Resultats de la cerca

Fundada abans del 600 aC per al comerç dels metalls, fou poblada de massaliotes i degué desaparèixer vers el 540 aC, després de la batalla d’Alalia

Hom creu que portava el rostre permanentment cobert amb una màscara de vellut amb articulacions de ferro Sobre la seva identitat foren fetes moltes suposicions, i alguns opinaven que es tractava d’un germà bessó de Lluís XIV, fet desaparèixer per evitar la qüestió successòria També fou identificat amb el comte Ercole Antonio Mattioli Des del començament del s XVIII, nombroses obres literàries han tractat d’aquest tema

L’impuls veritable de la dinastia correspon als fills de Buwayh, ‘Alī, Ḥasan i Aḥmad Aquest ocupà Bagdad 945 i nomenà un califa al seu gust al-Mutī, 946 Ḥasan aconseguí d’unificar els dominis buwàyhides Kermān, Khūzestān, Shīrāz, Mèdia i l’Iraq, però dividí el regne entre els seus fills Un d’ells, Aḍud al-Dawla, reunificà l’imperi però en desaparèixer ell esclatà novament la guerra civil, i vers el 1012 la dinastia decaigué davant l’ímpetu dels kurds L’any 1055 els seljúcides entraren a Bagdad, i acabà la dominació buwàyhida

Després de la guerra civil de 1936-39 i fins el 1955, aproximadament, fou aplicat al comerç extralegal —o a l’adulteració— d’aliments, medicaments, combustible i objectes manufacturats que sorgí com a conseqüència de la penúria econòmica de la postguerra Als Països Catalans fou especialment important el tràfic de la farina, del sucre, de l’oli d’oliva i, per a la fabricació de tèxtils, del cotó L’excessiva perduració del sistema de racionament 1939-52 afavorí el desenvolupament de l’estraperlo i la formació d’enormes fortunes, reunides en pocs anys Els anomenats nous rics o estraperlistes…

Filla de Pere de Prades i de Joana de Cabrera, era rebesneta del rei Jaume II S'educà a la cort de la reina Maria de Luna, on residí almenys des del 1399 En plantejar-se el problema de la successió, Martí l’Humà la preferí a Cecília d’Aragó, germana del comte Jaume II d’Urgell, i s’hi casà, el 17 de setembre de 1409, amb la benedicció del papa Benet XIII Restà vídua pocs mesos després, sense haver aconseguit la desitjada descendència El 1415 contragué un nou matrimoni canònic, però secret, per tal de no perdre la dignitat de reina i les rendes corresponents, amb Joan de Vilaragut i Álvarez de…

Les primeres senyories aparegueren al s XIII, però es generalitzaren al XIV, bé per una evolució gradual del sistema comunal, bé per un canvi violent El desig de cercar ajut contra un perill exterior o de posar remei a les dissensions internes portà diverses ciutats a donar la senyoria a un personatge poderós així ho feren Florència a Carles de Valois, al rei Robert de Nàpols, etc o Gènova al rei Robert, al rei de França, etc Altres vegades hom hi arribà en convertir-se en vitalici el càrrec de podestà o el de capità del poble fou el cas dels Della Scala, a Verona, o els Visconti, a Milà, o…

Ampliat el seu poder legislatiu octubre del 1905, pel maig del 1906 el tsar manifestà que la seva autoritat era sempre per damunt de la de l’assemblea El consell d’estat tenia atribucions per a dissoldre la duma i no era responsable davant l’assemblea Amb aquestes dues mesures fou truncada la possibilitat d’establir un règim parlamentari a Rússia, i la duma fou limitada a una tribuna sense cap poder de decisió política Les eleccions del 1906 donaren un bloc de les esquerres molt fort, després del format pel partit demòcrata constitucional cadets, per la qual cosa la duma fou dissolta, pel…

El terme ducatus apareix en aquest sentit a començament del segle VII Al regne visigòtic, el ducat coincidia generalment amb l’antiga província romana del Baix Imperi, i havia estat sota la jurisdicció militar d’un dux Els ducats o províncies hispanovisigòtics foren sis Bètica, Cartaginense, Galècia, Gàllia gòtica o Septimània, Lusitània i Tarraconense Els ducats desaparegueren amb la fi del regne visigòtic Entre els longobards, el ducat designava simplement una circumscripció territorial Als regnes francs, a la Itàlia bizantina i a la Llombardia, els primitius ducats anaren augmentant a…

Les confraries d’argenters solien estar sota el patrocini de sant Eloi a la darreria de l’edat mitjana n'hi havia a Barcelona, Ciutat de Mallorca, València, Perpinyà i Girona La confraria dels argenters de Barcelona apareix ja estructurada a s XIV El 1732 canvià el seu nom de gremi comú i confraria pel de congregació, collegi i art En desaparèixer l’organització gremial perdurà el collegi, extingit entre el 1870 i el 1873 La imatge del patró sant Eloi era venerada a la capella dels Argenters de l’església del convent de la Mercè El 1671 la casa gremial es trobava al carrer o placeta dita…

Totes les cultures hi han desenvolupat rituals i costums a l’entorn, com l’ús de roba d’un color determinat —el negre és el més generalitzat als països occidentals—, el dejuni, la reclusió temporal, l’abstinència sexual, la tallada de cabells i fins i tot la mutilació El grau i el temps de participació en aquests actes depèn del parentiu amb el difunt els més afectats són la vídua o el vidu, i després els fills, els pares i els germans En algunes zones de l’Índia i entre algunes tribus africanes i d’Oceania la vídua era sacrificada, per tal que el seu esperit acompanyés el del difunt Als…