Resultats de la cerca

Fou muller del comte Artau IV El 1119 esdevingué regent de la seva neta la comtessa Guillema I

La situació exacta és desconeguda La majoria dels autors relacionen aquest poble amb Andorra

Personatge de vida desconeguda que residí a la cort d’Avinyó, escriví una obra, De laudibus Benedicti XIII Hom diu que per aquesta causa el papa Benet XIII el féu cardenal

Possiblement pertanyia a la família dels comtes de Cardona És autor de dos poemes amorosos, Amant amor, d’amor suy ben amats i Lo vostre sguart ences l’autrir greu flama , en què descriu els turments de la passió amorosa que pateix per una dama desconeguda El 1450 intervingué com a jutge en una tençó entre Joan Fogassot i Francí Joan Poculull

Després d’una època nòmada, desconeguda, s’uniren amb els teutons i envaïren la Gàllia meridional el 110 aC, lluitaren amb els romans a Aurenja 105 i, després d’haver-los vençuts, entraren a la península Ibèrica La incursió, però, fou efímera, i tornaren a les Gàllies, on se separaren dels teutons, i entraren a la vall del Po després de passar els Alps El general romà  Gai Mari , un cop hagué vençut els teutons, els exterminà al nord d’Itàlia

Pel seu matrimoni amb Teresa Álvarez de Azagra esdevingué el darrer senyor d'Albarrasí Durant la croada contra Catalunya, s’alià amb Felip III de França En tornar Pere II de Catalunya-Aragó del desafiament de Bordeus, Juan Núñez de Lara intentà de fer-lo presoner mentre reposava a Tarassona, però gràcies a l’avís d’una dama desconeguda el seu intent no reeixí Posteriorment, quan els catalans es disposaven a assetjar Albarrasí, Juan Núñez de Lara en fugí amb el pretext d’anar a cercar reforços a Navarra i no hi tornà

Fill i successor del vescomte Dalmau III de Carmençó Amb ell comença la línia segura dels vescomtes de Rocabertí Guerrejà sovint contra el seu veí el comte Ponç II d’Empúries abans del 1138, en aliança amb el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, i vers el 1147, juntament amb el comte Gausfred III de Rosselló, amb qui signà un conveni d’ajuda militar l’any 1147 i un altre, de data desconeguda, en virtut del qual ajudaria el rossellonès en la guerra de Requesens, segurament amb el comte d’Empúries

El primer bisbe fou Adolf Esclua es proposava així d’erigir una metròpolis catalana independent de Narbona, però el seu fracàs motivà l’extinció del bisbat a la mort d’Adolf el 920 el bisbat havia retornat ja al d’Urgell El 939, per raons desconegudes, el Pallars, Ribagorça i Sobrab tenien un nou bisbe particular, Ató de Pallars, fill del comte Ramon I probablement la seva elecció fou fruit d’una maniobra desconeguda del seu pare Ramon II A la mort d’Ató, vers el 949, el Pallars havia ja retornat, definitivament, a la diòcesi d’Urgell

El primer vescomte conegut és Branduí 905 Onofred actuà a mitjan segle X, i a partir de Bardina 1003 — ~1017 es perfilà clarament una línia successòria que té per titulars el seu fill Dalmau I 1018-67 i el seu net Bernat Dalmau 1067-90 Un germà d’aquest vescomte fou Hug Dalmau de Cervera, senyor de Cervera i tronc de la futura branca vescomtal de Bas vescomtat de Bas Bernat Dalmau fou succeït pel seu fill Dalmau II Bernat 1086-1113, amb el qual s’acabà la successió de Bardina L’any 1130 aparegué Guillem, vescomte de Berga, de filiació desconeguda, pare del famós trobador Guillem…

Fill del cardenal Roderic de Borja Alexandre VI i de mare desconeguda, fou legitimat per butlla de Sixt IV el 1481 El 1483 el seu pare li cedí la baronia de Llombai i li atorgà 50000 ducats per a adquirir béns als regnes hispànics El 1484, durant les disputes entre Ferran II i Alexandre VI sobre l’arquebisbat de Sevilla, fou empresonat El 1485 lluità al regne de Granada, i pel fet d’haver entrat el primer al raval de Ronda, Ferran II li concedí el títol d’egregi, estès als seus germans Cèsar, Joan i Jofré El 1485 comprà a Ferran II les terres de Gandia, i rebé el títol de duc…