Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
decrets de Nova Planta
decrets de Nova Planta El decret del 9-10-1715, publicat el 1716
DP
Història
Conjunt de disposicions dictades per Felip V en 1707-1716, per les quals abolia l’antiga organització constitucional i sobirana dels països que integraven la corona catalanoaragonesa i hi establia, d’una manera més o menys completa, l’organització política pròpia de Castella.
Com a conseqüència de la victòria que havia assolit a Almansa 1707, Felip V decidí l’abolició del règim constitucional dels regnes de València i d’Aragó, països que foren integrats, en qualitat de províncies, al govern i a les lleis de Castella A València , immediatament després de l’ocupació de la capital per les tropes del duc d’Orleans, foren paralitzats tots els organismes forals Juntes d’Estaments, Juntes d’Electes d’Estaments i Junta de Contrafurs El 29 de juny de 1707 es publicà el decret d’abolició dels Furs, redactat en gran part per Melchor Rafael de Macanaz El pretext oficial per a…
costumari
Història
Conjunt d’usos, costums, decrets i estatuts, posats en escrit, per tal de regular la manera de viure dels monjos i les observances dels monestirs i que comporten una situació de dret.
L’aplicació de la regla en els casos concrets i situacions diverses donava lloc als costums del lloc, i per això hi eren equiparats ja al s VII hom usà la fórmula “segons la regla i els costums del lloc” L' ordo litúrgic, per tal com era una ordenació d’una part de la vida dels monjos, ja al s VI era anomenat costumari Els innombrables cànons antics figuren en les colleccions monàstiques, com, per exemple, en la Legislationem Aquisgranensem , que els monestirs consideraven com la Carta Magna Hom incloïa també en els costumaris els decrets d’abats, bisbes i reis referents a la…
Guillem Ponç de Fenollet i Girgós
Història
Cristianisme
Història del dret
Eclesiàstic, doctor en decrets i conseller reial.
Canonge i sagristà de Barcelona i bisbe d’Osca i Jaca 1458-65 per nomenament del papa Calixt III El 1460 assistí a la cort de Fraga féu de mitjancer 1461 entre Carles de Viana i el seu pare, Joan II de Catalunya-Aragó, en el conflicte sorgit entre aquest i el Principat de Catalunya
cos
Història
Tot col·lectiu, conjunt de persones que formen com un organisme, que exerceixen una mateixa funció, etc.
El nom de cos fou donat a diverses corporacions estamentàries i professionals catalanes sorgides al s XVIII, successores de les que desaparegueren amb els decrets de Nova Planta 1707-16, com el Cos de Comerciants de Barcelona, el Cos de Comerç de València cos de comerç o el Cos de la Noblesa de Catalunya, o bé creades d’acord amb les noves necessitats, com el Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó En general, al s XVIII hom anomenava cos de comerç els organismes dirigents de la vida mercantil a Barcelona, a més del Cos de Comerciants, la junta de comerç i el consolat Han…
correu de ciutat
Història
Correu al servei d’un consell municipal; a les ciutats catalanes, on era anomenat també correu missatge
o simplement missatge
, era utilitzat de fet, per a petites distàncies, i hom el considerava de la mateixa categoria del veguer, el qual havia de substituir en cas de malaltia.
Subsistí fins als decrets de Nova Planta 1707-16
Manifiesto de los Persas
Història
Nom amb què és conegut el document signat per un grup de diputats, encapçalats per Bernardo Mozo de Rosales, que fou presentat a Ferran VII d’Espanya a València (abril del 1814).
El manifest demanava la supressió de la constitució i dels decrets de les corts de Cadis, i serví a Ferran VII per a justificar a posteriori el restabliment de l’absolutisme
consell municipal
Història
Òrgan deliberatiu i de govern d’un municipi.
Des de l’alta edat mitjana les comunitats locals s’administraren a través dels consells o assemblees de veïns Originàriament era integrat per tots els veïns consell obert Sovint, però, es reunia un consell restringit , que aplegava només una part del general i actuava per delegació d’aquest A partir de la baixa edat mitjana aquest consell restringit substituí el general, que perdurà només en entitats de població molt reduïdes, i donà lloc a l’estructura del municipi modern Als Països Catalans, abans dels decrets de Nova Planta, el consell municipal era anomenat consell d’…
assessor
Història
Oficial de creació reial (s XIV) i que, juntament amb l’algutzir, un escrivà i un porter, constituïa la cúria de cada un dels governadors generals de la corona catalanoaragonesa.
Havia d’ésser natural del regne, jurista expert en furs i en dret, i era elegit entre els doctors de l’audiència i els lloctinents de la cort de justícia pel Consell Suprem d’Aragó prèvia proposta d’una terna per part del lloctinent Era considerat el segon càrrec en categoria de l’administració de justícia en cada un dels regnes, i fins i tot podia presidir l’audiència Desaparegué amb els decrets de Nova Planta
Consell General d’Eivissa
Història
Organisme consultiu de la Universitat d’Eivissa constituït per Jaume II de Mallorca el 1299.
Era format pel Consell Secret ampliat amb cinquanta consellers, que constituïen una de les cinc cinquantenes d’un cens de 250 persones dels tres estaments mà major, mà mitjana i mà forana que actuaven, per torn, anualment Elegia els jurats i els consellers del Consell Secret El 1454, adoptat el règim d’insaculació, escollia els habilitadors, un per cinquantena, que donaven els noms per al sorteig dels càrrecs de la universitat Perdurà fins als decrets de Nova Planta 1718
Nummi Emilià Dextre
Història
Noble romà, fill de Pacià, bisbe de Barcelona.
Sant Jeroni li dedicà el seu tractat De viris illustribus , on diu d’ell que escriví una Omnimoda historia , que s’ha perdut Hom l’identifica amb un Dextre, prefecte del pretori de Roma l’any 395 És l’única data certa que hom en coneix Alguns decrets del codi teodosià li van adreçats Els fragments de Cronicó de Dextre , publicats el 1594 per Román de la Higuera, són completament falsos Alguns li donen els prenoms de Flavi Luci, però és un error