Resultats de la cerca

El 1705 participà en la revolta austriacista de Vic, i en arribar el rei arxiduc Carles III a Barcelona passà al seu servei Lluità al setge de Barcelona del 1706 El 1713 acompanyà l’emperadriu Elisabet a Itàlia i anà amb el seu amic Joan Baptista Martí a Roma Lluità al nou setge de Barcelona amb el grau de brigadier 1713-14 i, com els Martí, desertà

Durant la Guerra del Francès desertà de l’exèrcit regular i formà una partida amb la qual atacà els francesos pel seu compte Durant el Trienni Constitucional fou dels primers a revoltar-se contra el règim liberal, ja a la fi del 1821, i actuà al Solsonès i al Berguedà Restablert el règim absolutista, li fou conferit el grau de coronel, però aviat fou marginat Es revoltà amb els “malcontents” 1827 i fou el segon cap de la Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya que es formà a Manresa i comandant general dels reialistes del Principat S’escapà a França, però fou capturat…

Fill del jurista Joan Anton Martí Participà en la insurrecció de Vic a favor del rei arxiduc Carles III 1705 —que concedí al seu pare el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona— i fou un dels vuit signataris catalans del pacte amb Anglaterra, a Gènova Contribuí a l’ocupació de Barcelona i a la de Girona per les forces austriacistes lluità al setge de Barcelona 1706 Posteriorment fou ascendit a coronel i comandà el regiment dit de la reina Participà en la defensa de Barcelona, però pel juliol del 1714 desertà, juntament amb el seu germà Joan Baptista i llur amic Josep Moragull, i…

Fou soldat en la Guerra Gran, i es distingí, durant la guerra contra Napoleó, en l’assalt al castell de Jaca 1813 Romangué en l’exèrcit, i portà una vida dissoluta, fins que, el 1817, desertà i s’endugué la caixa del regiment Per por o per penediment, acabà refugiant-se en la Trapa de Santa Susanna, d’on, el 1821, suprimit el monestir, passà a Poblet, amb la resta de la comunitat Incitat pels absolutistes de la comarca, per l’abril del 1822 es posà al capdavant d’una partida reunida a l’Espluga de Francolí Les seves qualitats de guerriller i també la teatralitat de les seves…

Ferroviari, el 1930 s’afilià a la Confederació Nacional del Treball  CNT i durant la Guerra Civil de 1936-39 combaté al front de Terol i Extremadura i fou oficial republicà A la fi de la guerra fou fet presoner, però fugí a França 1939-40 Internat al camp de Sant Cebrià, s’enrolà a l’exèrcit francès i fou enviat a lluitar a l’Orient Mitjà, però desertà i s’uní als aliats, amb els quals lluità contra els nazis en diversos països d’aquesta regió Detingut pels nazis 1945 i internat al camp de presoners de Langwasser Nuremberg, després de l’alliberament fou condecorat pels governs francès i nord-…

Fill del militar irlandès al servei d’Espanya Patricio de Lacy y Gould, entrà de molt jove a l’exèrcit era oficial a 14 anys participà com a capità a la Guerra Gran El 1799 fou enviat a les Canàries desavinences amb els seus caps, que arribaren a la insubordinació, li costaren un any de presó a Cadis i l’expulsió de l’exèrcit Se n'anà a França, i ingressà en la legió irlandesa, amb la qual lluità a Alemanya Havent-se traslladat a Espanya, desertà i tornà a l’exèrcit espanyol Capità general de Catalunya 1811-13, intentà de reorganitzar l’exèrcit després de la pèrdua de Tarragona…

El seu pare, Francesc Barceló, fou capità de fusellers de les forces de l’arxiduc Carles d’Àustria i morí en una acció a Móra d’Ebre, en el curs de la guerra de Successió Participà en la lluita en la companyia del seu pare, i en rendir-se Barcelona sollicità el perdó i es retirà a la seva llar de Marçà Priorat Empresonat dues vegades, aconseguí de fugir a la muntanya de Llaberia, immediata al seu poble, des d’on dugué a terme fets d’una gran audàcia que centraren en la seva persona la xarxa guerrillera del sud del Principat El governador de Tarragona feu empresonar la mare i diversos…

Sorgit com una prolongació del regne d’Astúries en terres parcialment despoblades de la vall del Duero, les primeres repoblacions asturs en terres del futur regne de Lleó Tui, Astorga, Amaya i Lleó correspongueren als regnats de Ramir I 842-850 i Ordoni I 850-866, però hi donà l’impuls decisiu Alfons III 866-910 Aleshores foren repoblats nombrosos indrets del territori galaicoportuguès situat entre el Miño i el Mondego a l’àrea lleonesa estricta es fixà la frontera al Duero, amb l’ocupació de Dueñas, Simancas, Toro i Zamora a Castella es portà la frontera de l’Arlanzón a l’…