Resultats de la cerca

Era una de les especialitats internes de l’ofici de fuster

De la mateixa manera que amb l’art dels visigots, hom ha reconegut a l’art de l’època dels francs una vinculació essencial amb l’art romà tardà, amb manifestacions pròpies del poble que encarregà les obres que avui ens el conserven Les opinions sobre l’origen dels seus motius decoratius són diverses, i hom manté encara la vella lluita entre els partidaris d’una inspiració oriental i els occidentalistes Tot plegat, la solució no és en absolut tan simplista, i cal matisar en cada cas el pes de les influències orientals, bizantines, coptes i occidentals, del vell fons cèltic i del…

Es formà a la Bohèmia alemanya, on fou influït pel barroc italià Entrà al servei del bisbe de Würzburg, que el nomenà el seu mestre major i l’orientà definitivament vers l’arquitectura Per a ell projectà la capella, l’escala d’honor i la sala imperial de la Residenz de Würzburg 1719 i la seva residència d’estiu 1731 Però on millor es manifestà la seva capacitat creadora fou en els projectes per a esglésies, les quals reeixí a dotar d’espectaculars efectes espacials mitjançant una perfecta conjunció dels elements constructius, decoratius i de distribució de la llum n'és el millor exemple l’…

S'encarregava de confeccionar banderes i penons, pintar senyals heràldics i elements decoratius en ciris, draps de respatller, etc, construir cadafals i castells per a entremesos de processó, vestuaris de personatges que hi prenien part, pintar cortines i tota mena d’obra decorativa Hi figuren alguns artistes de mèrit Berenguer Llopart, pintor dels enteixinats de la casa de la ciutat de Barcelona Tomàs i Gabriel Alemany, pintors de retaules Jaume Vergós, Antoni Toreno, Benet Galindo, Francesc Jornet, etc A València abundaren els pintors d’escuts, pavesos i banderes, tant al…

Fou arquitecte diocesà 1919, director de construccions escolars des del 1921, professor de l’Escola d’Arts i Oficis 1925-30, delegat de belles arts a les Balears 1931 i arquitecte municipal de Palma des del 1933 Bon coneixedor de l’arquitectura catalana antiga, hi dedicà alguns treballs Relacionat amb els arquitectes i els intellectuals de la segona generació noucentista de Barcelona, la seva obra restà influïda per les formes tradicionals convent de ses Saleses, desaparegut, casa Alzamora, residència Marivent, sovint tenyides d’italianisme clínica Munar —actual Hostal Arxiduc—, església des…

Bé que Aviè situà en aquesta zona els gimnets, d’ençà dels segles III-II aC i durant l’Alt Imperi els contestans són ben documentats Limitaven al nord amb el Xúquer —puix que Saitabi Xàtiva els pertanyia, però Valentia València i Edeta Llíria eren ja dels edetans—, i al sud amb el riu Segura, més enllà del qual habitaven els mastiens bastetans Aquests límits són clars en els texts de Plini i de Ptolemeu, i el septentrional fou mantingut en la divisió romana de convents jurídics El territori al nord del Xúquer fou del de Tarraco Tarragona, i el del sud, del de Cartago Nova Cartagena A l’oest,…