Resultats de la cerca
Es mostren 529 resultats
dinastia
Història
Sèrie de sobirans que pertanyen a una mateixa família.
Per a l’Orient Pròxim i Mitjà antic, hom ha conservat diverses llistes reials Per a Egipte, cal esmentar l’obra del sacerdot Manethó, de l’època ptolemaica, a qui hom deu la divisió de la història egípcia en trenta-una dinasties
dinastia amoriana
Història
Dinastia bizantina, dita també frígia, que regnà del 820 al 867.
En foren emperadors Miquel II, Teòfil i Miquel III, que donà pas a la dinastia macedònia
dinastia antonina
Història
Dinastia d’emperadors romans que començà amb Nerva (96) i acabà amb Còmmode (192).
No havent-hi normes clares per a definir la successió dels emperadors, els antonins resolgueren el problema pel sistema de l’adopció, de manera que cada emperador assegurà el seu successor generalment un fill adoptiu sense trasbalsos Aconseguiren més d’un segle de pau, que fou aprofitada per a intensificar el procés de romanització de les províncies, i la unificació del dret i de l’administració Les guerres foren sempre exteriors, ofensives, com el cas de la conquesta de la Dàcia per Trajà, o defensives, com les de Marc Aureli enfront dels germànics, dels britans o dels perses Una bona part…
dinastia Flàvia
Història
Nom donat a dues dinasties d’emperadors romans.
La primera, procedent de Tit Flavi Petrus, sabí que lluità amb Pompeu a Farsàlia, fou integrada pels emperadors segle I Tit Flavi Vespasià, el seu net, fill de Flavi Sabí, que fou recaptador d’imposts a l’Àsia i a Helvècia, i per Tit i Domicià, fills de Vespasià Vivint encara aquest darrer, Tit fou associat al poder, per assegurar-ne l’hereditat La dinastia s’acabà amb Domicià La segona dinastia Flàvia, sense relació familiar amb la primera, era d’origen illiri i fou iniciada per Constanci I emperador el 305 La figura més important d’aquesta dinastia fou…
dinastia merovíngia
Història
Primer llinatge dels reis francs, anomenat també primera raça, que regnà durant tres segles.
Sembla provenir d’un cap dels francs salis, de nom Clodió, derrotat pels romans el 446 i mort vers l’any següent El degué succeir un fill o parent acostat seu, anomenat Meroveu, que donà nom a la dinastia Succeït pel seu fill Khilderic, i aquest, al seu torn, pel seu fill Clodoveu, el rei més important d’aquest llinatge, que es convertí al catolicisme 496, estengué notablement el seu regne a expenses dels visigots i unificà sota el seu domini diversos territoris francs A la seva mort 511 els seus fills es repartiren els estats paterns La història d’aquesta dinastia és plena de lluites i…
dinastia macedònia
Història
Dinastia d’emperadors bizantins que regnaren del 867 al 1059.
Instaurada per Basili I el Macedoni, que usurpà el tron a Miquel III l’Embriac, finí amb el regnat d’Isaac I Comnè
dinastia isàurica
Història
Dinastia bizantina, originària d’Isàuria, que governà l’imperi d’Orient del 717 al 820.
Tota ella és marcada per les lluites iconoclastes iconoclàstia, iniciades arran d’un edicte del primer sobirà, Lleó III 725, contra el culte de les imatges i continuades pel seu fill i successor Constantí V Després que l’emperadriu Irene, regent en nom del seu fill Constantí VI, hagués restablert el culte de les imatges amb el concili II de Nicea 787, el darrer sobirà isàuric, Lleó V l’Armeni, inicià 813 un nou període iconoclasta, el qual no es clogué, amb una nova victòria ortodoxa, fins el 843, després ja de la seva mort Durant aquest període es perderen bona part de les possessions…
dinastia tertèrida
Història
Dinastia que regnà a Bulgària, després de l’asènida, del 1280 al 1323, fundada per Jordi I, que s’acabà amb Jordi II.
dinastia d’Aviz
Història
Nom de la segona dinastia dels reis de Portugal, la qual regnà, després de la de Borgonya, del 1385 al 1580, que fou substituïda per la dels Àustria.
Rep el nom del seu primer monarca, Joan I, fill bastard de Pere I, que fou un gran mestre de l’orde de sant Benet d’Aviz abans de pujar al tron Reis de la dinastia portuguesa d’Aviz Joan I 1385-1433 Eduard I 1433-1438 Alfons V 1438-1481 Joan II 1481-1495 Manuel I 1495-1521 Joan III 1521-1557 Sebastià I 1557-1578 Enric II 1578-1580
dinastia d’Accad
Història
Dinastia semítica de Mesopotàmia (2371-2191 aC) originada al país d’Accad (al nord de Sumer i al centre de Mesopotàmia) i que tingué la ciutat d’Agade o Accad com a capital.
Fundada per Sargon , el més gran dels seus sobirans, consta d’onze reis, els cinc primers dels quals importants Sargon, Rimush, Manishtusu, Naram-Sin i Shar-kali-sharri Finí, pràcticament, amb la derrota d’aquest darrer a mans dels guti, muntanyencs del Zagros, bé que continuà encara algun temps, de forma molt precària, amb altres sis reis sense cap rellevància La dinastia d’Accad presenta algunes característiques força originals el seu poder és basat en l’element semític de la població, autòcton o, com creuen alguns, immigrat al país des de Síria poc abans de la pujada al poder…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina