Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
sagrera
Història
Terreny sagrat, posat sota la protecció i immunitat eclesiàstica, que envoltava les esglésies consagrades.
Comprenia l’església, el cementiri i l’espai inclòs dintre les trenta passes que el bisbe concedia a l’església el dia de la seva consagració Sembla que s’originà en el dret d’immunitat dels antics temples romans A causa de la seva immunitat eclesiàstica i de l’excomunió contra els qui l’envaïen o profanaven hom construí dintre aquest espai molts sagrers o cellers, petits graners, propietat dels masos, on guardaven llurs collites per guardar-les del pillatge Sovint aquests sagrers es convertiren en hospicis, on passaren a residir els fills cabalers dels masos i homes…
cèltic | cèltica
Història
Individu d’un poble celta establert en terres portugueses, entre el Tajo i el Guadiana, i ocupant també el sud d’Extremadura i part de l’actual província de Huelva.
El territori dels cèltics celtici era conegut pels romans com a Baeturia , però Ptolemeu els atribueix l’Algarve, territori del qual degueren ésser desplaçats els vells ocupants, els cinets Eren ciutats dels cèltics Nertobriga Fregenal de la Sierra, Segida prop de Zafra, Contributa Iulia Fuente de Cantos, Curiga, i altres Foren inclosos a l’època romana dintre del convent jurídic hispalense de la Província Bètica
Organización Sindical Española
Història
Sistema sindical verticalista vigent durant el franquisme a l’Estat espanyol.
El Fuero del Trabajo 1938 creà una corporació de dret públic que reunia en un organisme unitari totes les branques de la producció o serveis en sindicats verticals sota la direcció de l’estat Posteriorment s’integraren en un únic sindicat empresaris i treballadors que depenien de la Delegación Nacional de Sindicatos dintre del ministeri Secretaría General del Movimiento posteriorment al ministeri de Relacions Sindicals El 8 d’octubre de 1976 un decret traspassava tots els béns de l’OSE a la presidència del govern i així s’iniciava un procés de llibertat sindical
Ramon Ribera
Història
Hel·lenista.
Estudià a l’Escola Pia de Mataró, on professà el 1798 Ensenyà a Solsona i al nou collegi de Sant Antoni Abat de Barcelona 1815-33, on fundà una càtedra de grec molt reconeguda Dirigí els Ejercicios pio-literarios 1817-33, on publicà moltes poesies llatines i gregues i altres treballs literaris Tingué molts càrrecs dintre l’orde El 1833 fou nomenat rector del collegi de Santa Anna de Mataró Aquí publicà una notable Acadèmia literària 1834 És autor de molts treballs literaris, sobretot poesies llatines i gregues
,
Secondo Tranquilli
Secondo Tranquilli
© Fototeca.cat
Literatura italiana
Història
Escriptor i polític italià, més conegut pel pseudònim d’Ignazio Silone.
Fou portaveu de la idea d’un socialisme humanitari i federalista, ric de ferments cristians i morals Exiliat durant el període feixista, publicà a l’exili diverses obres de lluita política Il fascismo 1934, La scuola dei dittatori 1938 Estigué a Barcelona, el 1923, on fou empresonat per activista Però el seu renom d’escriptor li prové, sobretot, d’algunes novelles, com Fontamara 1930 traducció catalana de JFuster, 1967, Vino e pane 1937, Il seme sotto la neve 1940 i Il segreto di Luca 1956, que, dintre el gust de la narrativa verista, mostren situacions i ambients de zones de la Itàlia…
Pannònia
Història
Antiga regió equivalent aproximadament a l’anomenada plana Pannònica, entre la Mèsia, el Nòric, la Il·líria i el riu Danubi.
Fou habitada pels pannonis, poble illiri seminòmada, mesclat amb elements celtes Conquerida per Octavi August ~34 aC i per Tiberi ~10 aC, fou inclosa dintre la província Illírica Sota Trajà, hi fou sufocada una rebellió, i el país fou dividit en dues províncies la Illíria Superior o Dalmàcia i la Illíria Inferior o Pannònia Durant el s III adquirí una gran importància militar Sota Dioclecià, ambdues províncies foren subdividides la Superior en Prima i Savia, i la Inferior en Secunda i Valeria Després de la desfeta de Valent a Adrianòpolis 378, fou pràcticament ocupada pels gots…
Fruela I d’Astúries
Història
Rei d’Astúries (757-68).
Fill i successor d’Alfons I, fou enèrgic i bellicós derrotà Omar 764, enviat de l’emir Abd al-Raḥmān I, i deslliurà, així, Galícia de les incursions musulmanes Dintre el seu reialme sufocà rebellions a Galícia i a Bascònia, on capturà Múnia, que convertí en la seva esposa Repoblà Galícia fins al Miño i El Bierzo i probablement les valls altes de Lleó Li és atribuïda la fundació d’Oviedo, on traslladà la capitalitat del seu reialme, que abans era a Cangas de Onís Reformà el clericat del seu regne i emprengué altres mesures disciplinàries, massa rígides, que provocaren rebellions,…
reformisme
Història
Política
Actitud política segons la qual la transformació d’una societat, d’un règim o d’un sistema socioeconòmic pot realitzar-se dins el marc de les institucions existents, mitjançant reformes legislatives successives i sense recórrer a la revolució.
Per bé que aquest criteri ha estat adoptat al llarg de la història per moltes doctrines i molts moviments, hom pot destacar quatre corrents reformistes ben diferenciats el liberal burgès que actua dins les monarquies constitucionals del s XIX i començament del XX, i del qual són exemples, a l’Estat espanyol, els progressistes, els possibilistes de Castelar i el Partido Reformista de M&Álvarez el socialdemòcrata, o revisionisme, teoritzat per Eduard Bernstein i assumit des del començament del s XX per molts partits socialistes europeus l’alemany, el laborista anglès, etc el reformisme…
municipi
Història
Dret administratiu
Associació natural, reconeguda per la llei de persones i de béns, determinada per les necessàries relacions de veïnat, dintre el terme o el territori sotmès a la jurisdicció d’un ajuntament.
A la Roma republicana, el municipium era la ciutat subjecta a Roma, obligada a certes contribucions, que no participava dels drets polítics de l’urbs Però, amb motiu de la concessió de la ciutadania als aliats itàlics 90 aC, el règim municipal s’estengué a les ciutats federades A l’època imperial, mentre es féu la fusió dels municipis pròpiament dits i les colònies sota el nom comú d' universitates , l’autonomia municipal decaigué progressivament i augmentà la ingerència del poder central Aquest despotisme imperial tendí a disminuir arran de la concessió de la ciutadania romana a tots els…
Ramon Miquel i Planas
Arxivística i biblioteconomia
Història
Bibliòfil i erudit.
Continuà el negoci patern de fabricació de llibres ratllats Participà de jove en el moviment literari del començament de segle, collaborà a la premsa de l’època i fou un element actiu de la revista Joventut Presidí l’Institut Català de les Arts del Llibre i fou membre destacat de la Cambra del Llibre i de totes les associacions i grups de bibliòfils existents, des de la Societat Catalana de Bibliòfils 1903-12 fins a l’Asociación de Bibliófilos de Barcelona 1943 Fou membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la de Belles Arts de Sant Jordi, i corresponent de l’Academia Española i de…