Resultats de la cerca
Es mostren 115 resultats
democràcia orgànica
Consell Nacional de la Democràcia Catalana
Història
Agrupació de partits polítics catalans fundada a Barcelona el desembre del 1945 sota la presidència de Josep Pous i Pagès, tornat de l’exili.
Tingué l’adhesió d’Esquerra Republicana de Catalunya, Acció Catalana Republicana, Unió Democràtica de Catalunya, Unió Catalanista, Estat Català, Front Nacional de Catalunya, Unió de Rabassaires, Moviment Socialista de Catalunya, Front de la Llibertat, Partit Republicà d’Esquerra, Front Universitari de Catalunya i grups de la CNT i de la UGT Reconeixia la presidència de la Generalitat a l’exili, però reclamava llibertat d’acció a Catalunya Actuà com a element coordinador fins a la mort de Josep Pous i Pagès, el 1952
Memorial Democràtic

Exposició presentada pel Memorial Democràtic pel 75è aniversari dels bombardeigs de Catalunya
© Memorial Democràtic
Història
Entitat pública creada el 2007 per la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de fomentar el coneixement històric de la lluita per la democràcia a Catalunya i garantir el dret cívic de la memòria.
Impulsa la recuperació del patrimoni vinculat a la memòria històrica del període 1931-80 i promou la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya Promou i desplega polítiques públiques adreçades a la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica l’homenatge i el desgreuge a totes les víctimes de la lluita per la democràcia la proclamació dels valors que fonamenten la democràcia, i la preservació de la memòria de la lluita contra el franquisme Constitueix el primer organisme d’aquestes característiques a l’Estat espanyol Organitza…
Tucídides
Història
Polític atenès, fill de Melèsies.
Enemic de Pèricles i de la democràcia i cap del grup oligarquicoconservador, fou condemnat a l’ostracisme el 443 aC, fet que resolgué la difícil situació de la polis a favor de la democràcia Bé que posteriorment tornà a la ciutat, no hi exercí cap influència Hom li ha atribuït la paternitat de la Constitució d'Atenes
Konstandinos Karamanlís
Konstandinos Karamanlís
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític grec.
Fundador i líder del partit de dreta ERE, fou primer ministre del govern 1955-63, fins que, pel seu filoamericanisme, fou implicat en l’afer Lambrakis Grigórios Lambrakis i s’hagué d’exiliar Tornà a Grècia juliol del 1974, presidí un govern de salvació nacional per a la restauració de la democràcia i, juntament amb el seu nou partit Nea Dimokratía ‘Nova Democràcia’, vencé en les eleccions celebrades posteriorment Primer ministre del 1974 al 1980, fou elegit després 1980 president de la república El 1985 entrà en conflicte amb el govern socialista encapçalat per…
Partido Demócrata Cristiano
Història
Partit creat a Xile, el 1957, a base d’elements que havien format part del Partido Social Cristiano y de Falange Nacional, que dirigien Eduardo Frei, Manuel Garcetón Walker i Bernardo Leighton.
El 1964 Frei fou president de la República i el 1965 el PDC obtingué majoria a les cambres legislatives Inicià profundes reformes agràries i en l’ensenyament sota el lema de “revolución en la libertad” Els sectors més radicals s’escindiren el 1969 i crearen el Movimiento de Acción Popular Unificada MAPU, dirigit per Jacques Chonchol Tota la dreta reaccionària atacà també el PDC, que perdé les eleccions del 1970 amb el candidat R Tomic, guanyades pel socialista S Allende Amb la dictadura de Pinochet 1973, el PDC fou perseguit i, dirigit per Gabriel Valdés posteriorment substituït per E Frei,…
Heimwehr
Història
Nom equivalent a l’expressió ‘defensa de la terra’, donat a la milícia austríaca creada el 1919 per lluitar contra l’annexió d’Estíria i la Caríntia meridional per Iugoslàvia i també en defensa de l’ordre social establert contra la Schützbund socialista.
El 1930 el moviment es convertí en partit i s’apropà després a la democràcia cristiana l’ala radical, però, es declarà nazi Les Heimwehren foren dissoltes en produir-se l’Anschluss 1938
Pere Llosas i Badia
Història
Política
Polític.
De filiació carlina, fou governador civil de les Balears, president de la Diputació de Girona i membre de la Mancomunitat de Catalunya 1924 Collaborà a la premsa conservadora i publicà, entre d’altres, Veritable concepte de la democràcia cristiana 1902
Críties
Història
Política
Polític i escriptor grec, oncle de Plató.
Fou deixeble de Sòcrates Quan Lisandre prengué Atenes 404 fou designat com un dels trenta tirans que governaren la ciutat dins un règim de terror Morí en lluita contra Trasibul, que reeixí a restablir la democràcia Hom en coneix pocs fragments de l’obra literària, que fa pensar en la d’Eurípides
Filípiques
Història
Nom donat a quatre discursos pronunciats per Demòstenes, els tres primers, el 351, el 344 i el 341 aC; el darrer no és segur que mai arribés a ésser pronunciat, i segurament en fou difosa la versió escrita.
Tots quatre eren destinats a promoure la guerra contra Filip II de Macedònia Manifesten la defensa de la llibertat i de la democràcia, l’atac a l’apatia dels atenesos davant l’avanç de Filip i una certa admiració per la seva habilitat militar, tot plegat expressat en un to d’una gran elevació moral
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina