Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Ricimer
Història
General romà d’origen sueu.
Magister militum al servei d' Avit 455, es rebellà 456 i el vencé Patrici 457 i cònsol 459, collocà al tron imperial el seu amic Majorià, i poc després 461-464 el feble Libi Sever Perdudes la Gàllia i la Hispània, amenaçat per vàndals i dàlmates, reconegué l’emperador d’Orient Antemi i es casà amb la seva filla 467 Féu degollar Antemi 472, per collocar al seu lloc Olibri La seva mort significà la fi del poder de l’Imperi d’Occident
Aulus Gabini
Història
Cònsol romà.
Nomenat tribú del poble el 67 aC, proposà la llei que porta el seu nom, que donava a Pompeu, en la guerra contra els pirates, durant tres anys, un poder absolut sobre totes les costes Legat de Pompeu 66 aC, lluità contra Mitridates i els parts Pretor el 61 aC i cònsol el 58 aC, participà en la condemna de Ciceró a l’exili Governador de Síria, intervingué militarment a Egipte per restablir Ptolemeu Auletes al tron Una altra vegada a Roma 54 aC, fou acusat diverses vegades i fou defensat per Ciceró, però finalment fou exiliat Mort Pompeu, féu costat a Cèsar, que l’envià a una expedició contra…
Escipió
Història
Família romana de la gens Cornelià que, constituïda al segle IV aC, perdurà fins al final de la República.
En general formaren part del grup influït per la cultura grega, i foren oberts a la influència hellènica Els seus membres més destacats foren Luci Corneli Escipió , dit Barbatus , cònsol el 298 aC, que conquerí la ciutat etrusca de Volterra El seu fill Gneu Corneli Escipió , dit Asina , cònsol el 260, fou derrotat i empresonat pels cartaginesos a les illes Lipari cònsol de nou el 254, derrotà els cartaginesos a Palerm Luci Corneli Escipió , germà de l’anterior, fou cònsol el 259 i conquerí Còrsega Gneu Corneli Escipió Calb i Publi Corneli Escipió foren els seus fills i Publi Corneli Escipió…
il·liri | al·líria
Història
Membre d’una antiga població indoeuropea que habità el vessant adriàtic de la península Balcànica, amb infiltracions a Grècia i a Itàlia, i que es fusionà amb els diversos pobladors indígenes: dàlmates, liburns, istris, etc.
Durant el s III aC els illiris constituïren un estat sota el rei Agró Es dedicaren a saquejar les ciutats adriàtiques, la qual cosa originà diverses guerres, que no cessaren fins que l’estat fou ocupat, després de la batalla de Pidna, pels romans 168 aC