Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
Aragó
Història
Forma simplificada, originada al segle XIII a la cancelleria catalana i generalitzada a partir del segle XIV, per a designar el conjunt d’estats de la corona catalanoaragonesa (regnes d’Aragó, corona d’Aragó o simplement, Aragó).
Alguna vegada, especialment en època moderna, aquesta designació és limitada als estats patrimonials Principat de Catalunya, amb els comtats de Rosselló i Cerdanya Regne d’Aragó, amb el comtat de Ribagorça Regne de València Regne de Mallorca, amb Menorca i Eivissa, i Regne de Sardenya amb l’exclusió d’alguns d’aquests territoris o amb la inclusió d’altres, segons les circumstàncies polítiques Els càrrecs i els organismes de govern comuns han estat sovint designats d’una manera semblant consell o consell suprem d’Aragó vicecanceller i tresorer general d’Aragó o del consell d’Aragó inquisidor…
emancipació
Història
Política
Procés historicopolític d’una colònia que tendeix a la seva independència.
Hom empra sovint aquest concepte per a designar el procés d’independència de les colònies americanes Amèrica
surena
Història
Títol del més alt dignatari, després del rei, entre els parts i, després, entre els sassànides.
Els historiadors clàssics l’usen per antonomàsia per a designar el general part que assassinà MLCras Dives, a Carres 53 aC
tennō
Història
Títol oficial (‘sobirà celeste’) que detenien els emperadors del Japó des del segle VII.
Hom l’afegeix al nom de tots els emperadors difunts després de designar-los amb el nom de l’era durant la qual regnaren
villano
Història
Camperol, sobretot de condició lliure, habitant de les villae o localitats rurals durant l’edat mitjana, els quals constituïren una classe social de petits propietaris rurals que, en poder tenir i equipar un cavall, accediren a la petita noblesa i formaren la caballería villana, primer al comtat de Castella (segle X) i després, a la baixa edat mitjana, a Lleó, Portugal, Navarra i Aragó.
D’altra banda, en afermar-se el procés de senyorialització de la terra, la significació d’aquest terme s’amplià i passà a designar camperol en general
roig | roja
Història
Política
Dit de qui és considerat políticament revolucionari i més específicament militant socialista o del moviment obrer.
Expressió arrelada al s XIX, ha estat usada sovint com a sinònim de comunista, sobretot pels sectors conservadors o reaccionaris Així, fou adoptada pels franquistes durant la Guerra Civil Espanyola per designar el bàndol republicà
burgès | burgesa
Història
Sociologia
Membre de la classe social dita burgesia.
Als Països Catalans, aquest terme és en desús des del segle XVI en les seves accepcions històriques fou reintroduït a partir del francès pels obrers de la Primera Internacional en llurs actes de propaganda, per a designar el propietari de fàbriques o posseïdor de capital
verònica
Art
Història
Religió
Nom antic donat a la Santa Faç amb relació al llenç de la Verònica.
El mot probablement fou aplicat primer a una icona del Salvador en llatí grecitzat, vera εἰκών ‘vera icona’ venerada a Roma des del segle VIII i que Bonifaci VIII traslladà al Vaticà el 1297, i posteriorment passà a designar la piadosa dona que eixugà la faç de Crist
tory
Història
Membre de la fracció aristocràtica del parlament anglès, formada al segle XVII, que defensava la supremacia de les prerrogatives monàrquiques per sobre del poder legislatiu.
El nom de tory , que servia per a designar els insurrectes irlandesos, els fou donat pels seus adversaris, el whigs whig, en oposar-se els tories a l’exclusió del tron anglès del duc de York, el futur Jaume II El creixement d’aquest grup desembocà en la creació del Tory Party
art
Història
Gremi o corporació professional.
Aquest terme fou introduït als Països Catalans per designar, entre altres, els gremis de seders, velluters o velers el nom d' art major de la seda és testimoniat des del s XVII a València 1686 A Itàlia hom distingia els arti maggiori els més rics i els de més prestigi social dels arti minori