No havent-hi normes clares per a definir la successió dels emperadors, els antonins resolgueren el problema pel sistema de l’adopció, de manera que cada emperador assegurà el seu successor (generalment un fill adoptiu) sense trasbalsos. Aconseguiren més d’un segle de pau, que fou aprofitada per a intensificar el procés de romanització de les províncies, i la unificació del dret i de l’administració. Les guerres foren sempre exteriors, ofensives, com el cas de la conquesta de la Dàcia per Trajà, o defensives, com les de Marc Aureli enfront dels germànics, dels britans o dels perses. Una bona part dels monuments romans famosos són d’aquesta època.
Membres de la dinastia antonina
| Nerva | 96-98 |
| Marc Ulpi Trajà | 98-117 |
| Publi Eli Adrià | 117-138 |
| Antoní Pius | 138-161 |
| Marc Aureli | 161-180 |
| Luci Ver (associat amb Marc Aureli) | 161-169 |
| Marc Aureli Còmmode (associat amb Marc Aureli) | 176-180 |