Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Joan Vidal i Batlla
Història
Funcionari.
Emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Montevideo, al darrer quart del segle XVIII Hi exercí diversos càrrecs administratius, a més de dedicar-se a la política activa formà part del Capítol de Montevideo 1801 i 1817 El 1804 i 1805 fou nomenat alferes reial Home d’influència, el 1814 fou elegit alcalde de la ciutat
Joan II de Portugal
Història
Rei de Portugal (1481-95).
Fill d’Alfons V, reprimí durament la noblesa rebel Féu condemnar a mort 1470 el duc de Bragança Ferran i ell mateix matà 1470 el duc de Viseu, Joan, germà de la reina Elionor, muller seva, perquè havia conspirat Mantingué la pau amb Castella, la qual cosa li permeté de dedicar-se a l’organització d’expedicions marítimes Rebutjà els serveis de Cristòfor Colom
Tomás Capdepont y Martínez
Història
Política
Polític.
Es retirà de la carrera militar el 1854 per tal de dedicar-se al periodisme i a la política Milità a la Unió Liberal i fundà els periòdics “El Correo” i “La Península” Diputat per Oriola 1858, es mostrà contrari a la política d’Isabel II i s’hagué d’exiliar el 1866 Retornà després de la revolució del 1868 i fou sotssecretari de finances Publicà Hacienda de la nación 1872
home de paratge
Història
Al Principat de Catalunya i al Regne de de València, fins al segle XV, home de llinatge conegut, generós o honrat que, procedia de llinatge militar o aloer i tenia una casa pairal (un domus, torre, sala o quadra).
Gaudia d’un patrimoni suficient per a no haver-se de dedicar a treballs manuals o mecànics i era apte a ésser fet cavaller, disposava de cavall i armes si era cridat pel sobirà, però no era cap professional de la milícia, com el cavaller No formava cap estament propi dins la jerarquia social, sinó que era inclòs dins la categoria dels donzells, i alguna vegada en la dels generosos Tenia els mateixos drets que els cavallers, excepte els derivats del fet d’haver estat fet cavaller Poden ésser considerats com la més petita noblesa de caràcter rural
Victor Prosper Considérant
Victor Prosper Considérant
© Fototeca.cat
Història
Política
Teòric socialista i polític francès.
Entusiasta de les idees de Fourier, el 1832 deixà la carrera militar per dedicar-se a llur propagació Dirigí “Le Phalanstère” i “La Phalange” i el diari “Démocratie pacifique” Fou diputat 1848 i 1849 Intervingué en les revolucions del 1848 i del 1849 i hagué d’exiliar-se De nou a París, s’adherí a la Primera Internacional i prengué part directa en la Comuna de París El seu pensament, més avançat que el de Fourier, superava la desconfiança d’aquest vers la indústria i restava obert, en política, a postures francament revolucionàries Escriví Destinée Sociale 1834-44 i Principes du…
Jacques-Paul Migne
Història
Erudit francès.
Prevere de la diòcesi d’Orleans, el 1836 deixà la professió periodística fou fundador de diversos diaris, entre els quals L’Universe per dedicar-se a la publicació de la Bibliothèque universelle du clergé , de la qual, malgrat les dificultats materials i de tot ordre, aparegueren més de 1 000 volums, entre els quals Theologiae cursus completus 1840-45, Scripturae sacrae cursus completus 1838-40, Collection des auteurs sacrés, Encyclopédie théologique amb dues continuacions, etc És conegut sobretot per la monumental collecció, no superada, d’obres patrístiques, en una doble sèrie…
Josep Rodrigo i Pertegàs
Història
Erudit.
Llicenciat en medicina 1875, n'abandonà aviat l’exercici per dedicar-se als estudis històrics Paleògraf destacat, collaborà en la transcripció de documents per a nombrosos estudiosos coetanis i collaborà activament al Diccionari català-valencià-balear d’AMAlcover S'especialitzà en història de la medicina i publicà, entre altres obres La judería de Valencia 1913, El mal de sement 1922, Historia de la antigua y real cofradía de nuestra señora de los Inocentes mártires y Desamparados 1922, La urbe valenciana en el siglo XV 1924, La morería en Valencia 1925 i Hospitales de Valencia…
Abū ‘Abd Allāh Muḥammad ibn ‘Abd Allāh ibn Baṭṭūṭa
Geografia
Història
Viatger àrab.
Fill d’una família benestant, el 1325 emprengué un viatge de peregrinació a la Meca i de perfeccionament de la seva educació a l’Orient mitjà Aviat abandonà aquests objectius per dedicar-se a viatjar i a conèixer noves terres i pobles Recorregué l’Àfrica del Nord, Egipte, Pèrsia, la Rússia meridional, l’Índia, Ceilan, i arribà a Sumatra i a la Xina Tornà al Magrib el 1349 per reprendre, poc després, els seus viatges per la península Ibèrica i l’Àfrica Negra De tornada a Fès, el 1354, dictà les memòries dels seus viatges a Ibn Ǧuzayy que n'embellí l’estil i hi intercalà nombrosos…
tràfic d’esclaus
Història
Sociologia
Transport de negres africans a Amèrica per a ésser venuts com a esclaus.
Malgrat que, dirigit a Europa, ja existia a la baixa edat mitjana, cobrà nou impuls amb el descobriment d’Amèrica Els portuguesos foren els primers a dedicar-s’hi, des de llurs possessions de Guinea i Angola ben aviat foren seguits per holandesos, francesos i anglesos, que obtingueren contractes d'asiento amb la monarquia hispànica i crearen l’anomenat tràfic triangular ruta comercial La lluita contra el tràfic d’esclaus té molta relació amb la lluita per l’abolició de l’esclavitud esclau Després de les prohibicions establertes per diferents països la Gran Bretanya, per exemple…
Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans
Història
Publicació erudita creada a Barcelona el 1907 com a òrgan d’expressió de la Secció Historicoarqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i de la qual aparegueren vuit volums fins el 1936.
A més de dedicar un espai a informació de les activitats acadèmiques memòries, propostes d’estudi, excavacions, adquisicions, etc, publicà, amb profusió de gravats, nombrosos i notables treballs monogràfics, de consulta ineludible De fet, acollí i sistematitzà els estudis relatius als Països Catalans, des de la prehistòria branca que prengué molta volada en tenir l’Institut un servei propi d’excavacions fins a l’època moderna D’entre els treballs sobresurten els dedicats a Empúries, la ceràmica ibèrica, la Grècia catalana, les fonts del dret català, l’art romànic, la poesia…