Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Ramon I de Narbona
Història
Vescomte de Narbona (~966-1018/23), fill i successor del vescomte Matfred I i de la seva muller Adelaida de Comenge-Carcassona.
Succeí el seu pare sota la tutela de la seva mare El 1016 vengué per cent mil sous l’arquebisbat de Narbona a Guifré, fill del comte Guifré II de Cerdanya, que no tenia sinó deu anys El 1018 rebutjà un atac dels sarraïns que desembarcaren prop de la seva capital i l’assetjaren Potser morí en aquesta acció i en tot cas ja era mort el 1023
Asdrúbal
Història
General cartaginès germà d’Anníbal.
Restà com a cap de l’exèrcit cartaginès a la península Ibèrica quan Anníbal emprengué l’expedició d’Itàlia, en la Segona Guerra Púnica Lluità contra els romans que desembarcaren a Empúries l’any 218 i, després d’haver sofert diverses derrotes, aconseguí de vèncer successivament els germans Publi i Gneu Escipió, caps de les forces romanes, l’any 211 Derrotat per Publi Corneli Escipió, nou cap de les tropes romanes a Ibèria, el 207 capitanejà un exèrcit, amb el qual, per tal de socórrer Anníbal, passà d’Ibèria a Itàlia, on fou vençut i mort a la batalla del Metaure
angle | angla
Història
Individu d’un poble germànic establert a l’actual Schleswig-Holstein, on la península d’Angeln recorda el seu nom.
Els angles foren mencionats per primera vegada per Tàcit A partir de la segona meitat del segle V desembarcaren juntament amb els seus veïns els saxons i els juts, de mínimes diferències racials i lingüístiques a les costes orientals de Britània, en bandes cada vegada més nombroses Iniciat l’assentament, la immigració continuà fins al final del segle VII Rebutjant o sotmetent els britans, s’establiren a la major part de l’actual Anglaterra, el nom de la qual deriva d’aquest poble Al començament del segle VII formaven els tres reialmes de Northúmbria al nord del Humber i fins al…
batalla de Marató
Història
Militar
Batalla lliurada a la plana de Marató (dḗmos de la costa NE de l’Àtica) el més d’agost del 490 aC.
Els perses, volent castigar els atenesos perquè havien ajudat la rebellió de les ciutats jòniques, desembarcaren a la part nord de la plana, comandades per Datis i Artafernes Llurs oponents atenesos, seguint el consell de Milcíades, els atacaren, sense esperar els reforços espartans, i els obligaren a tornar-se a embarcar Els perses tingueren nombroses baixes i perderen grans efectius en l’operació La història antiga parla de Marató en termes d’elogi, i proposa la batalla com a model d’heroisme per part d’uns homes que defensaren la pàtria envaïda Tant fou llur valor i llur…
guerra russojaponesa
Història
Conflicte armat (1904-05) que es desenvolupà a Manxúria, provocat per l’oposició dels interessos russos i japonesos a l’Àsia Oriental.
L’imperi japonès, contrari a la creixent intervenció de les potències europees a la Xina, decidí d’intervenir contra Rússia quan aquesta potència s’installà a Liaodong Fracassades les negociacions russojaponeses sobre l’evacuació de Manxúria 1903, l’esquadra japonesa atacà Port Arthur 1904 i s’assegurà el domini marítim de la zona, que confirmà en destruir l’esquadra russa de Vladivostok Forces japoneses desembarcaren a Corea i ocuparen Seül, travessaren el Yalu i s’apoderaren del port de Dalian El 1905, després de la capitulació russa de Port Arthur, es produí la batalla de…
guerres mèdiques
Història
Nom donat als conflictes bèl·lics que es produïren entre grecs i perses al llarg del segle V aC.
L’any 499 aC el tirà de Milet, Aristàgores, atià una revolta de les ciutats jòniques que els perses aconseguiren de sufocar Bé que l’ajut atenès havia estat feble, el rei persa Darios, que aspirava a dominar tot el món grec, envià una expedició de represàlia L’any 490 aC els perses, comandats per Datis i Artafernes, desembarcaren a Marató, on els atenesos, seguint els consells de Milcíades, els derrotaren Deu anys més tard, Xerxes, el fill de Darios, tornà a preparar-se per a la guerra Però entretant Temístocles havia convertit Atenes en una potència naval, i, bé que el gran…
Germana de Foix

Germana de Foix, segons Bartomeu Maura i Montaner (aprox. 1869)
Història
Reina de Catalunya-Aragó i vescomtessa de Castellbò.
Filla de Joan de Foix, vescomte de Narbona, i de Maria d’Orleans, germana de Lluís XII de França Es crià, amb el seu germà Gastó, a l’alcàsser de Mézières, però, orfes el 1492, passaren al palau reial de París Els drets al tron navarrès de Gastó havien de passar a ella en cas de morir aquell sense descendència El 1505 fou convingut als tractats de Blois el seu matrimoni amb Ferran II de Catalunya-Aragó La cerimònia se celebrà a Dueñas Castella el 1506, i després s’embarcaren, a Barcelona, cap a Nàpols, on Ferran rebé el jurament de fidelitat a ell i a la seva filla Joana El 1507…
Sanç IV de Castella-Lleó
Història
Rei de Castella i Lleó (1284-95).
Fill d’Alfons X i de Violant d’Aragó, es casà 1282 amb Maria Alfonso de Meneses, la futura Maria de Molina, en contra de la voluntat paterna i sense la necessària dispensa pontifícia En morir el seu germà gran, l’infant Ferran de La Cerda 1275, es proclamà hereu, amb l’ajuda d’un sector de la noblesa capitanejada pels Haro, senyors de Biscaia, en detriment dels fills de Ferran, els infants de La Cerda, sostinguts pel clan Lara Per aquest motiu s’enfrontà amb el seu pare, Alfons X, rebé l’ajut de les Hermandades castellanes, dels ordes militars i de nobles i prelats, sobretot de la zona…
conquesta de Sardenya
Història
Campanya militar de conquesta de l’illa de Sardenya, dominada bàsicament per pisans i genovesos i sota la sobirania pontifícia, duta a terme per Jaume II de Catalunya-Aragó del 1323 al 1326.
Pel tractat d’Anagni 1295 fou promès ja a Jaume II de Catalunya-Aragó, en feu pontifici, el regne de Còrsega i Sardenya en canvi del de Sicília el papa Bonifaci VIII li atorgà després la corresponent investidura 1297 Jaume II preparà la conquesta, però l’anà retardant pel temor de trobar-se immergit en les qüestions entre pisans i genovesos, i per la resistència prevista dels mateixos sards L’oposició més forta era la de Pisa, que no reconeixia al papat la facultat de disposar de Sardenya El rei, diplomàticament, s’atragué l’amistat dels clergues sards i de les famílies d’origen genovès dels…
revolta dels Forans
Història
Revolta que tingué lloc a Mallorca en 1450-53 per part dels forans contra els estaments privilegiats de la ciutat de Mallorca.
Aquests foren acusats de mal govern, de dilapidació dels diners públics, de repartiment desfavorable dels imposts, de recàrrecs amb motiu de l’amortització del deute públic consignació , etc La revolta fou dirigida per Simó Ballester, Jaume Nicolau, Esteve Font i Bartomeu Morer, i tingué repercussions a Menorca Sorgí, sembla, sense cap pla previ, com a manifestació contra els abusos del poder i per la desesperació produïda per la pobresa L’èxit inicial els féu assetjar la capital 26 de juliol- 1 d’agost de 1450, però a la fi foren rebutjats el rei, que afavoria els ciutadans, exigí dels…