí el fracàs de la revolta de Pere Joan Sala

El dessecament ha estat freqüent als Països Catalans en les èpoques de demanda de terres per colonitzar, especialment a partir del s XVIII Els dessecaments, sovint incomplets, perquè no s’ha pogut o no s’ha volgut eliminar tota l’aigua, s’han dut a terme a tres marcs fisiogràfics diferents El més abundant és el de les albuferes, sovint amb implicacions fluvials Han estat dessecades les de l’Empordà, navegables a l’edat mitjana Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí, Pals, el Barcelonès i el Baix Llobregat Sant Adrià de Besòs, Barcelona, l’…

A la mort del seu pare 1428, fou protegit pel rei Alfons IV, que li atorgà la baronia de Sant Mori, a l’Empordà Assistí a les corts del 1450, de 1452-53 i de 1454-58 Com gairebé tots els magnats catalans, participà en el moviment de protesta per l’empresonament del príncep Carles de Viana i formà part de l’ambaixada extraordinària tramesa per aconseguir-ne la llibertat gener del 1461 A la fi del 1461, però, fou proposat pel consell reial de Catalunya i pel consell del príncep Ferran de Girona i, en esclatar la guerra civil, la influència del seu germà Bernat Hug el portà a la…